Txecoslovàquia, 2 (5)- Alemanya Federal, 2 (3) (Euro 76-Final)

65. Bernd Hölzenbein (2-2)

La polèmica és un element primordial de la història del futbol. Molts partits s'han decidit o s'han encarrilat per accions que en el seu dia ja van ser controvertides i que el pas del temps ha aclarit o no. Fins i tot una sola jugada pot marcar la vida de futbolistes amb llarga trajectòria i amb tants èxits, a dins i a fora del camp, que es consideren llegendes dels seus clubs. Una jugada ha acompanyat sempre la vida del davanter alemany Bernd Hölzenbein.

Però no és l'acció que ens ocupa, sinó que va succeir dos anys abans. Hölzenbein no va debutar a la selecció alemanya fins als 27 anys, tot i que ja feia moltes temporades que marcava gols a cabassos amb l'Eintracht de Frankfurt. Davanter no gaire alt, ràpid, amb capacitat per esmunyir-se entre els defenses i amb una gran relació amb el gol, ell mateix explica que segurament va trigar tant a arribar a l'equip nacional perquè el seleccionador, Helmut Schön, vivia a prop, assistia d'espectador a molts partits de l'Eintracht i, per això, "en va veure de bons, però també veia els dolents".

Nascut a Runkel, a l'oest del país, Hölzenbein va jugar al Dehrn, l'equip d'un districte de la ciutat, fins que va ser captat pel veí Eintracht als 21 anys. Començava una trajectòria de 14 cursos a l'equip que el va convertir en el màxim golejador de la seva història. Hi va debutar el 1967 i era habitual que sobrepassés la xifra de deu gols per sessió, però no entrava en els plans del seleccionador, ni per al mundial de Mèxic, el 1970, ni per a l'Eurocopa del 1972. Després d'aquest torneig, Schön va introduir una sèrie de canvis i, el 1973, va donar l'alternativa a Hölzenbein en un partit amistós contra Àustria, curiosament el mateix rival del seu comiat, un lustre més tard. Amb quatre enfrontaments més, cap d'ells competitiu, va ser convocat per al mundial del 1974, que Alemanya Federal organitzava.

Va arrencar de suplent, disputant dues estones, però la traumàtica derrota contra Alemanya Democràtica a Hamburg va provocar que el tècnic rellevés als dos acompanyants en la davantera de Gerd Müller, Flohe i Grabowski, i el fes entrar a ell i a Dieter Herzog, del Fortuna Düsseldorf. El que va veure li va agradar i va disputar els tres duels de la segona fase, amb una assistència contra Suècia inclosa. Els alemanys els van guanyar tots tres i van classificar-se per a la final davant dels Països Baixos, en què va arribar la jugada de la seva vida.

Els neerlandesos s'havien avançat amb un gol de Neeskens després d'un penal de Höness a Cruyff, però a minut 25 en va arribar un altre. Hölzenbein va entrar per l'esquerra i, en accedir a l'àrea, va caure davant de l'entrada de Jansen. El britànic Taylor va indicar un penal que els oranje van protestar tota la vida, en estimar que el davanter de l'Eintracht s'havia deixat caure. El seu gest teatral li va valer per sempre, a l'altra banda de la frontera, el sobrenom de "l'oreneta". Breitner va empatar i, després, Müller donaria el mundial als alemanys. 

La seva participació a la Copa del Món li va fer valer la confiança de Schön. A més, aquell any i el següent guanyaria la Copa amb l'equip de Frankfurt. Va ser un fix de la Mannschaft, jugant els vuit partits de classificació i sent convocat per a l'Eurocopa del 1976 a Iugoslàvia. En les semifinals, va intervenir en la remuntada contra els amfitrions, que vencien per 2-0 i van acabar perdent per 2-4 després d'una pròrroga. La final, tres dies després al mateix estadi de Belgrad.

El gol

I el partit va començar igual. Els txecs es van avançar en 25 minuts amb gols de Svehlik i Dobias. L'heroi de les semifinals, Dieter Müller, va reduir la diferència als 28. Els minuts van anar passant i, quan semblava que tot s'acabava, va arribar un córner a favor dels campions del món.

Va venir en una acció polèmica, també, perquè sembla que havia estat un jugador alemany l'últim de tocar la pilota després d'una falta llançada amb l'exterior del peu per Beckenbauer. Bonhoff va treure el córner i, en una acció molt poc habitual en ell, Hölzenbein va saltar davant de la pèssima sortida del porter Viktor i va enviar el duel a la pròrroga. De fet, ja no es va ni servir del centre del camp. Ell i els seus companys, però, es van quedar sense doblet a la tanda de penals, per l'errada de Höness i pel llegendari tir de Panenka.

Hölzenbein ja tenia 30 anys, però estava en el millor moment de la seva carrera. De fet, tot i no jugar cap partit de la fase de classificació, va ser convocat per al mundial d'Argentina, el 1978. Com el 1974, va iniciar-lo de suplent en els tres primers partits però va jugar sencers els tres de la segona fase, aquest cop sense tanta sort, amb dos empats davant d'Itàlia i els Països Baixos i una derrota, amb gol seu, contra Àustria. Va ser la seva última cita amb l'equip nacional només cinc anys després d'haver-hi debutat, cinc anys que van donar per molt.

Però encara no estava acabat. Amb l'Eintracht va ser peça fonamental en el títol de campió de la Copa de la UEFA del 1980, un any abans de deixar l'equip de la seva vida, en el qual va marcar 160 gols en 420 partits. Després es va traslladar als Estats Units, on va jugar a Fort Lauderdale, Memphis i Baltimore abans de tornar a casa i retirar-se en el modest Salmrohr, amb 39 anys. Va iniciar llavors tasques de directiu amb l'Eintracht on també va assolir èxits des de la gerència esportiva, que va deixar el 1996. Qui el coneixen el consideren una persona amb un humor especial, de vegades tancat i de vegades expansiu. A Alemanya és estimat però als Països Baixos, gens. Encara recorden aquell vol de l'oreneta que va representar el principi del seu final.