Txecoslovàquia, 2 (5)- Alemanya Federal, 2 (3) (Euro 76-Final)

58. Jan Svehlík (1-0)

En aquesta llista han aparegut noms de jugadors associats a una acció o a un gol en concret. Cada vegada en trobarem més, ja que a que mesura que ens acostem al final, aquests tindran més importància. En alguns casos, a més, van ser aconseguits per jugadors que, tot i tenir una bona trajectòria local, si no, no serien internacionals, tampoc no es troben en la primera línia del futbol universal. El 1976, molts dels integrants de la selecció txecoslovaca van sortir de l'anonimat internacional i el nom d'alguns ells van quedar inscrits als llibres d'història. Va ser el cas del davanter Jan Svehlik.

Com la majoria de components d'aquell equip, era eslovac. Va néixer a Lovca, gairebé al centre de la regió, ara convertida en país, i va començar a jugar al futbol a la veïna Ziar nad Hodrom, on va cridar l'atenció de la xarxa d'espies de l'Slovan de Bratislava, que aleshores era un conjunt important del panorama europeu. De fet, aquell equip va quedar campió de la Recopa el 1969, guanyant la final al FC Barcelona a Basilea, però Svehlik hi va entrar justament la temporada posterior, quan va arribar a la ciutat per estudiar-hi dret. 

Va ser l'inici de tretze temporades a l'equip, al qual va entrar per actuar de davanter centre al costat de veterans com Capkovic i joves com Masný, amb qui compartiria convocatòria aquell 1976, l'any de l'Eurocopa. No era un davanter alt i fort, però sí ràpid i mòbil, amb la qual cosa es podia adaptar a d'altres posicions del front d'atac. Amb l'Slovan va guanyar tres lligues federals, el 1970, el 1974 i el 1975, que li van donar la possibilitat de disputar la Copa d'Europa, tot i que la seva millor classificació va ser el primer any, quan va superar una fase i va caure en els vuitens contra el Panathinaikos, posterior subcampió. Al final de la seva trajectòria a Txecoslovàquia, a nivell de clubs, marcaria 79 gols en 296 partits.

Va debutar amb la selecció el 1974, en un equip renovat després de la no classificació per al mundial, amb la dupla formada pel txec Vaclav Jezek i l'eslovac Jozef Venglos a la banqueta. Va jugar-hi 15 partits abans de la fase final de l'Eurocopa del 1976, entre ells la tornada dels quarts de final, l'eliminatòria que duia cap a la final a quatre. Txecoslovàquia, havia deixat Anglaterra a la cuneta a la fase de grups i, en l'eliminatòria directa, va derrotar per 2-0 la URSS, justament a Bratislava, i va empatar a dos a Moscou. Ell hi va jugar només els tres minuts finals. Vol dir que era un habitual de les convocatòries, però no un titular. I es va demostrar a la fase definitiva.

Perquè Jezek i Venglos no el van alinear en la semifinal de Zagreb, en què Txecoslovàquia va derrotar els Països Baixos per 3-1 després d'una duríssima pròrroga sota la pluja, Després de derrotar el subcampió del món, calia jugar contra el campió, Alemanya Federal, en la final de Belgrad. 

El gol

Els seleccionadors van alinear el mateix equip, però amb un canvi obligat. L'atacant del Kosice, el també eslovac Jaroslav Pollák, havia estat expulsat contra els neerlandesos. El seu lloc el va ocupar Svehlík, que va trigar vuit minuts a trobar el seu gran moment.

Va ser en una sortida imperial del lliure Ondrus, que va trencar totes les línies alemanyes. Va cedir a Svehlík, que va rebre una entrada per darrere de Vogts que avui seria susceptible d'expulsió, però va poder deixar anar l'esfèrica cap a Masný mentre s'aixecava. Aquest va combinar amb el lateral Pivarník, que va centrar. Dietz va refusar, però Vogts va cometre una greu errada en tornar a donar la pilota a Masný. La centrada d'aquest va anar a Svehlík, qui va rematar, obligant Maier a fer una bona parada, però l'esfèrica va caure en Nehoda. Aquest va tornar a posar la pilota a l'àrea petita, Ondrus no hi va arribar, però sí Svehlík, que havia seguit l'acció, i que a porta buida va avançar els txecoslovacs.

El partit va ser molt intens. Poc després, Dobias marcaria el 2-0 que decantava molt el duel, però Dieter Müller, a la mitja hora, va reduir la diferència i, en l'últim minut, Bernd Hölzenbein va aprofitar una mala sortida del porter Viktor en un córner per portar la final a la pròrroga. En el temps suplementari no hi va haver gols, i en els penals l'errada de Hönness i el tir mític de Panenka ja són història. Svehlík, substituït al minut 80 pel seu company d'equip Jurkemík, només disputaria un partit més amb la selecció i no seria fins tres anys més tard, un amistós perdut per 3-0 contra la URSS a Moscou,

El 1976, després de l'Eurocopa, Svehlík va haver de deixar momentàniament l'Slovan perquè havia de complir el servei militar prorrogat a Praga. Va jugar un any al Dukla, l'equip de l'exèrcit, amb el qual va guanyar la lliga. Després va tornar a casa, on va actuar fins als 32 anys, període que va tancar amb dues copes, la federal i l'eslovaca. Va cloure la seva carrera a l'estranger, jugant un any al modest Hasselt belga. Quan va penjar les botes, l'Slovan el va acollir i hi va arribar a ser segon entrenador, màxim responsable de l'equip B i també director esportiu. Amb molt contacte amb les seves arrels, a la seva localitat natal, Lovca, encara es disputa un torneig que porta el seu nom, el d'un jugador que tant txecs, com eslovacs, relacionaran pel seu gol amb el dia en què un estat que ja no existeix va tombar el campió del món i d'Europa en exercici.