Dinamarca, 2- Alemanya, 0 (Euro 92-Final)

14. Kim Vilfort (2-0)

Viure el millor moment de la teva vida i el pitjor en només deu dies. S'ha de ser molt fort per resistir aquest tobogan emocional. El 1992, la selecció danesa, que no estava classificada per a l'Eurocopa, va guanyar-la amb un grup majoritàriament d'obrers que, en aquell moment, havia de ser de vacances. Un dels seus futbolistes va viure un torneig inoblidable en els dos sentits, que no va acabar quan va aixecar la copa de campions, just després d'un gol seu, sinó deu dies més tard amb una gran tragèdia. Era el centrecampista Kim Vilfort.

Quan va arribar el torneig de Suècia tenia 29 anys i una llarga trajectòria bàsicament al seu país, sobretot al Bröndby. Nascut a Valby, un suburbi de Copenhaguen, Vilfort va arribar a jugar 470 partits amb el club groc i blau i es va convertir en el màxim golejador de la seva història. Després d'uns inicis com a davanter, es va consolidar a la màxima divisió del seu país a les files del Frem i allà va tastar la internacionalitat en un amistós contra Hondures. Però no va tenir continuïtat en un equip nacional que havia estat semifinalista a l'Eurocopa de l'any anterior, la de França, i que mostraria un joc sensacional en el mundial de l'any següent, el del 1986, a Mêxic.

Vilfort va intentar una aventura a l'estranger. Va ser a França, al Lilla, on va anotar un sol gol en 24 partits en un equip que va finalitzar a mitja taula classificatòria. No va ser un fracàs rotund, però va pensar que el millor era tornar a casa i va fitxar pel club més popular del país, el Bröndby, el mateix 1986. Durant els següents dotze anys hi guanyaria set lligues i tres Copes, actuaria en unes quantes Copes d'Europa, arribaria a uns quarts de final de la UEFA, eliminat pel Tenerife, i es consolidaria a la selecció.

Així, va disputar dues estones de l'Eurocopa del 1988, en què una Dinamarca crepuscular va quedar eliminada, i sense puntuar, a la primera fase. Romania va deixar l'equip nacional fora del mundial del 1990, però les bones actuacions al Bröndby, ja com a centrecampista ofensiu, el van catapultar a disputar més partits amb la selecció. Va actuar els vuit de la fase de classificació per a l'Eurocopa, de la qual va quedar fora ja que Iugoslàvia havia sumat més punts. Però tot va canviar quan va esclatar el conflicte dels Balcans i la UEFA va deixar els iugoslaus fora del torneig. El segon del grup, Dinamarca, ocuparia el seu lloc.

Com va passar amb molts dels seus companys, Vilfort va estar disputant amb el Bröndby partits fins a dos dies abans del torneig. El seleccionador, Richard Möller-Nielsen, el va convocar per al campionat. Però el centrecampista tenia al cap un problema molt més important que el de jugar l'Eurocopa: l'estat de salut de Line, la seva filla de set anys. Li havien diagnosticat leucèmia i estava ingressada a un hospital. El seu pare es debatia entre anar al torneig o ser al seu costat, però va trobar un aliat: la proximitat de la seu del campionat. 

Perquè Dinamarca va jugar els partits de la primera fase a cavall entre Malmö, molt a la vora de Copenhaguen, i la relativament propera Estocolm. A més, va semblar que l'estat de salut de la nena era millor aquells primers dies de juny. Vilfort va disputar els dos primers duels, un empat contra Anglaterra i una derrota davant de Suècia. Veient que era improbable la classificació, Möller-Nielsen el va alliberar del tercer partit perquè estigués al costat de la filla. Quan va deixar la concentració, Vilfort va dir als companys que tornaria per a la final.

I Dinamarca va donar la sorpresa. A vint minuts de l'habitació d'hospital de la nena, Lars Elstrup va anotar un gol històric contra França que va classificar la selecció per a les semifinals de manera totalment inesperada. Veient que hi havia opcions, Vilfort va viatjar a Göteborg per jugar les semifinals contra els Països Baixos i la selecció va tornar a donar la sorpresa amb dos gols de Henrik Larsen, el jugador que l'havia substituït davant dels francesos que ja havia marcat en el duel anterior i que s'havia mantingut en l'equip. Dinamarca va vèncer per penals en una tanda en què ell va disparar el quart del seu conjunt. En acabat, va tornar a Copenhaguen pensant que no disputaria la final.

Però en els quatre dies entre un partit i l'altre, la petita Line el va convèncer perquè tornés i guanyés el partit per a ella. Finalment, va fer el cor fort i va tornar a Göteborg. No cal dir que va ser titular per afrontar el partit més important de la seva vida.

El gol

I les coses no van poder començar millor. Dinamarca es va avançar als 19 minuts amb un gran xut de John Faxe Jensen. El panorama era perfecte, amb avantatge i possibilitat de defensar i contraatacar. Els alemanys van assetjar la porteria d'un gran Schmeichel, segur en el joc aeri i prodigiós en una aturada en un cop de cap de Klinsmann. Faltaven dotze minuts, i l'empat no tan sols no va arribar, sinó que la que ho va fer va ser la sentència.

Brian Laudrup va provocar una falta de Brehme a uns metres de l'àrea d'Illgner. Poulsen la va estavellar a la barrera i els alemanys van rebutjar. El lateral Claus Christiansen, que havia entrat deu minuts abans en el lloc del lesionat Sivebaek, va guanyar el salt al petit Thomas Hässler i, amb la defensa teutona sortint, l'esfèrica va caure en Vilfort. Aquest, amb una gran sang freda, va encarar l'àrea, va retallar Brehme i Helmer i va deixar anar un xut no gaire fort, però sí col·locadíssim amb la cama esquerra que va picar el pal abans d'entrar a la porteria. Era la sentència definitiva, la gran sorpresa del torneig i el millor èxit de la majoria de jugadors d'aquell equip.

En les següents temporades, Vilfort va seguir guanyant lligues amb el Bröndby i anant a la selecció. No es va classificar per al mundial dels Estats Units, però sí per a l'Eurocopa d'Anglaterra, el 1996, en què va actuar en dos partits com a comiat de la camiseta vermella, ja amb 33 anys. El 2014 va ser triat el millor jugador del segle de la lliga del seu país i és respectat i estimat per la seva força de voluntat. Però segur que canviaria tots aquests èxits per evitar el que va passar només deu dies després de marcar el gol contra Alemanya en la final, la mort de la petita Line, que encara va arribar temps de celebrar el gran moment del seu pare.