Alemanya, 3- Turquia, 2 (Euro 2008-Semifinals)

25. Philipp Lahm (3-2)

En la gran selecció alemanya de la dècada que va anar entre el 2006 i el 2016 hi va haver una sèrie de jugadors que van destacar poderosament, sobretot pel seu rendiment ofensiu, per l'encert golejador i per l'espectacularitat del seu joc. Però fins al 2014 un dels elements més importants va ser un futbolista que va tenir la capacitat d'aconseguir, moltes vegades des d'una posició tan marginal com la de lateral, influir en la manera de jugar de l'equip. Va ser el bavarès Philipp Lahm.

Però abans de triomfar al Bayern i a la selecció, va haver de fer unes pràctiques a fora de les quals en va sortir molt beneficiat. Jugador baix per ser defensa, format als equips inferiors muniquesos i antic recollidor de pilotes al vell Estadi Olímpic, va debutar a la màxima categoria després d'haver estat internacional en categories de base i vivint un episodi que després es repetiria. El 2002 va ser subcampió europeu sub-19 a Noruega després de perdre la final contra Espanya per 1-0 amb un gol aconseguit per Fernando Torres. Aquell mateix novembre es va estrenar a la Champions, en un duel davant del Lens.

Jugador dretà, podia actuar de lateral per les dues bandes, aprofitant la seva velocitat i també la intel·ligència que ja demostrava, quan actuava a l'esquerra, per anar cap al mig i associar-se amb els companys. Ja que Sagnol i Lizarazu eren molt titulars en el Bayern que el 2001 havia guanyat la Champions, el club va decidir cedir-lo a l'Stuttgart, i allà va créixer moltíssim.

Hi va jugar dues temporades, durant les quals l'equip va ser gairebé sempre en les primeres posicions de la lliga, va debutar amb la selecció absoluta i va ser convocat per a l'Eurocopa del 2004. Tot i que va ser titular en la selecció de Rudi Völler, actuant de lateral esquerre en una defensa de cinc, el rendiment alemany va ser un fracàs i l'equip va quedar eliminat en la primera ronda.

El 2005 va tornar al Bayern i aquella mateixa campanya va guanyar la primera de les vuit lligues que s'enduria al club de la seva vida i la primera de les sis copes. Tancaria la seva carrera al club dotze anys més tard amb d'altres trofeus com una Lliga de Campions, una Supercopa d'Europa i un mundial de clubs. La seva primera Copa del Món va ser a casa, el 2006. A més, el partit inaugural el va jugar al flamant Allianz Arena del Bayern i va anotar el primer gol del torneig en una jugada molt habitual en ell, tallant des del lateral esquerre i xutant amb la dreta al pal llarg. Els alemanys finalitzarien tercers i ell va ser l'únic jugador que va completar tots els minuts damunt del terreny de joc.

De cara al 2008, el seleccionador, Jürgen Klinsmann, havia deixat el lloc al seu ajudant, Joachim Löw. Lahm va ser titular des del primer dia en l'Eurocopa de Suïssa i Àustria. Una derrota davant de Croàcia va portar la selecció a creuar-se amb Portugal en els quarts de final, en un partit guanyat per 3-2. El rival en les semifinals era Turquia i el duel, a Basilea, va ser espectacular.

El gol

Ügur Boral va avançar els otomans a la primera part, però els alemanys van capgirar el resultat amb anotacions de Schweinsteiger i de Klose, aquesta quan només faltaven onze minuts per al final. La victòria semblava un fet, però al minut 86 Semih Sentürk va anotar un gol que conduïa el partit a la pròrroga. Però aquest encara no s'havia acabat, faltava temps per a una última acció.

Hitzlsperger va combinar amb Lahm qui, poc a poc, va anar fent la seva diagonal favorita. Es va veure beneficiat pel moviment de Schweinsteiger qui, sortint cap al mig del camp, va endur-se el lateral d'aquella banda, Sabri Sarioglu, amb el dorsal 20. L'espai va ser aprofitat per Lahm, que el va atacar, va rebre la passada del mateix Hitzlsperger quan tocava i el va deixar sol davant de Rüstü. El xut al primer pal va ser imparable per al porter i classificava els alemanys per a la final de quatre dies després. Però Lahm i els seus no van poder ser campions perquè van perdre la final de Viena i, coses de la vida, com sis anys enrere en l'europeu sub-19, novament contra Espanya, i novament per culpa d'un gol de Fernando Torres.

Els espanyols, precisament, es van creuar en el camí de Lahm en el següent mundial, el de Sud-àfrica. Aquell, segurament, va ser el torneig en què la selecció va jugar millor, però va ser superada per Espanya en la penúltima ronda amb una rematada de cap de Puyol a Durban. L'equip va tornar a quedar tercer. La mateixa sort va córrer en l'Eurocopa del 2012, quan dos gols de Balotelli van apartar els teutons de la final de Kíev. 

El 2013, després d'haver estat campió d'Europa de clubs amb el Bayern de Heynckes, Pep Guardiola va entrar en la vida de Lahm. El nou entrenador li va descobrir una nova posició en què podia ser més influent, la de mig centre, des de la qual movia tot l'atac muniquès. A la selecció va compaginar la seva antiga posició de lateral i aquesta. Així va arribar al mundial de Brasil, el 2014, on va jugar més a la defensa, però combinant molt amb els seus companys. Va actuar en tots els partits, inclòs l'històric 1-7 contra els amfitrions i també la final, guanyada a Argentina amb un gol de Mario Götze a la pròrroga. Va ser el seu últim partit com a internacional, amb només trenta anys, i el darrer que va fer va ser aixecar la quarta Copa del Món per als alemanys.

En les tres temporades posteriors es va dedicar només al Bayern, amb el qual li va quedar el compte pendent de tornar a guanyar la gran Copa de les orelles grosses. Es va retirar guanyant la lliga i només amb 33 anys, una edat en què encara hauria pogut seguir jugant. Des de llavors, ha creat fundacions i participat en campanyes de lluita per millorar la vida dels nens arreu del món, per batallar contra l'homofòbia i d'altres iniciatives solidàries. Fora del terreny de joc, Lahm manté el seu esperit d'equip que va mostrar vestit de curt, el que el va portar a liderar el millor equip i la millor selecció del món.