Iugoslàvia, 2- Alemanya Federal, 4 (Euro 76-Semifinals)

38. Dieter Müller (2-3 i 2-4)

Les pròrrogues en els grans tornejos són un territori especial. De vegades no hi passa res i són només una avantsala dels penals, però quan alguna cosa hi succeeix, és decisiva. En l'edició de l'Eurocopa del 1976 es van jugar quatre partits i tots ells van acabar en el temps suplementari. I la segona d'elles va servir per descobrir una de les estrelles més fugaces de la selecció alemanya, però que va brillar amb tanta força en aquell torneig que ja ha aparegut dues vegades en aquesta llista. Es tracta del tanc Dieter Müller.

Fa uns dies el vam deixar marcant el gol, pocs segons després d'irrompre al camp, que forçava l'allargament en un duel en què els alemanys perdien per 2-0 davant dels amfitrions iugoslaus a Belgrad. L'equip de Helmut Schön, en plena època de canvi, malgrat que encara conservava força jugadors campions del món dos anys abans, havia salvat una situació límit amb una rematada de Flohe i amb un gol de cap d'aquell davanter de 22 anys que just debutava en aquell partit i que, lluny de conformar-se amb el que havia fet, encara havia de dir l'última paraula.

Els gols

La pròrroga avançava i en la seva primera part no hi va haver gols. Els iugoslaus havien notat el cop de veure's empatats en un partit que dominaven i els alemanys sabien que arribaria la seva oportunitat. I la resolució va ser sobtada, només en tres minuts.

Novament Heinz Flohe va executar una gran acció per la banda esquerra de l'atac germànic. En arribar a la línia de fons, va centrar fort i ras. Ningú no va interceptar la pilota que va acabar als peus de Hölzenbein, a l'altre pal. El davanter de l'Eintracht, amb gran visió de joc, no es va obcecar en xutar sinó que va fer la passada de la mort i Müller, instal·lat i sol al vell mig de l'àrea, va afusellar Petrovic. Només faltaven cinc minuts per anar als penals, però encara faltaria la sentència.

Amb l'equip balcànic desmoralitzat i descol·locat, Rainer Bonhof, aleshores al Mönchengladbach i subcampió d'Europa de clubs la primavera següent, va arribar com va voler a la frontal de l'àrea i va xutar amb la cama esquerra. La pilota va picar al pal i va sortir rebotada als peus de l'iman que aquell dia era Dieter Müller qui, tot sol, anotava el 2-4 definitiu. En només 38 minuts com a internacional, l'atacant del Colònia havia aconseguit tres gols. No es recorda res igual, ni abans, ni després, en una competició de tant nivell.

Alemanya Federal es va convertir en favorita en una final en què Müller es va guanyar la titularitat i va anotar un dels gols del seu equip. Però la història ja és prou coneguda. Els germànics, que van empatar l'enfrontament contra Txecoslovàquia en l'últim minut amb una rematada de Hölzenbein no van poder fer bona la pròrroga i van caure amb l'errada de Höness i el gol històric de Panenka. 

Semblava que els alemanys tindrien en Dieter Müller un davanter per a molts anys, després de la retirada de Gerd, però no va ser així. Helmut Schön només va comptar amb ell en deu partits més, entre amistosos, ja que l'equip no havia de disputar la fase de classificació per al mundial d'Argentina, en ser el vigent campió, i aquest torneig, en què va anar convocat i va marcar dos gols en pocs minuts al camp. La revolució que l'ajudant de Schön, Jupp Derwall, va dur a terme de cara a l'Eurocopa del 1980 i la irrupció d'altres davanters el van apartar de l'equip nacional.

La carrera de Dieter Müller a nivell de clubs es va desenvolupar durant cinc anys més al Colònia, amb el qual va marcar 159 gols en 248 partits, un gran registre. En la Bundesliga següent a l'Eurocopa del 1976 va aconseguir 34 gols en 34 partits del campionat. Aquell 1977 va assolir la Copa, un torneig en què va assolir un registre estratosfèric de 14 gols en 8 partits. Va marcar en tots ells, incloses les dues finals. En la primera, el Colònia va empatar (1-1) davant de l'Hertha i es va haver de repetir, perquè els penals encara no estaven instaurats en les normes del torneig. Dos dies després, un gol seu, a vint minuts per al final, va donar el trofeu al conjunt renà.

La temporada següent, amb l'impuls d'aquest títol, el Colònia va guanyar la lliga, amb 24 gols del seu ariet. Va debutar a la Copa d'Europa, en què va quedar a una passa de la final en ser eliminat pel Nottingham Forest, posterior campió. Ell va marcar en el 3-3 de l'anada, però l'equip alemany va caure a casa per 0-1 de manera sorprenent contra els anglesos. Va ser la seva gran oportunitat de fer doblet de títols europeus, de clubs i seleccions, ja que una final entre el Colònia i el Malmö hauria tingut clar color teutó.

Dieter Müller ja no va comptar per a Derwall en tota la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1980, tot i les seves grans xifres. L'any següent, va deixar el Colònia, amb 27 anys. Va actuar una temporada a l'Stuttgart, tres al Girondins de Bordeus, amb el qual va guanyar la lliga el 1984 i va arribar a les semifinals de la Copa d'Europa de l'any següent, en què va caure per un gol contra la Juventus, novament el posterior campió. Ell va anotar un gol en aquella tornada. Ja tenia 31 anys. Després, va estar un any al Grasshopper suís abans de tornar a Alemanya. El Saarbrücken i el Kickers Offenbach, el conjunt de la seva ciutat natal, van representar el final de la seva trajectòria.

Però aquesta brillant carrera a nivell de clubs tindria un revers anys després. Com explica en el seu llibre "Les meves dues vides", sobre la seva trajectòria vital, el 1997 va perdre un fill de només 16 anys per culpa del càncer i el 2012 va tenir un atac de cor que el va deixar en un coma temporal. Reconeix que va estar mort durant 31 minuts. Però es va refer. Va haver de canviar els hàbits i li van posar un marcapassos. Als 66 anys, el seu nom apareix cada cop que arriba una Eurocopa i se n'explica la història. Ell és un més dels Müller que han adornat la història de la selecció alemanya a còpia de gols, segurament el més fugaç, el dels dos partits a Belgrad i el del torneig que se li va escapar per culpa d'un penal mític.