Txecoslovàquia, 3- Països Baixos, 1 (Euro 76-Semifinals)

216. Anton Ondrus (1-1, en pròpia porta)

Per primer cop en aquesta llista, el gol del dia no vindrà acompanyat d'un repàs per la trajectòria del jugador que el marca. Aquest tornarà a aparèixer més endavant. Més aviat serà una explicació sobre l'equip que se'n va beneficiar, d'un dels grans favorits per guanyar l'Eurocopa del 1976, que es va jugar a Iugoslàvia, i com aquesta formació va caure en el pitjor moment en un partit ple d'incidències. Abans de perdre, però, els Països Baixos de Cruyff van tenir l'esperança d'endur-se la victòria, sobretot després de l'autogol del defensa txec Anton Ondrus.

De la trajectòria d'Ondrus en parlarem més endavant, ja que en aquest partit va introduir dues vegades la pilota a la porteria, una a la correcta i l'altra a la pròpia. El seu equip s'enfrontava a una selecció dels Països Baixos que arribava al torneig, l'últim que es va disputar en format quadrangular, amb els mateixos arguments amb els quals va enlluernar el món dos anys abans en el mundial d'Alemanya Federal. Aleshores, la taronja mecànica va perdre la final contra els amfitrions i s'esperava que, en aquesta oportunitat, es repetiria el partit. Calia, però, el permís d'una Txecoslovàquia que havia eliminat Anglaterra en els quarts de final i dels amfitrions iugoslaus.

Aquesta va ser l'única fase final que Johan Cruyff va disputar com a jugador. De fet, només va estar operatiu en el primer partit, el de les semifinals, jugat sota una intensa pluja a l'estadi Maksimir de Zagreb. L'entrenador dels neerlandesos ja no era Rinus Michels, que havia anat al FC Barcelona, sinó George Knobel, que havia entrenat l'Ajax l'any posterior a la sortida del propi Cruyff d'Amsterdam en direcció al Camp Nou.

Els Països Baixos havien tingut un camí complicat fins al partit de Zagreb. En el grup s'havien desfet de Polònia, tercera classificada en l'últim mundial, tot i perdre per 4-1 a Chorzow, i d'Itàlia, i en l'eliminatòria de quarts de final havien passat per damunt de Bèlgica, a la qual havien derrotat per 5-0 en l'anada a Rotterdam amb tres gols de Rensenbrink.  La llista per al torneig incloïa totes les estrelles de la Copa del Món anterior amb l'única baixa d'Arie Haan, rellevat pel jove defensa del PSV Van Kraay. Però el partit va ser molt accidentat i va començar amb derrota.

El gol

Perquè va ser justament Ondrus qui va avançar els txecoslovacs a la primera part, en superar el porter Schrijvers, que rellevava també Jongbloed. A la segona part, les coses van millorar amb l'expulsió del txec Pollak. Tretze minuts més tard, arribava la desgraciada acció que donava esperances als neerlandesos.

Knobel ja havia fet dos canvis, introduint al camp Van Hanegem per Rijsbergen, buscant més presència ofensiva, i retirant Rep, rellevat pel golejador Geels. Va ser aquest qui va rebre una esfèrica a la banda dreta i va centrar a l'àrea buscant Cruyff. Però Ondrus s'hi va interposar, va voler refusar amb la cama dreta una acció que exigia utilitzar l'esquerra, va rematar al travesser, la pilota va rebotar en el porter Viktor, i es va introduir a la porteria. Tot i que en la narració el comentarista parli d'un "gol meravellós de Cruyff", és evident que va ser Ondrus qui se'l va marcar.

Però els Països Baixos no van aprofitar el seu moment i es va haver de disputar la pròrroga, una de les quatre en quatre partits que es jugarien en el torneig. I allà tot va canviar. Ja abans, el col·legiat gal·lès Clive Thomas havia expulsat Johan Neeskens i, en el temps suplementari, Nehoda va avançar els txecoslovacs. Els jugadors neerlandesos es van posar molt nerviosos, van escridassar l'àrbitre i aquest va expulsar Van Hanegem abans que Vesely, dos minuts abans del final, segellés el 3-1 final. Enmig de crits contra el col·legiat, Johan Cruyff abandonava l'última oportunitat de guanyar un títol amb la camiseta taronja, ja que dos anys després no assistiria al mundial d'Argentina, segons va reconèixer ell anys després per por per la seva integritat física després que l'haguessin estat a punt de segrestar a casa. De fet, Cruyff només va jugar cinc partits més amb l'equip nacional, en què va ajudar a la classificació per a Argentina'78.

Knobel no va seguir entrenant els Països Baixos, rellevat interinament per Jan Zwartkruis abans de l'arribada d'un tècnic de prestigi com l'austríac Ernst Happel, que va portar l'equip a un nou subcampionat del món, el 1978. En aquell equip, ja veterà, no hi era Cruyff. El cicle es va allargar fins a l'Eurocopa del 1980, a Itàlia, amb un nou fracàs abans que els Països Baixos s'estiguessin tres tornejos, els mundials d'Espanya i Mèxic i l'Eurocopa de França, sense participar-hi. El retorn, amb una nova generació i amb Michels a la banqueta, va significar l'únic títol de la seva història, a l'Eurocopa del 1988, dotze anys després d'aquell autogol d'Ondrus que va fer mantenir l'esperança a Zagreb.