Txecoslovàquia, 2 (5)- Alemanya Federal, 2 (3) (Euro 76-Final)

52. Karol Dobias (2-0)

Històricament, la posició de lateral dret havia estat de les més menyspreades d'un equip de futbol. Aleshores, els laterals eren simples marcadors, alguns destralers, que es conformaven evitant que les estrelles del rival brillessin. Amb els anys, la figura de lateral va anar creixent i alguns dels ocupants d'aquesta demarcació duien a terme tasques superiors a les que se'ls suposaven. En aquesta llista hem vist exemples com el belga Gerets i aquí en trobem un altre, el de l'eslovac Karol Dobias.

Perquè ell era un més de la llarga llista d'eslovacs que formaven la selecció txecoslovaca campiona del 1976. I un dels que tenia més pes en l'equip. Amb 28 anys, es tractava d'un dels supervivents de la selecció que havia pres part en l'últim gran torneig fins aleshores, el mundial de Mèxic 70. Ell es va haver d'enfrontar a la Brasil de Pelé o a l'Anglaterra de Bobby Charlton a Guadalajara, i havia fet tota la travessa del desert fins arribar a l'Eurocopa del 1976.

Dobias era nascut a Handlova, força a l'est de Bratislava, ciutat a la qual es va aproximar quan va deixar el Baník de la seva localitat natal per fitxar per l'Spartak Trnava. Això era a final de la dècada dels seixanta, quan els conjunts eslovacs van començar a fer-se coneguts a Europa. L'Slovan va guanyar la Recopa al FC Barcelona el 1969, el mateix any en què l'Spartak va posar molt en perill l'accés de l'Ajax a la final de la Copa d'Europa. Els neerlandesos havien vençut per 3-0 a casa i van caure per 2-0 a fora. Llavors, perdrien la final contra el Milan. En aquell torneig, un jove Dobias, amb 21 anys, havia marcat tres gols als finlandesos del Reipas Lahti, la qual cosa demostrava que, a part de seguir els davanters, tenia inquietuds ofensives.

En el mundial del 70, Dobias va jugar els tres partits, amb eliminació a primera fase i es va convertir en un fix de la selecció, amb la qual acabaria disputant 67 partits, amb 6 gols. A part de defensa, es podia incorporar amb facilitat al centre del camp gràcies a la seva tècnica, motiu pel qual era molt útil per als entrenadors. Amb l'Spartak va guanyar tres lligues més a mitja dècada dels 70 i va arribar als quarts de final de la Copa d'Europa del 1974, en què l'Ujpest Doszá hongarès va eliminar l'equip per penals.

Amb la selecció, Romania els va eliminar en la fase de grups de l'Eurocopa 72 i Escòcia va fer el mateix de cara al mundial d'Alemanya, el 1974. Ja era un veterà, tot i tenir només 28 anys, quan l'equip va eliminar la URSS i va entrar en l'Eurocopa de Iugoslàvia, en què els txecoslovacs eren els tapats absoluts, al costat dels alemanys, campions mundials, els neerlandesos, subcampions, i els locals balcànics.

En el primer partit, a Zagreb, però, va saltar la sorpresa i els Països Baixos de Cruyff van caure després d'una polèmica pròrroga, en un duel jugat sota la pluja. Txecoslovàquia va vèncer per 3-1 i es va classificar per la final contra els alemanys. Evidentment, Dobias seria titular, com ho havia estat en la ronda prèvia.

El gol

El partit va començar molt bé per a la presumpta víctima, amb un gol de l'habitual suplent Svehlík als 8 minuts. Disset més tard, l'equip doblaria l'avantatge amb una acció no gaire esperada. 

Masný va llançar una falta per l'esquerra de l'atac txecoslovac. Beckenbauer va refusar amb força, però directament als peus de Dobias, que esperava un possible refús. Aquest, amb rapidesa, va parar la pilota amb la dreta i va xutar amb l'esquerra, que no era la més útil de les dues. L'esfèrica va travessar l'oposició de Dietz, que s'havia posat al mig, i aquest fet va poder despistar el porter Maier, que no va fer la millor estirada de la seva carrera. 25 minuts i 2-0, davant de la sorpresa de tots. Alemanya Federal va poder empatar amb gols de Dieter Müller i de Hölzenbein, aquest a l'últim minut, però va acabar cedint en els penals amb l'errada de Hönness i el mític gol de Panenka.

Dobias va jugar un any més a l'Spartak abans de fitxar pel Bohemians de Praga, precisament l'equip de Panenka, on va jugar tres temporades. Va ser convocat per a l'Eurocopa posterior, la d'Itàlia, després que Txecoslovàquia hagués quedat eliminada novament per Escòcia en el seu viatge cap a Argentina 78. En el torneig transalpí, però, no va actuar-hi cap minut. Ja tenia 33 anys i aquell estiu aprofitaria per iniciar una aventura tardana a l'estranger, al Lokeren i al Gant belgues, en els quals es va retirar el 1984. Després, va iniciar una llarga trajectòria d'entrenador per equips de les actuals Txèquia i Eslovàquia que va tenir com a moment àlgid el títol de lliga amb l'Sparta de Praga, el 1994, quan les dues parts de l'antiga Txecoslovàquia ja s'havien separat. Dobias tenia l'aspecte d'un jugador d'una altra època, però es va saber adaptar a la seva des d'una posició en la qual no estava cridat a brillar.