Alemanya, 1- Itàlia, 2 (Euro 2012-Semifinals)

48. Mario Balotelli (0-1 i 0-2)

Hi ha jugadors que neixen amb un do especial per jugar a futbol però que durant tota la seva carrera, per diverses raons, s'entesten a no aprofitar-lo de la millor manera. Són futbolistes polèmics pel seu comportament i això afecta la seva trajectòria. Ara bé, en els comptats moments en què estan centrats en allò que han de fer, són imparables. Aquesta petita finestra de lucidesa la va tenir, l'estiu del 2012, l'atacant italià Mario Balotelli.

Jugador tan genial com poc fiable, és capaç de fer les accions més impensables però també de ser un llast per a l'equip perquè es pensa que el món està contra ell les 24 hores del dia. Balotelli ha notat sempre com els orígens li han pesat. Va néixer com a Mario Barwuah a Palerm i és fill d'una parella d'emigrants ghanesos que van traslladar-se prop de Brescia, al nord del país, quan ell tenia dos anys. Llavors van veure que no el podien mantenir i el van posar en acolliment familiar. Va ser acollit per Francesco i Silvia Balotelli, que vivien en aquella zona. Ella és filla de víctimes de l'Holocaust.

Durant els anys posteriors, vivia els caps de setmana amb els seus pares biològics i, entre setmana, amb els nous fins que aquests finalment se'l van quedar a temps complet i li van donar el seu cognom, però no el van adoptar legalment. Per això, va haver d'esperar fins als 18 anys per ser ciutadà italià i per jugar amb la selecció, un fet que ansiava tremendament.

Va començar a jugar a futbol al Lumezzane, un petit club de la Llombardia i, després de ser descartat en una prova pel FC Barcelona, el va captar l'Inter de Milà. Va debutar a la Serie A amb 17 anys de la mà de Roberto Mancini. Fort, potent i amb una gran rematada amb les dues cames, ho tenia tot per ser un gran del futbol europeu, però el cap li fallava. Sempre enutjat, sempre enfadat i amb poca capacitat de disciplina, la seva trajectòria a l'Inter va acabar amb José Mourinho a la banqueta. L'any del triplet de l'equip, ell va acabar jugant força, però enfrontat amb tothom i va deixar el club a final de temporada, malgrat que el tècnic portuguès també en va sortir.

Abans, Balotelli havia debutat amb la selecció sub-21, amb la qual va arribar a les semifinals de l'europeu del 2009, on va caure contra una Alemanya amb jugadors que es trobaria poc després en l'edat adulta, com Özil, el porter Neuer o el central Hümmels. L'agost del 2010, després del fracàs de l'equip de Marcello Lippi al mundial de Sud-àfrica, va debutar amb l'absoluta. Només hi va jugar dos partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa, però el 2012 les coses va semblar que canviaven.

Dos anys abans, havia deixat l'Inter en direcció al Manchester City i, en la seva segona campanya, va fer un gran any, novament al costat del seu gran valedor, Roberto Mancini, i donant l'assistència que va servir al Kun Agüero per anotar el gol del triomf final a la lliga contra el Queen's Park Rangers. Balotelli havia anotat 13 gols en 23 partits, després d'haver tingut alguns problemes amb les lesions, i va ser inclòs per Cesare Prandelli en la llista per a l'Eurocopa del 2012, el seu primer gran campionat internacional.

Va ser titular des de l'inici i, fins i tot, a la primera fase, va marcar quan no ho va ser, en el tercer partit, davant d'Irlanda. En els quarts de final, va anotar un gol en la tanda de penals que va servir per derrotar Anglaterra. Però el seu gran moment arribaria just després.

Els gols

Alemanya es tornava a creuar en unes semifinals europees tres anys després del partit sub-21 de Helsinborg en un capítol més de l'enfrontament històric entre els dos països que, majoritàriament, ha acostumat a caure de la banda transalpina. Alemanya, com era habitual, va dur el control del joc, però en poc més de mitja hora ja havia rebut dos cops duríssims d'un desfermat Balotelli.

Al minut 20, un altre jugador genial i amb poca disciplina, Antonio Cassano, va dur a terme una acció fantasia per la banda esquerra superant Hümmels. Va enviar una centrada perfecta i, a la frontal de l'àrea petita, Balotelli va guanyar la partida al central Badstuber i va batre Neuer. Dotze minuts més tard, va arribar la segona picada.

En aquesta ocasió va ser en un contraatac. Montolivo el va veure tot sol i li va enviar una pilota llarga agafant mal situat Philipp Lahm, que feia la cobertura. Balotelli va rebre l'esfèrica, va encarar la porteria i, afavorit per un petit bot, va deixar anar un xut salvatge que va entrar per l'escaire de Neuer. Després, va celebrar el gol traient-se la samarreta i mostrant tots els músculs del tors en tensió. Era la seva reivindicació particular després d'anys sentint-se incomprès i víctima de racisme, sobretot en la infantesa. Itàlia va mantenir el resultat, només va rebre un estèril gol de penal d'Özil, i va arribar a la final. Aquesta va ser un desencís per a Balotelli, ja que Espanya va passar per sobre del seu equip i la va acabar perdent per 4-0.

Es pot dir que aquest, amb poc més de 21 anys, va ser el punt culminant de la seva carrera, perquè a partir de llavors no va guanyar cap altre títol. Tot i que Prandelli hi confiava, i se'l va endur primer a la Copa Confederacions del 2013 i, després, al mundial de Brasil del 2014, on va marcar un gol contra Anglaterra abans que els italians fossin eliminats en la primera fase, ell ja havia entrat en una espiral perillosa. Polèmiques a fora del camp, amb festes, baralles i una vida impròpia d'un esportista d'elit, havien significat la seva sortida del City el 2013 i el fitxatge pel Milan, en una operació polèmica pel seu passat interista.

A l'altre equip de San Siro s'hi va estar una temporada i mitja i, tot i bons moments i 14 gols, l'equip ja havia entrat en una decadència que el va arrossegar. En va sortir després del mundial del 2014 i va fitxar pel Liverpool per substituir Luis Suárez, però en la seva única temporada a Anfield va ser més polèmic a fora del camp que a dins, amb contínues i polèmiques aparicions en xarxes socials. Els reds el van tornar a cedir al Milan, on només va marcar 3 gols en 23 partits. De la selecció, ni parlar-ne.

Només va tornar a l'equip nacional quan Mancini hi va ser-hi de nou. Li va donar dues oportunitats més en dos amistosos i un partit de la Lliga de Nacions, de fa dos anys. Estava encadenant bones temporades al Niça francès, una de les quals amb 18 gols en un campionat menys exigent, i per això va rebre una altra oportunitat. Però en va sortir per anar a una plaça complicada com Marsella, primer, i el Brescia, després, amb descens inclòs. Als 30 anys, ara juga al Monza, el nou projecte de Berlusconi i Galiani, amb el qual pretén tornar a la Serie A. Per edat, no hauria d'estar acabat, però sembla complicat tornar a veure aquell pletòric Balotelli dels dos gols a Alemanya a Varsòvia, quan va impressionar tothom, i no només pels seus músculs.