diumenge, 18 d’abril del 2021

 Anglaterra, 1- Islàndia, 2 (Euro 2016-Vuitens de final)

55. Kolbeinn Sigthórsson (1-2)

La trajectòria de la majoria de futbolistes no és lineal sinó que descrius pujades i baixades. Els més regulars aconsegueixen que, sobretot les segones, no siguin excessivament pronunciades, pero n'hi ha d'altres que alternen moments d'eufòria amb d'altres d'indiferència absoluta per part del món del futbol. Una mica així es podria definir l'itinerari esportiu del davanter islandès Kolbeinn Sigthórsson.


Segurament és un dels elements més talentosos de la selecció insular que va entusiasmar en l'Eurocopa del 2016 i que també va assolir la classificació per al mundial del 2018. Es va donar a conèixer a un des clubs més populars d'Europa, l'Ajax, i el seu nom va sonar durant temps per anar a conjunts de més potencial. Al final, la seva carrera ha quedat a mitges, tot i que en el torneig europeu de seleccions de fa cinc anys va tenir moments de glòria, com l'anotació d'un dels gols més importants de la història del país.

Sigthórsson, nascut a la capital, es va formar al planter del Vikingur, un dels clubs amb més tradició del país, però als 16 anys va canviar d'equip i va fitxar per l'HK Kopavogur, conjunt d'una localitat situada just al sud de Reykjavík. La seva participació en fases prèvies de campionats d'Europa amb les diferents seleccions va cridar l'atenció de grans del continent, com el Reial Madrid o l'Arsenal, però ell va anar més a poc a poc i va acceptar l'oferta de l'AZ Alkmaar neerlandès quan ja havia debutat a la lliga del seu país i tenia 20 anys.

Allà va jugar una sola temporada, però el resultat va ser brillant. Va marcar 18 gols entre lliga i Lliga Europa i va ser fitxat per l'Ajax per 4,5 milions d'euros. Va ser al club d'Amsterdam on la seva cotització va pujar. Hi va actuar quatre temporades i, tot i que no va passar mai dels deu gols a la lliga, hi va guanyar tres campionats. No hi era titular fix, a les ordres de Frank de Boer, però hi jugava molt, compartint punta d'atac amb companys que anaven des de Bojan a Milik, passant per Siem de Jong. 

Havia debutat a la selecció el 2010, quan militava a l'AZ, i va participar en dues fases de classificació per a grans campionats de les quals Islàndia en va sortir eliminada. De tota manera, ell es va anar consolidant com a titular, en lluita amb dos davanters més, Finnbogason i Bödvarsson, per una de les dues posicions de l'habitual 4-4-2 de l'equip nacional. En la fase prèvia per a l'Eurocopa de França del 2016, ho va jugar pràcticament tot i va marcar tres gols en la classificació històrica del país per al torneig.

La fase final va agafar Sigthórsson amb 26 anys i un després d'haver tornat a fer un gir a la seva vida. De manera sorprenent, havia fitxat pel Nantes francès, un club històric, però en decadència, quan semblava que disposava de millors opcions. En el seu primer any amb els canaris va decebre bastant, amb 3 gols en 26 partits en un equip que va acabar en una mediocre 14a posició. Ell no és un ariet, ni un golejador, sinó un davanter que juga millor amb un acompanyant i amb una notable tècnica individual, però amb els gals semblava que se n'havia oblidat. De tota manera, els seleccionadors, el suec Lagerbäck i l'islandès Hallgrímsson, el van incloure en la convocatòria per a l'Eurocopa.

El gol

Islàndia va ser la sensació del torneig, dins i fora del camp, des de l'empat a un gol contra Portugal del primer dia. Una igualada més contra Hongria i la victòria davant d'Àustria li van donar una enverinada primera posició del grup F que el conduïa a afrontar els vuitens de final davant d'Anglaterra. Sigthórsson havia jugat de titular, i havia estat rellevat, en les tres cites. Va tornar a arrencar d'inici contra els anglesos, que es van avançar amb un penal tranformat per Rooney. El partit va tenir vint minuts inicials vibrants. Islàndia va igualar en una acció assajada per al central Ragnar Sigurdsson i, al minut 18, va arribar el moment del davanter del Nantes.


Va ser en la continuació d'una acció a pilota parada. La pilota va caure en el jugador de més qualitat de l'equip, Gylfi Sigurdsson, que va iniciar una combinació perfecta cap als dos davanters. Bödvarsson va passar-la a Sigthórsson i aquest, davant de la passivitat de Cahill, va xutar col·locat. El porter Hart hauria pogut posar les mans amb més força, però el tret les hi va doblegar i l'esfèrica va entrar lentament a la porteria. Tot i que encara quedaven 72 minuts a Niça, va ser l'anotació que els anglesos ja no van poder remuntar.

En el partit de quarts, Islàndia s'havia d'enfrontar a França i els aficionats del Nantes no entenien com aquell atacant que havia fet tan mala temporada amb el seu equip ara havia fet fora els anglesos del torneig. Fins i tot temien que fes el mateix amb els francesos. Però no va ser així. El conjunt de Didier Deschamps es va imposar per un claríssim 5-2. Sigthórsson hi va anotar el momentari 4-1, a l'inici de la segona part.

Des de llavors, les dents de serra de la seva carrera s'han convertit més aviat en un continuat descens. Va estar al Nantes fins al 2019, tot i que enmig va haver-hi una cessió estranya al Galatasaray, que va cancel·lar-la sense ni haver-lo vist debutar. Va tornar a França, rebutjant una oferta del Göteborg, i va arribar a jugar fins i tot a l'equip B abans, d'ara sí, recaure en la lliga sueca, però a l'AIK Solna. Després sí que va fitxar pel Göteborg, on encara segueix.

Tot això li va costar estar una època apartat de la selecció, amb la qual cosa es va perdre el mundial de Rússia del 2018. Això sí, quan va tornar a competir seriosament va tornar a entrar en els plans del nou seleccionador, el suec Erik Hamrén i, a part d'actuar en dues Lligues de Nacions, va anar jugant, tot i que no de titular, en la classificació per a l'Eurocopa del 2021. Va ser a la semifinal, amb victòria contra Romania, però no la final, amb una derrota duríssima a Budapest que va deixar els islandesos fora del proper torneig. Potser un Sigthórsson més en forma hauria estat decisiu en aquell partit, com ho va ser aquella nit de Niça en què la petita Islàndia, gràcies a un gol seu, va eliminar el gegant anglès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada