Grècia, 1- República Txeca, 0 (Euro 2004-Semifinals)

41. Traianos Dellas (1-0)

El tram final del segle XX i l'inici del XXI va estar presidit per l'intent de les organitzacions internacionals d'aconseguir que les pròrrogues no fossin llargues, avorrides i conservadores. Per això es van inventar el gol d'or, que premiava amb la classificació directa el primer equip que marqués en el temps suplementari. Però es van adonar que la mesura fomentava més el conservadurisme, per la por a perdre, i per això ho van matisar amb el gol de plata. Aquest permetia finalitzar el període en què s'havia marcat aquell gol. Però segur que no pensaven en un gol de plata daurat com el que va aconseguir el central grec Traianos Dellas.

Com la gran majoria dels seus companys campions d'Europa del 2004, la carrera de Dellas, que en aquell moment ja tenia 28 anys, es va revaloritzar amb aquell campionat. En el seu cas, encara més tenint en compte la solidesa de la defensa hel·lènica, sobretot en les eliminatòries, en què no va permetre cap gol de França, la República Txeca i Portugal. Ell formava un bon tàndem amb Panagiotis Fyssas, del Panathinaikos i, subjectats amb un entramat extraordinari muntat pel tècnic alemany Otto Rehhagel, van ajudar a fer realitat una de les sorpreses més grans de les Eurocopes.

La carrera de Dellas no havia destacat excessivament fins aleshores, tot i que n'havia desenvolupat una part a l'estranger. Com la gran figura golejadora grega d'aquella Eurocopa, Charisteas, havia nascut al nord del país, en el seu cas a Salònica, i s'havia format a l'Aris abans que, molt jove, als vint anys i previ pas en forma de cessió al Panserraikos, fitxés pel Sheffield United. Hi va jugar dues temporades, amb l'equip a la segona categoria, però no va disputar-ne cap de completa ja que no es feia amb un lloc de titular fix i per això va tornar a casa.

El 1999 el va fitxar l'AEK d'Atenes, amb el qual va aconseguir el títol de Copa i el 2001 va debutar amb la selecció absoluta. Dellas, un central fort, contundent, amb un gran joc aeri i més capacitat amb la pilota als peus del que aparentava, havia assolit un èxit amb la selecció sub-21, amb la qual havia arribat a la final d'un europeu, al costat de posteriors companys en l'equip campió del 2004 com Karagounis o Basinas. Va caure en aquell partit per 0-1 davant d'Espanya a Bucarest, amb un gol d'Iván Pérez, el germà d'Alfonso. Ara, tres anys després, s'obria el camí dels sèniors, tot i que Grècia era lluny d'arribar a les fases finals.

De fet, en la de classificació per al mundial del 2002, en què ell no va participar, va quedar a deu punts de l'objectiu, marcat per Anglaterra i Alemanya. Després de la seva segona temporada a Atenes, Dellas va tornar a sortir del país i va ser adquirit pel Perusa italià. Tot i jugar-hi poc i tenir problemes de contracte, va cridar l'atenció d'un club més gran, la Roma, que es va fer amb els seus serveis el 2002. Va ser el millor període de la seva carrera.

Perquè paral·lelament a poder jugar en un dels conjunts més destacats del campionat transalpí, recent campió de lliga, es va consolidar a la selecció. Rehhagel hi va comptar en la brillant i ascendent fase de classificació per a l'Eurocopa, per a la qual Grècia es va classificar com a primera de grup amb la qual cosa disputaria el seu primer gran campionat en deu anys. Amb la Roma, no tenia el lloc assegurat, amb només 24 partits de lliga en dos anys, en un equip que acabava de ser segon a la lliga, però en plenitud, i amb 28 anys, va afrontar el torneig de seleccions.

Grècia va fer una primera fase irregular, amb victòria inicial contra Portugal però amb empat davant d'Espanya i derrota contra Rússia que li van comprometre la classificació. La gran sorpresa va arribar en els quarts de final, quan es va desfer de França amb un gol de Charisteas amb el cap. Aquesta part del cos també seria essencial en unes semifinals que els grecs afrontaven com a víctimes.

El gol

La República Txeca havia elaborat el millor joc del torneig i es presentava al partit de Porto com a clar favorit. Però el conjunt de Karel Brückner, que va perdre Nedved per lesió a la primera part, no va trobar la manera de foradar l'entramat defensiu grec. El duel va anar a la pròrroga amb la norma del gol de plata instaurada i decisiva al final de la primera part del temps suplementari.

El central Ujfalusi va cedir un córner força evitable just en el temps de descompte per confiar-se davant de la pressió de Charisteas. Els grecs, que sortien del seu camp, es refiaven de la pilota parada i per això havien fet entrar al camp l'exsevillista Vassilis Tsartas, un veterà de la generació anterior amb una cama esquerra de seda. Va fer efectiu el llançament de la cantonada, Smicer, el substitut de Nedved, no va arribar a tallar la centrada des del primer pal i Dellas, avançant-se a tothom, va rematar des de l'àrea petita i va batre un estàtic Cech. Tothom sabia que era definitiu, perquè el col·legiat, l'italià Pierluigi Collina, ja no va permetre ni servir del centre del camp. El defensa de Salònica situava els grecs a la final que, només tres dies després, amb ell de titular, guanyarien contra Portugal consumant un dels resultats més sorprenents de la història del futbol.

Dellas va jugar una temporada més a la Roma abans de retornar a l'AEK. Grècia no va poder entrar al mundial del 2006 a Alemanya per dos punts, però ell encara va tenir una altra oportunitat en l'Eurocopa següent, la del 2008. Els hel·lens no hi van tenir tanta sort i van quedar eliminats en perdre tots tres partits de la primera fase, en què va ser titular. Jugaria cinc partits de la fase de classificació per al mundial de Sud-àfrica, del 2010, per al qual Grècia va assolir el bitllet, però ell, amb 34 anys, ja no hi va arribar perquè va deixar de comptar per a Rehhagel.

A nivell de clubs, va guanyar una Copa més amb l'AEK, aquell mateix 2010 i es va retirar al final de la campanya 2011-12, amb 36 anys, recordat com el millor defensa central de la història del país. La trajectòria a nivell de clubs de Dellas no va ser extraordinària, però sempre serà recordat com un dels pilars de l'equip campió del 2004 i, sobretot, per una rematada de cap sense la qual el títol no hauria estat possible.