Txecoslovàquia, 3- Països Baixos, 1 (Euro 76-Semifinals)

27. Zdenek Nehoda (2-1)

La selecció txecoslovaca va ser potent durant els inicis de la dècada dels seixanta. Va arribar a ser subcampiona del món a Xile 62. Després, va entrar en un sot del qual en va sortir gràcies a la potencialitat de la part eslovaca, reflectida en l'Slovan de Bratislava campió de la Recopa del 1969. Però en els anys setanta, malgrat ser present al mundial de Mèxic, no van obtenir representativitat en els dos campionats posteriors. Va ser la bona barreja entre veterans i joves la que va donar com a resultat la sorpresa del títol del 1976. I un dels joves, en el seu cas de la banda txeca, era el davanter Zdenek Nehoda.

L'equip de la seva vida va ser el Dukla de Praga, l'històric club de l'exèrcit comunista del país. Quan ell hi va arribar, havien passat els anys daurats, entre els cinquanta i els seixanta, quan va guanyar set lligues en onze temporades, però continuava sent un cojunt potent que sovintejava les competicions europees. El fracàs txecoslovac a Mèxic 70 va propiciar canvis a la selecció, amb l'entrada provisional de Ladislav Novak, que ser el seleccionador que va fer debutar Nehoda i, sobretot, amb el binomi format pel txec Vaclav Jezek i l'eslovac Josef Venglos.

Nehoda, un rematador pur amb capacitat per associar-se amb els companys i dotat d'un bon físic, va comptar en el camí cap al mundial d'Alemanya 74, però Escòcia va barrar el pas a l'equip nacional. Malgrat que no aconseguia guanyar cap títol amb el seu equip, Jezek hi confiava. Txecoslovàquia va deixar Anglaterra fora de l'Eurocopa del 76 en el grup 1 per un sol punt. La derrota anglesa a Bratislava per 2-1, amb un gol de Nehoda, va ser un moment clau, al qual es va sumar la victòria en l'eliminatòria contra la URSS. Els txecoslovacs semblaven el convidat de pedra en un torneig europeu en què compartien cartell amb els amfitrions, Iugoslàvia, i amb els protagonistes de l'última final del mundial, Alemanya Federal i els Països Baixos.

Serien, precisament, els neerlandesos els primers rivals en el duel inaugural del torneig, a l'estadi Maksimir de Zagreb, sota una intensa pluja. El partit va tenir de tot i, com tots els del campionat, es va haver de decidir després d'una pròrroga.

Els gols

El gran protagonista dels primers noranta minuts va ser el lliure eslovac Ondrus, que va avançar la selecció amb un bon cop de cap a l'inici i que després va establir l'empat de manera desafortunada amb un autogol. El duel, marcat per la intensa pluja i per l'arbitratge del gal·lès Clive Thomas, va ser molt dur. Els neerlandesos van jugar amb avantatge durant 19 minuts per l'expulsió de Pollák, però no ho van aprofitar i, dotze abans del final, van veure com el col·legiat també ensenyava targeta vermella a Neeskens. En el temps suplementari, més accions controvertides fins que, al minut nou de la segona part, va arribar l'acció decisiva.

Jurkemík, que havia entrat a l'inici de la represa del temps suplementari, va trencar el fora de joc neerlandès per la banda dreta i, després d'una gran cavalcada, va enviar una centrada espectacular. El porter Schrijvers es va quedar sota la porteria i, al segon pal, Nehoda va mostrar els seus dots d'ariet i va afusellar-lo amb el cap, amb una esplèndida rematada de dalt cap a baix. Les protestes per l'origen de la jugada, amb una possible falta de Panenka a Cruyff, van suposar l'expulsió d'un altre neerlandès, Van Hanegem. Amb el rival fos, en l'últim minut, Veselý va establir el 3-1 definitiu. La gran sorpresa era un fet.

I més que ho seria quatre dies més tard, quan Txecoslovàquia es va proclamar campiona europea en la final de Belgrad després d'empatar amb Alemanya Federal (2-2) i vèncer en els penals amb el famós xut de Panenka. Nehoda va disputar-hi de nou els 120 minuts i va anotar el seu tir en la tanda, en concret el segon. Seria el seu gran moment internacional i l'inici d'uns grans mesos, ja que la primavera següent guanyaria la seva primera lliga amb el Dukla.

Ni Txecoslovàquia, ni Nehoda, van ser presents al mundial d'Argentina, el 1978, eliminats novament per la seva bèstia negra, els escocesos. Però l'equip, ja veterà i ja amb Venglos com a primer entrenador, sí que va defensar títol en la següent Eurocopa, la primera amb ronda de grups a la fase final, la d'Itàlia 80. Allà hi va anotar dos gols, un de particularment important davant dels Països Baixos, una altra vegada, que va provocar que la selecció pogués disputar el partit pel tercer lloc. Allà va tornar a vèncer per penals, ara a Itàlia. Com a Belgrad, ell hi va marcar el segon.

Nehoda disputaria una darrera fase final d'un gran campionat, la del seu únic mundial, Espanya 82, en què va quedar eliminat a la primera fase amb derrota contra uns anglesos que es revenjaven d'aquella fase de classificació del 1976, que els va deixar fora i que va ser vital per al títol posterior del conjunt eslau. Panenka va passar a la història, però l'encert d'aquella formació, la que va donar segurament la primera gran sorpresa de les Eurocopes, el capitalitzava aquell davanter fort que va marcar un gol essencial per deixar una llegenda com Johan Cruyff sense la seva gran possibilitat de ser campió europeu de seleccions.