França, 1- Dinamarca, 2 (Euro 92-Primera fase)
Països Baixos, 2 (4)- Dinamarca, 2 (5) (Euro 92-Semifinals)

51. Henrik Larsen (0-1, 0-1 i 1-2)

Que el triomf final de Dinamarca en l'Eurocopa del 1992 va ser gairebé un miracle ho demostren una sèrie de dades que difícilment es tornaran a repetir. La que ja sap gairebé tothom és que els danesos van jugar el campionat tot i haver quedat eliminats en la fase prèvia perquè Iugoslàvia va ser desqualificada pel paper del seu govern a les guerres dels Balcans que tenien lloc en aquell moment. Una altra és que el seu màxim golejador, i el del torneig, deu haver estat l'únic danès amb una certa repercussió internacional que ha fet més carrera en els clubs de casa que no pas a l'estranger. Van ser els grans dies del centrecampista Henrik Larsen.

Store Larsen (gran Larsen), com era conegut pel seu físic massís, era un element d'anada i tornada, de gran desplegament i de bona arribada a l'àrea, tot i que una nova dada demostra com d'extraordinari va ser aquell campionat. Va acabar la seva carrera amb 39 partits internacionals i només cinc gols. Més de la meitat, tres, els va fer en aquella Eurocopa màgica. 

Els millors anys de la carrera de Larsen no van ser ni a Alemanya, ni a Itàlia, ni a Anglaterra, on va jugar. Van ser a la seva ciutat, a Konengs Lyngby, un suburbi del nord de Copenhaguen. Al Lyngby, tradicional, però modest conjunt de la primera divisió danesa, havia estat dos cops campió de Copa en la dècada dels vuitenta i principi de la dels noranta però no es pot dir que hagués tingut una trajectòria espectacular. Amb 26 anys, n'havia jugat sis en aquesta formació i havia provat una aventura al Pisa italià, amb el qual va jugar molts partits però amb qui no va poder evitar el descens. I potser allò el va acostar més a l'Eurocopa.

Perquè els transalpins el van tornar cedit al seu conjunt d'orígen ja que només podien comptar amb dos estrangers a la segona categoria i van preferir els altres dos que tenien, dos argentins: José Chamot i un tal Diego Pablo Simeone. Amb el Lyngby va dur a terme un gran any que va finalitzar amb la segona, i fins ara última, lliga de la història de l'entitat. Acabat el campionat, el 8 de juny, Larsen i els seus companys s'havien de preparar per marxar de vacances, però no va ser així. Iugoslàvia estava eliminada i el seleccionador, Richard Möller-Nielsen, havia hagut de fer una convocatòria d'urgència per al torneig. Ell havia actuat en alguns partits de la fase de classificació, els últims, curiosament tots amb victòria. Dinamarca havia quedat eliminada per un sol punt, segurament per culpa de la prematura derrota a casa contra els iugoslaus, però havia acabat en forma i només sis dies després de guanyar la lliga, Larsen viatjava pocs quilòmetres cap a l'est, a la veïna Suècia, per afrontar l'Eurocopa.

Els gols

Aquesta va començar amb un empat a zero contra Anglaterra, amb Larsen tots els minuts a la banqueta, seguit d'una derrota davant de Suècia. Ell va sortir els 26 minuts finals, i a Möller-Nielsen li devia agradar el que va veure-li perquè li va donar la titularitat en el tercer xoc, davant de França. Els danesos estaven obligats a vèncer i es van avançar en el marcador a Malmö, a vint minuts de Copenhaguen, on ja havien disputat el primer partit.

Poulsen va abaixar una pilota i Larsen, en la seva faceta d'arribador, va empalar una volea tremenda amb l'esquerra que va superar Bruno Martini. França empataria amb un gol de Papin, però l'anotació final de Lars Elstrup va donar a Dinamarca un sorprenent accés a les semifinals. Allà es trobaria el vigent campió, els Països Baixos. Larsen tornaria a jugar des de l'inici i va deixar la seva empremta des dels cinc minuts.

Koeman va refusar una pilota llarga de Christofte però Frank de Boer va voler treure-la jugada i el que va aconseguir va ser regalar-la a Brian Laudrup. Aquest va aprofundir encarant novament Koeman i va enviar una centrada al segon pal que va superar un Van Breukelen massa avançat. Al segon pal, Larsen va ocupar el lloc just i va rematar l'1-0. Els neerlandesos empatarien tot seguit, mitjançant Bergkamp, un altre dels golejadors del campionat, juntament amb Larsen, Brolin i Riedle. Però era el dia de Dinamarca, que es va tornar a avançar als 32 minuts.

Va ser Larsen mateix, qui va iniciar l'acció cedint a Poulsen. Aquest va centrar passat amb l'esquerra perquè Vilfort la deixés amb el cap al centre i el petit dels Laudrup rematés. Koeman va rebutjar cap al mig de manera segurament innecessària, ja que Van Breukelen hauria aturat la pilota amb facilitat. i la va deixar a la frontal de l'àrea perquè Henrik Larsen, que havia seguit tota l'acció, empalmés un xut ras que va entrar a la porteria neerlandesa. Els Països Baixos van igualar miraculosament abans de la pròrroga, amb un gol de Rijkaard, però van caure en la tanda de penals per culpa d'una errada de Van Basten. No cal dir que Henrik Larsen hi va marcar el seu, el primer de la tanda. Tot seria l'aperitiu del triomf de l'equip danès en el torneig, només quatre dies més tard, en derrotar per 2-0 Alemanya en la final.

Es pot pensar que aquesta gran Eurocopa va catapultar la carrera de Henrik Larsen, però els seus drets continuaven pertanyent al Pisa, que era a Segona. El van cedir a l'Aston Villa, però no fa agradar a l'entrenador, el prestigiós Ron Atkinson i els italians, tot i que ja havien venut Simeone al Sevilla, tampoc no li van fer espai. Per això se'n va anar al Waldorf Mannheim, de la segona divisió alemanya, una categoria molt per sota del que havia demostrat a l'Eurocopa feia només un any i escaig. Davant de totes aquestes desventures, va decidir que com a casa, enlloc, i va tornar al Lyngby.

Tot i que just després del títol europeu va comptar molt per a Möller-Nielsen, malgrat la seva situació al Pisa, l'eliminació en la fase prèvia del mundial dels Estats Units a mans d'Espanya va provocar canvis al l'equip nacional, al qual va tornar de manera esporàdica. Però amb la tornada a casa, va semblar que s'obria un camí. Va disputar un sol partit de la classificació per a l'Eurocopa del 1996 i, de manera sorprenent, Möller-Nielsen el va tornar a convocar. Va ser-hi titular en els dos primers partits, però la derrota per 3-0 contra Croàcia en el segon li va valer l'eliminació, tot i que llavors es va poder acomiadar de la camiseta vermella, ja amb 30 anys, amb un bon triomf contra Turquia.  Després del campionat va fitxar pel Copenhaguen, on encara va guanyar una Copa en les tres temporades en què hi va jugar abans de retirar-se, el 1999.

Després, Henrik Larsen va dur a terme una interessant tasca d'entrenador a Dinamarca, tant principal, com ajudant dels seus excompanys campions d'Europa Flemming Poulsen i John Jensen. Fins i tot va dirigir la selecció de les illes Fèroe durant tres anys, amb cinc victòries en 29 partits, un bon registre tenint en compte la selecció de què parlem. Larsen va ser un rara avis en un futbol, el danès, que exporta qualitat a l'estranger en quantitats industrials. Va tenir els seus dies de glòria i els va aprofitar per passar a la història.