República Txeca, 1- Alemanya, 2 (Euro 96-Final)

40. Oliver Bierhoff (1-1)

Els especialistes, en el futbol, poden ser importants en moments determinats. Són jugadors que no mostren un mostrari de virtuts excessivament elevat, però que exploten perfectament aquelles en les que són dominants. N'hi ha que són importants en els llançaments a pilota parada, o fins i tot, malgrat que cada cop menys pel joc zonal que s'imposa, fent marcatges a mida a l'estrella rival. I després hi ha els especialistes en el joc aeri, essencials per desencallar partits i, de vegada, tornejos. Va ser el cas de l'alemany Oliver Bierhoff.

Com succeeix amb una bona colla de jugadors que hem repassat, tampoc no va passar a ser reconegut fins a un moment avançat de la seva carrera, quan ja s'acostava als 28 anys. En les temporades anteriors, era l'atacant d'equips de mitja classificació o de la part baixa d'Itàlia i, de cop i volta, va passar a ser internacional i vital per aconseguir una Eurocopa. 

Nascut a Karlsruhe, al sud-oest del país, Bierhoff trenca l'estereotip de jugador que surt del carrer, ja que de petit no li va faltar de res. El seu pare, Rolf, a part de ser exporter del Colònia va ser gerent d'importants companyies elèctriques i, per això, el petit Oliver va créixer en un ambient acomodat. Després de formar-se a Essen, als 18 anys va fitxar pel juvenil del Bayer Uerdingen i va desenvolupar una trajectòria gens destacada a Alemanya Federal. En 73 partits entre aquest equip, l'Hamburg i el Mönchengladbach només va anotar deu gols. Era un atacant alt i fort, amb bon joc aeri, però d'accions molt limitades i de rang molt curt.

El 1990, Bierhoff va decidir provar l'aventura a l'estranger, a les files del Salzburg. Allà les coses van anar molt millor. Va anotar 23 gols en 32 partits i va despertar l'interès de l'Ascoli, un modest conjunt italià que el va contractar per poder-se mantenir a la Serie A. No se'n va sortir. Va acabar perdent la categoria i ell només va aconseguir dos gols en tot el curs. Tot i això, el conjunt adriàtic va seguir confiant en ell a la Serie B, on hi va romandre tres campanyes més, fins al 1995 any en què, a sobre, l'equip va baixar al tercer nivell. Tot, un any abans de l'Eurocopa.

Semblava tot perdut, però va aparèixer l'Udinese, club de la Serie A conegut per tenir una àmplia xarxa d'espies i per trobar gangues a tot arreu. El va contractar i el rendiment, a les ordres d'Alberto Zaccheroni, va ser espectacular. Va anotar 17 gols en 31 partits i va començar a sonar a tot el continent. A mitja temporada, Berti Vogts, el seleccionador alemany, va girar el cap en direcció al país transalpí i el va provar en un amistós amb victòria a Portugal, en què va actuar mitja part. Un mes més tard, a Munic, va anotar dos gols en el triomf en un altre partit sense punts en joc davant de Dinamarca. Aquell davanter que feia pocs mesos havia baixat a la Serie C, ara es convertia en una arma més per a l'Eurocopa que havia de començar el juny a Anglaterra.

Bierhoff, que havia estat internacional sub-21, va disputar cinc minuts en el debut en el torneig contra la República Txeca i gairebé tot el partit en el triomf per 3-0 contra Rússia. Vogts no trobava la davantera ideal, provant Bobic, Kuntz i Klinsmann indistintament. Tot i la victòria davant dels russos, Bierhoff no va aparèixer més en l'equip en els tres partits posteriors, contra Itàlia, Croàcia i Anglaterra. Només faltava la final de Wembley, novament davant dels txecs.

El gol

El partit definitiu va ser diferent al de la primera fase. Kuntz i Klinsmann van ser els titulars a davant, però Alemanya no podia penetrar en l'entramat rival i, a més, va veure com un inexistent penal de Sammer a Poborský derivava en el gol de Patrick Berger des dels onze metres. Alemanya havia de canviar l'estil. Vogt va buscar el joc més directe, va retirar del camp el virtuós Mehmet Scholl i hi va fer entrar el panzer de l'Udinese. Va trigar quatre minuts a donar-li la raó.

Vist el seu poder en el joc aeri, els alemanys van anar buscant faltes laterals. Al minut 73, en van trobar una quan Nemec va mostrar-se massa impulsiu davant de Strunz. El carriler Christian Ziege va fer el llançament, de fora cap a dins. És probable que, si hagués estat al camp, la falta l'hagués llançada un dretà com Andreas Möller, però estava sancionat. Ziege era esquerrà i per això la pilota es va anar tancant, just a la zona entre els defenses i el porter Kouba. Probablement, la cobertura no tenia ben fixada la marca de l'acabat d'entrar i Bierhoff, tot sol, va rematar de cap fent impossible la mínima oposició del porter txec.

Alemanya, que durant tot el campionat havia buscat el joc terrestre i ràpid, però que històricament ha tingut en l'aeri el seu gran aliat, tornava a trobar un gol salvador. Els teutons, campions el 1980 gràcies a dues anotacions d'un altre tanc, Horst Hrubesch, obrien la possibilitat a un altre gol que encara trigaria uns minuts a arribar.