Espanya, 1 (5)- Dinamarca, 1 (4) (Euro 84-Semifinals)

44. Manu Sarabia (5-4 en els penals)

El camí d'Espanya en l'Eurocopa 84 va ser digne d'una pel·lícula de suspens. La qualificació la va afrontar amb la necessitat de renovar l'equip després del fracàs del mundial de casa, del 1982, però va entrar en el torneig final havent de remuntar onze gols en un últim partit històric contra Malta; després, es va classificar per a les semifinals amb una anotació miraculosa de Maceda contra els vigents campions, Alemanya Federal, en l'últim minut. I va entrar a la final havent d'esgotar tots els llançaments de penals de la tanda davant de Dinamarca. L'encarregat de segellar el passaport va ser el davanter de l'Athletic de Bilbao Manolo Sarabia.

Només cal veure que el conjunt basc havia guanyat les dues últimes lligues espanyoles, amb doblet recent el 1984, sumant-hi el triomf a la Copa, per adonar-se que segurament alguns dels seus homes entrarien a la llista de Miguel Muñoz per a l'Eurocopa del 1984. Al final van ser quatre, el porter suplent, Zubizarreta, el lateral Urkiaga, el central Goikoetxea i el davanter Sarabia. L'estil de joc de l'equip de Javier Clemente era dur i intens, però no hi faltaven els jugadors amb tècnica i Sarabia s'apartava força de l'estereotip. Era elegant, amb una gran cama esquerra i un bon xut a porteria, a part d'una bona capacitat associativa.

La família de Sarabia és originària de la província de Jaén. De fet, el seu germà Lázaro, dos anys més gran, hi va néixer i per aquest motiu no va poder formar part de les categories inferiors de l'Athletic de Bilbao, ja que el club només volia jugadors originaris dels territoris d'Euskal Herria. Manuel sí que podia, ja que havia nascut prop de Barakaldo. Va arribar a Lezama procedent del San Pedro de Sestao i el 1976, amb 19 anys, ja va debutar amb el primer equip. Tot i això, el tècnic de l'època, Koldo Agirre, no va comptar gaire amb ell i va ser cedit al Barakaldo, justament.

El mateix tècnic, però, el va recuperar dues temporades més tard i ja es va quedar al primer equip. Juntament amb ell, va anar creixent una lleva de futbolistes que formarien la columna vertebral del posterior Athletic campió. Noms històrics com Iribar, Villar, Irureta o Txetxu Rojo anaven cedint pas als Argote, Dani, De Andrés, Urkiaga, Noriega, Goikoetxea o Liceranzu, entre d'altres. 

Així, la temporada 1982-83, després del mundial, l'equip de San Mamés va sorprendre tothom i, venint del quart lloc de l'any anterior, va assolir el títol de lliga. Va ser el curs en què Sarabia va debutar amb la selecció espanyola, on mai no va tenir un paper de titular, però sí hi intervenia de revulsiu. Només tenia una experiència d'un partit sencer i un minut en un altre quan va anotar l'onzè gol espanyol del 12-1 contra Malta, el de la classificació per a l'Eurocopa. Aquell dia havia estat titular i va entrar a la llista del torneig, encara més després de la gran temporada a Bilbao, amb la lliga i la Copa al sarró.

Sarabia no va tenir protagonisme en el campionat. En la primera fase, només va jugar vint minuts en l'empat contra Portugal, en què va intervenir en l'acció del gol de Santillana, després que Sousa hagués avançat en el marcador els lusitans. També hauria d'interpretar el paper de revulsiu en les semifinals, a Lió contra Dinamarca.

El gol

Els nòrdics s'havien avançat a la primera part, amb un gol de Lerby, però Maceda havia igualat en la represa, en una jugada en què Sarabia havia intervingut. Havia entrat al camp set minuts abans, en el lloc de Julio Alberto, i la seva presència havia dotat de més perill l'atac espanyol, tot i que sense resultat. El partit s'hauria de decidir per penals.

Espanya i Dinamarca ja s'havien enfrontat dos mesos abans en un amistós a València, guanyat per 2-1 pels locals. Però això ja no va comptar en una tanda tensa, en què tothom va anar marcant excepte Laudrup. L'àrbitre anglès Courtney va fer repetir el llançament perquè va determinar que Arconada s'havia mogut, fet que va enfurismar el porter donostiarra, que va reaccionar d'una manera que avui en dia segurament li hauria costat l'expulsió. La tanda va seguir i va ser Elkjaer-Larsen, la figura danesa, qui va llançar el cinquè massa alt. Sarabia tenia l'opció de fer entrar Espanya a la seva primera final en vint anys i no la va desaprofitar, amb un xut sec que va batre Qvist. Tres dies després seria titular en la final del Parc dels Prínceps contra França, però no va poder impedir la victòria local per 2-0.

Sarabia, que aquell mateix any guanyaria la Supercopa d'Espanya perquè no es va arribar a disputar, ja que l'Athletic era campió de lliga i Copa, tenia aleshores 27 anys i només va aparèixer quatre cops més amb la selecció, una en partit de competició, la classificació per al següent mundial, en què va anotar un gol important a Islàndia. Amb l'Athletic, les coses no van anar gaire bé. Va protagonitzar una agra polèmica amb l'entrenador, Javier Clemente, que va propiciar que el club hagués de triar entre un dels dos. Sarabia es va quedar al club i Clemente va ser acomiadat. Va jugar fins al 1988 a Bilbao i després tres temporades al Logronyès, al qual va estar a punt de classificar per Europa, abans de retirar-se, el 1991.

Després de la seva etapa com a futbolista, Sarabia va entrenar el filial de l'Athletic i també va tenir dues aventures més, al Badajoz i al Numància, abans de dedicar-se als mitjans de comunicació. Des de fa moltes temporades treballa a Canal Plus, primer, i ara a Movistar, on sol fer els comentaris dels partits de Segona Divisió. El seu fill Eder ha estat fins ara un reconegut tècnic assistent, entre d'altres equips de Las Palmas, Betis i FC Barcelona, amb Quique Setién, amb qui el seu pare va compartir vestidor a Logronyo. Ara, Eder entrena com a primer tècnic l'Andorra, a Segona B. El seu caràcter vehement recorda poc el del seu pare damunt del camp, un Manu Sarabia que solia tenir el cap fred i resolia amb elegància, com en la tanda de penals de Lió que va merèixer una final d'Eurocopa per a la selecció espanyola, el 1984.