Alemanya, 0- França, 2 (Euro 2016-Semifinals)

30. Antoine Griezmann (0-1 i 0-2)

Els enfrontaments entre Alemanya i França en rondes avançades dels grans campionats sempre han donat molt joc. Des de les dues semifinals de la Copa del Món en els anys vuitanta, fins als quarts de final d'un altre mundial, el de Brasil del 2014, el conjunt teutó ha acostumat a sortir-ne sempre vencedor. Però el 2016, aprofitant la condició de local en la caldera de Marsella, les coses van canviar. França va entrar a la final de l'Eurocopa gràcies a dos encerts individuals de qui era la seva estrella emergent aleshores, el davanter Antoine Griezmann.

I és curiós que aquest canvi de papers arribés amb els dos gols d'un jugador el cognom del qual és d'origen alemany. De fet, a l'inici era Griesmann (la traducció literal seria "home rondinaire") i els avantpassats venen de Münster, a l'oest del país, prop de la frontera amb els Països Baixos, a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. 

Griezmann, format a la Reial Societat i amb poques connexions amb formacions franceses, era un jugador força desconegut per a l'afició fins a aquella Eurocopa. Però poc a poc va anar adquirint importància. Va fer un gol fonamental en la victòria contra Albània en la primera fase i, sobretot, va signar els dos de la remuntada contra Irlanda en els vuitens de final. També n'havia transformat un contra Islàndia en el 5-2 dels quarts de final i era el màxim anotador del campionat.

Es tracta d'un jugador que no sol tenir gran participació en els partits, però en la selecció francesa el tècnic, Didier Deschamps, li havia trobat la posició perfecta. Darrere d'un davanter que fixava les defenses com Olivier Giroud, ell es movia per totes bandes i creava perill per a ell, o per als seus companys.  El xoc contra els alemanys era una mena de revenja per l'eliminació a Brasil de dos anys abans, amb un solitari gol del central Hümmels. Aleshores, l'equip gal estava en formació i els germànics, en el seu millor moment, com van demostrar guanyant el campionat. Dos anys després, les coses no eren tan clares i la condició de local atorgava un cert favoritisme als francesos.

Els gols

De tota manera, el partit va ser molt tancat. Alemanya va semblar que pagava, sobretot des del punt de vista físic, l'esforç de dies enrere en una esgotadora pròrroga davant d'Itàlia. L'equip de Joachim Löw, a més, no havia demostrat durant el torneig la mateixa forma que al mundial i era més abordable. El que ningú no pensava és que es dispararia un tret al peu. 

Va ser just abans del descans, quan un córner a favor dels locals anava al cap d'Évra. Aleshores, va sorgir Schweinsteiger qui, en una acció més pròpia d'un nouvingut que d'un veterà com ell, va posar el puny i va tocar la pilota amb la mà. El col·legiat italià Rizzoli, assessorat pel seu assistent, va indicar el clar penal. Griezmann va prendre la responsabilitat i va enganyar Neuer. Sobta avui veure'l disparar penals amb aquesta autoritat, tenint en compte les problemes que ha tingut darrerament en aquests llançaments, arribant-ne a fallar cinc entre el FC Barcelona i la selecció.

El partit no estava decidit, però el gol va donar molta tranquil·litat a França, que podia fer el que li va millor, defensar i jugar a la contra. A més, divuit minuts abans del final, va aprofitar una altra errada dels alemanys per sentenciar la semifinal.

Aquest cop va ser en una esfèrica llarga de Lloris que entre Giroud i Griezmann van salvar del fora de banda. Semblava que els germànics havien robat bé i sortien en transició, però Kimmich va perdre la pilota a l'àrea a peus de Pogba. Aquest va fer una genialitat a l'esquerra. Amb un cop de maluc va desplaçar Mustafi i va enviar una centrada. Neuer només la va poder refusar en curt. Posteriorment, va reclamar que Giroud l'havia obstaculitzat, però el fet és que el rebot el va capturar Griezmann, qui va posar la punta del peu esquerre i va anotar el segon gol. Ja no passaria res més d'important en el partit.

França ho tenia tot a favor per guanyar el torneig en una final contra Portugal en què, a més, va veure com Cristiano Ronaldo es lesionava molt aviat. Però no va aprofitar l'ocasió. Griezmann, que havia perdut ja la Lliga de Campions per penals contra el Reial Madrid, amb un llançament fallat per ell durant el temps reglamentari, va fer-ho ara a la pròrroga davant dels lusitans. Va ser màxim golejador del torneig, però no va assolir el títol.

El davanter de Macon va jugar tres temporades més amb l'Atlètic de Madrid, amb el qual va guanyar una Lliga Europa i la Supercopa davant del gran rival ciutadà. Després del segon any, va estar a punt de fitxar pel FC Barcelona, però va rebutjar l'oferta i va rematar aquell estiu, el del 2018, liderant l'equip francès a la conquesta del seu segon mundial. Després d'un any, el 2019, sí que va fitxar pel club blaugrana, on ha coincidit amb la decadència de la formació i el seu rendiment ha tingut més ombres que no pas llums. Això sí, segueix tenint la confiança de Deschamps i tornarà a liderar França en una Eurocopa, la del 2021, en què tornarà a ser favorita per intentar reviure nits com la de Marsella, on va tenir el país al seus peus.