Txecoslovàquia, 1- Països Baixos, 1 (Euro 80-Primera fase)

250. Zdenek Nehoda (1-0)

Els jugadors de la selecció txecoslovaca que va quedar campiona de l'Eurocopa del 1976 van passar a la història. Van derrotar consecutivament els dos finalistes de l'últim mundial, el d'Alemanya Federal del 1974, primer els Països Baixos i després, la pròpia formació teutona. Aquell conjunt tenia majoria d'eslovacs, però els txecs també hi mostraven un pes específic, amb jugadors de caràcter i de llarga trajectòria. Eren històrics com el propi Panenka, el porter Ivo Viktor o algú que va jugar de manera efectiva durant onze anys amb l'equip nacional i al qual, fins i tot, aquest li va muntar un partit d'homenatge a punt de retirar-se. Era el davanter centre Zdenek Nehoda.

La trajectòria de Nehoda a la selecció txecoslovaca va arrencar després de la participació de l'equip al mundial de Mèxic 70. Nascut a Hulin, una ciutat propera a Brno, va començar a jugar allà i al Gottwaldov, el conjunt representatiu d'un enclau que, amb la caiguda del comunisme, va canviar de nom i es va passar a dir Zlín. El mateix any en què es posava la camiseta de la selecció, va fitxar per l'equip de la seva vida, el de l'exèrcit del país, el Dukla de Praga, on va actuar durant dotze temporades, del 1971 al 1983, i hi va guanyar tres lligues i una Copa.

Nehoda i els seus companys van ser eliminats per Romania primer, i per Escòcia després en el seu intent per jugar l'Eurocopa del 72 i el mundial del 74. Però quan van formar l'equip per al torneig europeu del 1976, van sorprendre en una fase de classificació en què van deixar fora Anglaterra, Portugal i la URSS i es van classificar per al torneig de Iugoslàvia, en què van aconseguir la victòria. 

Novament Escòcia va deixar fora els txecoslovacs del mundial d'Argentina, el 1978. Nehoda hi hauria arribat amb 26 anys i en el seu millor moment. Va haver d'esperar dos anys més per tornar a l'Eurocopa. Txecoslovàquia va entrar-hi deixant França i Suècia a la cuneta amb dos gols del davanter contra els nòrdics. D'aquesta manera, la selecció centreeuropea va arribar a Itàlia amb la intenció de defensar el campionat.

El gol

El torneig no va començar bé per als txecoslovacs, ja que van perdre en el duel inaugural contra Alemanya Federal per culpa d'un gol de Rummenigge en la revenja de la final de quatre anys abans. El format del campionat, que estrenava fase de grups, i el fet que només el primer entrés a la final, feia gairebé impossible que Txecoslovàquia pogués repetir títol. L'equip que aleshores entrenava Josef Venglos va intentar, per tant, guanyar els dos següents duels per lluitar per la tercera posició. Ho va aconseguir en el primer, amb una victòria per 3-1 contra la debutant Grècia, amb un gol del jugador del Dukla de Praga. El tercer partit era una altra revenja, la de la semifinal del 1976 contra els Països Baixos.

I el partit de Milà va començar molt bé gràcies a una doble gran jugada del company de Nehoda al Dukla Ladislav Vizek. Primer va treure la pilota jugada des de darrere eliminant jugadors, la va cedir a l'eslovac Masny, que l'hi va tornar, i va desfer-se de dos defenses més dels neerlandesos abans de fer la centrada de la mort. Nehoda, en posició d'ariet, com sempre, es va llançar i va batre el porter Schrijvers.

El duel no va poder acabar amb victòria, ja que Kist va empatar-lo a la segona part, però va ser suficient perquè Txecoslovàquia es classifiqués per al partit de consolació i derrotés a Itàlia a la tanda de penals, en què Nehoda va transformar el seu.

Dos anys més tard, va poder fer realitat el somni de jugar un mundial, que se li havia negat dues vegades. Va ser a Espanya 82. L'experiència no va anar gaire bé, amb tres partits i cap victòria. Tampoc no va poder anotar cap gol, a Valladolid i Bilbao, contra Kuwait, França i Anglaterra. Va ser el seu comiat real de la selecció, ja que gairebé va ser anecdòtic el partit d'homenatge contra Polònia que se li va retre cinc anys més tard, quan només va ser onze minuts al terreny de joc. Curiosament, el partit no es va disputar a territori txec, sinó eslovac, a Bratislava. Sis anys després, els dos països se separarien amistosament.

A nivell de clubs, Nehoda va aguantar al Dukla fins al 1983, quan ja tenia 31 anys, però encara tenia corda i va jugar sis temporades més repartides entre el Darmstadt, Standard de Lieja, el Grenoble i l'Amaliendorf austríac. El dos cops jugador txecoslovac de l'any, el 1978 i el 1979, es va retirar als 37 anys després d'una carrera d'idili amb el gol.