dimecres, 14 d’abril del 2021

Portugal, 2- Països Baixos, 1 (Euro 2004-Semifinals)

59. Cristiano Ronaldo (1-0)

La quarta aparició en la llista d'un dels millors jugadors europeus de la història és per explicar la seva primera presència en un gran torneig internacional. Només tenia 19 anys quan la va afrontar i només en feia un que havia arribat a la gran elit del futbol europeu en fitxar pel Manchester United i tot i que, encara que no es preveia que arribaria a convertir-se en el màxim golejador de la història del futbol, ja es percebia que tenia davant seu un futur envejable. Era un primerenc Cristiano Ronaldo.


Afrontava l'Eurocopa del seu país com a primer gran campionat de la seva vida. Els portuguesos ho havien invertit tot per endur-se el títol, començant per fitxar el seleccionador campió del món, el brasiler Luiz Felipe Scolari, que havia dotat la formació d'una gran disciplina tàctica. Tot i que hi havia jugadors de trajectòria més llarga a la formació, com Figo, Deco o Rui Costa, ja es veia que Cristiano era la referència d'aquell equip, tot i la seva joventut.

Nascut a Madeira, Cristiano Ronaldo (nom de pila compost) dos Santos Aveiro, va néixer de miracle. Era el quart fill d'una parella que vivia en una profunda pobresa i en què el seu progenitor era alcohòlic. La seva mare, tot un referent en la vida del jugador, va arribar a revelar que volia avortar perquè ja tenia tres fills i no els podia mantenir, però el metge no li ho va permetre. Set anys després, Cristiano va començar a jugar a futbol prop de Funchal, a l'Andorinha, i les seves qualitats el van portar al Nacional, un dels conjunts grans de l'arxipèlag, on va cridar l'atenció de les categories inferiors de l'Sporting de Portugal. Per tant, es va haver de traslladar a viure al continent, a Lisboa.

Ja allà va deixar mostres del seu fort caràcter, guanyador i sense lloc per tot allò que ell considera injust. Va arribar a llançar una cadira contra un professor per aquest motiu. A més, va estar a punt d'haver de deixar el futbol. Als quinze anys se li va detectar una deficiència cardíaca que li provocava taquicàrdies. Va ser intervingut i se li va solucionar el problema cauteritzant diverses vies cardíaques en una de sola, al qual cosa va alentir-li la freqüència dels batecs en repòs.

Un any després, ja era la sensació de l'Sporting, En pocs mesos va arribar a jugar en cinc formacions diferents de l'entitat i a debutar en el primer equip. Era seguit per mig Europa, però un partit amistós contra el Manchester United va provocar que Alex Ferguson decidís la seva contractació immediata per 19 milions d'euros. En els seus inicis era extrem, amb un regat imprevisible i una rapidesa fora del comú. Va disputar 29 partits de lliga amb el United, eliminat als vuitens de final de la Champions pel Porto d'algú que seria molt important en la seva trajectòria, José Mourinho. L'equip va guanyar la Copa i ell va ser convocat per la selecció per a l'Eurocopa de Portugal.

Cristiano, que aquell mateix estiu també jugaria els Jocs Olímpics d'Atenes, havia debutat en el primer equip portuguès l'agost anterior i havia actuat en cinc amistosos sense haver anotat cap gol. En el primer partit del torneig, l'equip lusità va caure sorprenentment contra Grècia, tot i que ell va anotar-hi el gol de l'honor, el seu primer com a internacional, Portugal va patir molt per anar avançant rondes, en derrotar Rússia i Espanya a la fase de grups i Anglaterra, per penals, en els quarts. Ell havia transformat el seu tir en aquella tanda. Superat l'obstacle britànic, esperaven els Països Baixos en les semifinals.

El gol

Portugal havia perdut les dues semifinals d'un torneig gran, al mundial 66 i a l'Eurocopa 84, disputades fins aleshores, però sempre havia estat contra el conjunt amfitrió. Ara jugava ell a casa, a l'Estadi Alvalade, el de l'Sporting, on Cristiano havia crescut. I aquell jove de Funchal, que feia quatre anys que havia estat a punt de deixar el futbol, va imprimir aviat el seu segell en el partit.


Va ser un córner per l'esquerra de l'atac portuguès llançat per Deco. La defensa el zona dels neerlandesos va fracassar estrepitosament i va deixar sol algú que, amb els anys, es confirmaria com un gran especialista en la rematada de cap. Cristiano va haver de fer un escorç per tocar la pilota, però va rematar bé superant qui al cap d'un any seria company seu al United, Edwin van der Sar. Portugal va guanyar el partit per 2-1, amb un segon gol de Maniche, tot i l'autogol posterior de Jorge Andrade. Però Cristiano no va poder aixecar un trofeu que trigaria dotze anys a guanyar en caure en la final contra Grècia per 0-1 a l'estadi del Benfica. 

Aquell va ser el tret de sortida d'una extraordinària carrera que, en els anys posteriors, el portaria a endur-se, entre d'altres títols, tres lligues i una Champions amb el Manchester United fins al 2009, quan seria traspassat al Reial Madrid per gairebé 100 milions d'euros. Enmig, amb Portugal va arribar a les semifinals del mundial d'Alemanya, el 2006, i als quarts de l'Eurocopa del 2008, torneig en què no va poder marcar cap gol. Ja com a madridista, va ser eliminat per Espanya en els vuitens de final de la Copa del Món de Sud-àfrica i no tornaria a trobar-se amb el gol en una Eurocopa fins al 2012, en un altre torneig que va coincidir amb una gran temporada vestit de blanc, amb lliga inclosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada