Dinamarca, 2- Alemanya, 0 (Euro 92-Final)

19. John Jensen (1-0)

L'estiu del 1992, a molts futbolistes danesos els va canviar la vida. Havia de ser una època per estar de vacances, però en aquelles setmanes van aconseguir el millor i més inesperat èxit de les seves carreres. Alguns d'aquells jugadors van aprofitar el sorprenent títol continental aconseguit per Dinamarca a Göteborg per aconseguir bons contractes en clubs europeus i forjar una carrera que, d'una altra manera, hauria estat lluny de les seves possibilitats. Un d'ells va ser el centrecampista John Jensen.

Durant tota la seva trajectòria, i encara avui en dia, és conegut per l'apel·latiu "Faxe". Li ve de quan era juvenil i, després d'una victòria, els seus companys del Bröndby el van dutxar amb la cervesa que porta aquest nom, provinent del sud de l'illa on hi ha Copenhaguen, la ciutat en què va néixer i on va començar a jugar a futbol. Es va formar als equips inferiors del conjunt de la capital i va debutar a la màxima categoria amb divuit anys.

El seu joc aviat va ser reconegut. El 1987, just l'any després que la Dinamita Vermella enlluernés, fins topar-se amb Butragueño a Querétaro, al mundial de Mèxic, va ser escollit jugador de l'any al seu país. Havia debutat amb l'equip nacional just després de la Copa del Món i va ser seleccionat per a l'Eurocopa d'Alemanya, on va jugar mitja part en la derrota contra Espanya i tot el partit en el duel perdut davant d'Itàlia, que significava l'adeu al campionat. Aquell estiu, després d'haver guanyat dues lligues amb el Brondby, va fitxar per l'Hamburg.

En l'equip hanseàtic el seu rendiment va anar de més a menys. Va fer un bon primer any, en què el conjunt del nord d'Alemanya va ser quart a la lliga, però al seva presència va baixar en el segon, després del qual va decidir tornar al Bröndby. Es va establir en l'equip nacional, però Romania, per un punt, el va deixar sense disputar el mundial d'Itàlia 90. Jensen es va retirar sense poder jugar cap Copa del Món, una de les seves assignatures pendents.

De tornada a casa, va continuar sent imprescindible com un centrecampista de brega, de peu fort, de molt recorregut i de bona arribada a l'àrea. Va guanyar la lliga del 1991 i va disputar quatre partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1992. Dinamarca va ser eliminada per Iugoslàvia i els seus jugadors es preparaven per a un estiu sense futbol. Però no va ser així. Faxe va estar jugant amb el Bröndby fins dos dies abans de l'inici del torneig a Suècia i a tres del seu debut davant d'Anglaterra a Malmö, a vint minuts de casa. 

Va ser titular des del principi en l'entramat muntat per Richard Möller-Nielsen, amb tres centrals, dos laterals llargs i un mig del camp rocós que compartia amb Kim Vilfort, un dels posteriors herois del campionat. Dinamarca va empatar el primer partit a zero contra els anglesos, va caure davant de Suècia en el segon per culpa d'un gol de Tomas Brolin i es va classificar miraculosament després de derrotar França, en el tercer duel, amb una anotació de Lars Elstrup. La rocositat danesa va quedar provada en les semifinals, guanyades per penals davant dels Països Baixos. El somni seguia i Dinamarca, eliminada en la fase prèvia, jugaria la final de Göteborg contra la campiona del món, Alemanya.

El gol

Faxe Jensen tenia alguns comptes pendents amb els alemanys, després d'haver hagut de deixar la Bundesliga sense triomfar-hi del tot. Ara, als 27 anys, era l'eix sobre el qual pivotava una selecció que, tot i que no era tan brillant com la dels anys vuitanta, s'estava mostrant més efectiva. Les graderies de l'estadi Ullevi es van omplir de banderes vermelles i blanques que van trigar pocs minuts a celebrar el primer gol.

La pressió danesa sobre els rivals era una de les claus d'aquell equip i es va demostrar al minut 19, quan Köhler va robar una pilota a Poulsen i la va cedir a Brehme. Aquest no va veure arribar Kim Vilfort, que segons abans havia guanyat de cap en un servei del porter Schmeichel. Avui en dia, segurament s'assenyalaria falta del centrecampista danès, però el col·legiat suís Bruno Galler va deixar que el joc seguís. Poulsen va tornar a recollir l'esfèrica i va veure la incorporació de Jensen. Va passar la pilota a la frontal de l'àrea i allà, el jugador del Bröndby va superar l'oposició d'un Effenberg que s'havia llançat als seus peus i va deixar anar un tret sec i duríssim que va superar l'estirada de Bodo Illgner.

Alemanya va notar el cop i, tot i que va dominar territorialment el partit, no va ser mai capaç de superar la pressió danesa, que comptava amb el suport de la seva gent i amb el convenciment que es trobaven disputant el partit més important de les seves vides. Així, dotze minuts abans del final, un altre xut llunyà, aquest cop de Kim Vilfort, va segellar una de les sorpreses més grans de la història del torneig, el títol danès.

La gran Eurocopa va servir d'aparador per a Jensen, que va ser contractat per l'Arsenal per 1,6 milions d'euros. Va jugar quatre anys a Anglaterra en un equip que, en aquella època, practicava un joc físic molt diferent del que preconitzaria al cap de poc temps a les mans d'Arsène Wenger. Va guanyar-hi una Copa la primera temporada, amb molta participació, però aquesta va anar baixant cada cop més. A sobre, va tenir la desil·lusió de no poder classificar-se per al mundial dels Estats Units, tot i ser un puntal important de l'equip, novament per culpa d'Espanya i de quedar fora també de l'Eurocopa del 1996. Tot i haver jugat cinc partits de la fase prèvia, Möller-Nielsen ja no va comptar amb ell, que aleshores tenia 31 anys.

Aquell estiu va tornar al Bröndby, on va guanyar dues lligues més. Als 33 anys va arribar a disputar una fase de grups de la Champions en què es va trobar el Bayern, el Manchester United i el FC Barcelona en el mateix grup. Al final d'aquella campanya el va contractar el modest Helfolge, amb el qual va assolir la gesta de guanyar el campionat, l'únic de la història de l'entitat. El 2001 es va retirar. Després va iniciar una tasca d'entrenador d'equips danesos i també de tècnic assistent. Durant dues temporades ho va ser de Michael Laudrup al Getafe, amb el qual va arribar a uns històrics quarts de final de la Copa de UEFA en què va ser eliminat pel Bayern de Munic de manera miraculosa. 

Fa un parell d'anys, Jensen va dirigir durant uns dies la selecció després d'una disputa per les nòmines i pel cobrament de drets entre els jugadors i els dirigents. En aquesta pugna també hi va entrar el seleccionador, el noruec Age Hareide. Jensen va dir que ho feia perquè "la selecció ha representat moltes coses per a mi i només vull ajudar-la i que els partits [davant de Gal·les i Eslovàquia] es puguin disputar". Com feia al camp amb la seva feina fosca, Jensen va sortir al tall, intentant un bé col·lectiu com el que va assolir aquella assolellada tarda de juny a Göteborg, quan un xut seu va començar a fer entrar Dinamarca en la llista dels equips campions.