Portugal, 0- República Txeca, 1 (Euro 96- Quarts de final)

53. Karel Poborský (0-1)

Ja ha quedat clar que una gran actuació en un torneig important pot catapultar un jugador que fins aleshores potser no era tan conegut a l'estrellat. Abans encara succeïa més d'ara, ja que no arribava tanta informació de segons quines lligues. Va succeir el 1996 amb una gran quantitat de jugadors de la República Txeca, que va acabar com a subcampiona del torneig. Un dels que després gaudiria d'una carrera més reconeguda va ser el gairebé incontrolable, a dins del camp, Karel Poborský.

Quan va afrontar l'Eurocopa, ja tenia 24 anys i aquella mateixa temporada havia arribat amb el seu equip, l'Slavia de Praga, a les semifinals de la Copa de la UEFA, en què havia quedat eliminat pel Girondins de Bordeus d'un tal Zidane, però el nom de Poborský sonava només per a alguns entesos. A Anglaterra, però, aquell ràpid extrem, que llavors va anar evolucionant cap a posicions més centrades, va entusiasmar per la seva verticalitat i la manca de por a l'hora d'encarar les defenses rivals. 

Poborský va néixer a Jindrichuv Hradec, força a prop de la frontera austríaca, i es va formar al Ceske Bodejovice, un club del sud del país, prop de la seva població d'origen. Va debutar a la màxima divisió amb 19 anys i, després d'un pas pel Viktoria Zizkov, club proper a Praga amb el qual va disputar una eliminatòria de Recopa davant del Chelsea, va fitxar per l'Slavia just l'any abans de l'Eurocopa, 

Havia arribat a jugar amb la selecció txecoslovaca sub-21 abans de la divisió del país, el 1993, i es va estrenar l'any següent amb l'absoluta txeca en un amistós guanyat a Turquia per 1-4 i com a titular. La formació de Dusan Uhrin s'anava omplint de talent de mica en mica i va assolir el bitllet per a l'Eurocopa després de superar un grup duríssim, amb un punt d'avantatge respecte dels Països Baixos i de Noruega. Els neerlandesos van obtenir el bitllet per diferència de gols. Poborský ja havia estat 14 cops internacional abans de l'Eurocopa, però sense haver anotat cap gol.

Amb l'Slavia va ser arribar i moldre. Onze anotacions i títol de lliga en el seu únic any amb l'equip blanc-i-vermell i aquella UEFA en què un gol seu va servir per eliminar el Lens en els vuitens de final i un altre no va poder ser remuntat per la Roma en els quarts. El Girondins va fer-los fora amb dos escarransits 1-0. Amb aquestes grans actuacions, Poborský afrontava l'Eurocopa, el seu primer gran torneig.

L'equip va debutar amb una derrota comprensible contra Alemanya per 2-0 el primer dia, en què va ser rellevat al descans. Després, victòria històrica contra Itàlia i classificació agònica, amb un gol de Smicer, en empatar a tres contra Rússia. Ell va disputar tots els minuts d'aquests partits, que van servir per accedir a quarts. L'eliminatòria seria a Birmingham, contra els molt favorits portuguesos.

El gol

El conjunt lusità arribava després d'una primera fase gairebé perfecta i exhibint un bon joc en el seu primer gran torneig en deu anys. Portugal va dur el pes del partit sempre, amb els txecs esperant a que arribés una contra. I aquesta es va presentar de la manera menys esperada, amb una resolució brillant.

Poborský va deixar la banda i va rebre entre línies. Va tenir una mica de sort, ja que la pilota va ser tocada per Paulo Sousa, va rebotar en Océano i li va quedar perfecta. A partir d'aquí, però, tot es va deure al seu talent. Va entrar a l'àrea i, quan qualsevol s'hauria ofuscat disparant fort, va veure com se li creuava el central Hélder i que l'única alternativa era l'aèria. Va posar el peu sota l'esfèrica i va enviar una vaselina descomunal que es va elevar molt, per damunt del defensor i del porter Vítor Baía, abans de veure com la pilota entrava a la porteria. Només era el minut 8 de la segona part i Portugal tenia molt temps per reaccionar, però la defensa txeca es va encarregar de contrarrestar totes les seves ofensives.

En el seu primer gran torneig, els txecs van superar també França en les semifinals per penals, en la particular revenja de Poborský respecte de Zidane. Ell va anotar el seu tir de la tanda i va fer bona la tradició que diu que mai cap txec, ni cap eslovac, no han fallat cap penal en la resolució d'un gran campionat. En la final, va provocar el penal que va transformar Berger i que a donar avantatge a la selecció contra Alemanya, però els dos gols de Bierhoff li van arrabassar l'oportunitat de ser campió d'Europa. El segon, ja el va enganxar a la banqueta, rellevat per Smicer.

La gran Eurocopa va permetre que Poborský rebés moltes ofertes i va acceptar la del Manchester United d'Alex Ferguson, que va pagar per ell 4 milions d'euros. Hi va estar dues temporades. En la primera va ser campió de lliga i l'equip va arribar a les semifinals de la Champions, però la seva estrella va caure en la segona en què, a més, els txecs no van poder classificar-se per al mundial de França. Així, el 1998 va ser fitxat pel Benfica.

En les seves tres temporades a Portugal, el país que havia eliminat de l'Eurocopa el 1996, va tornar a tenir un rendiment decreixent. Com a mínim, va poder tornar a competir en un torneig europeu de seleccions, el del 2000, tot i que allà els txecs van recaure en un grup dur, amb França i els Països Baixos, Una derrota contra els neerlandesos i una altra davant dels gals, que es prenien la revenja de quatre anys abans, per un sol gol va deixar els txecs eliminats. Poborský hi va anotar un gol estèril, precisament contra França.

Després del torneig va ser fitxat per una Lazio que acabava de ser campiona de lliga. Va ser la seva tornada a un gran campionat, però el club va anar perdent poder econòmic de mica en mica, malgrat que ell hi va jugar bé, i el 2002, ja amb trenta anys i sense poder arribar a un altre mundial, va decidir tornar a casa. Però no ho va fer a l'Slavia, sinó a l'Sparta, el gran rival ciutadà, al qual va conduir a dues lligues i una Copa a raó de títol per any en les tres temporades en què hi va ser.

I és que la maduresa de Poborský va ser bona com la joventut. Sense tanta velocitat, però amb més comprensió del joc, va exercir de veterà de la selecció txeca, gran favorita en l'Eurocopa de Portugal fins que es va estavellar contra el mur grec en les semifinals. Ara eren ells els que dominaven i els adversaris els que els posaven els paranys. El 2006, per fi, es va poder retirar de l'equip nacional prenent part d'un mundial, un torneig que va començar bé amb una victòria contra els Estats Units però que va finalitzar amb dues derrotes, davant de Ghana i Itàlia. La seva última temporada va servir perquè Poborský tornés a casa i pengés les botes al Ceske Budejovice amb un any tranquil.

Després de plegar, Poborský no es va dedicar a res més relacionat amb el futbol i va tornar a ser notícia fa cinc anys quan va estar a punt de morir per una infecció cerebral que li va deixar la cara paralitzada. Si hagués arribat més tard a l'hospital, segurament no ho explicaria. Sortosament ho pot fer, això i una carrera llançada a l'estrellat amb la vaselina a Birmingham que posava un nou país, reminiscència d'un campió anterior, en el mapa futbolístic europeu.