França, 0- Grècia, 1 (Euro 2004-Quarts de final)

54. Angelos Charisteas (0-1)

Ja ens hem atipat a dir en aquesta llista que la victòria de Grècia en l'Eurocopa del 2004 és una de les grans sorpreses de la història del futbol. I encara més, de la manera com es va produir. Els hel·lens van treure un extraordinari partit als set gols que van anotar en sis partits i, sobretot, als tres marcats en les tres eliminatòries, que van guanyar per 1-0, una fita només millorada pels quatre 1-0 d'un combinat amb un joc antagònic com Espanya en el mundial de Sud-àfrica del 2010. El primer d'aquests tres gols va servir per tombar un campió i el va anotar un jugador que ja havia marcat en la primera fase i que ja ha aparegut en el rànquing. El davanter Angelos Charisteas.

L'atacant, que aquell estiu deixaria el Werder Bremen per l'Ajax, ja havia anotat en la primera fase de la competició. Havia estat un gol contra Espanya que després seria fonamental perquè el seu equip passés de fase per primera vegada a la història. Després, els grecs van tenir molta sort i es van classificar tot i perdre l'últim enfrontament contra Rússia gràcies a la diferència de gols amb els hispans, a qui ja havien derrotat en la fase de classificació. L'anotació de l'altre davanter de l'equip, Zisis Vryzas, havia estat determinant tot i la derrota.

De cara a les eliminatòries directes, el caràcter defensiu de Grècia encara es faria més evident. De la mà del tècnic alemany Otto Rehhagel, no hi havia cap por de cedir la iniciativa al rival i esperar a darrere una oportunitat. Els francesos havien estat primers del seu grup i, tot i que amb una formació veterana, volien reeditar la victòria de quatre anys abans a Bèlgica i els Països Baixos i venjar-se del seu mal paper al mundial del 2002, en què no havien superat la primera fase. Tot i que havien mostrat dubtes, sobretot davant d'Anglaterra i Croàcia, eren clars favorits contra els grecs.

El gol

Però es va arribar a la mitja part gairebé sense ocasions per les dues bandes. Els hel·lens havien aconseguit tancar-se bé a darrere i, tot i que no amenaçaven, estaven fent bo el pla. Calia esperar un moment adequat per fer mal i va arribar als vint minuts de la represa.

Va ser quan Zagorakis, que posteriorment seria designat el millor jugador del torneig, va rebre des de la  banda dreta i va avançar-se a l'intent de tall del lateral Lizarazu. Va aprofundir, va aixecar el cap i va veure tres opcions a l'àrea. Va apostar per una d'elles i va enviar una centrada perfecta cap a la del mig, Charisteas. Aquest va aixecar-se i va fer un clínic de com rematar de cap. Saltant sol, i marcant espectacularment els temps, va imprimir una gran força a la pilota i va superar un Barthez venut. Faltava molt, però els francesos ja no es refarien del cop. Grècia entrava a les semifinals, que també superaria per un gol, així com la final, amb una altra anotació de Charisteas de cap que, evidentment, veurem més endavant.

Després de l'èxit de l'Eurocopa, i amb només 24 anys, tot i un món s'obria per al davanter de Serres qui, de tota manera, no va gaudir de la trajectòria esperada a nivell de clubs. En els nou anys més que va durar la seva carrera va jugar en nou equips diferents, amb la qual cosa podem dir que la seva trajectòria va ser de tot, menys estable. Només va ser dos anys a l'Ajax, on va guanyar una Copa i una Supercopa abans d'anar al gran rival, el Feyenoord, on va superar per un gol, 9 a 8, el seu millor registre a Amsterdam, però on va deixar el conjunt de Rotterdam en un dramàtic setè lloc.

Després, va decidir tornar a Alemanya, on havia triomfat, al Werder Bremen, però ni al Núremberg, amb una temporada a segona divisió inclosa, ni en l'any de cessió al Leverkusen no va triomfar. Va refugiar-se,  ja amb trenta anys, a l'Arles-Avignon francès, amb el qual només va jugar set partits abans de rebre una bona oferta del Schalke. No hi va jugar gairebé gens però, oficialment, és campió de Copa amb el conjunt miner. Llavors, va tornar a Grècia, on va jugar 24 partits amb el Panetolikos abans de tancar la trajectòria buscant més el rendiment econòmic, que l'esportiu, a l'Al-Nassr saudita. A sobre, hi va perdre la final de Copa en una tanda de penals en què ell en va errar un. Era nou anys després del seu gran moment, el dels tres gols a Portugal, el segon dels quals havia tombat el rei en aquell partit a l'estadi Alvalade de Lisboa.