Gal·les, 3- Bèlgica, 1 (Euro 2016-Quarts de final)

66. Ashley Williams (1-1)

Ja s'ha comentat sovint en aquesta llista que hi ha molts jugadors que neixen a un país i juguen internacionalment per a un altre, habitualment el dels seus ancestres. Aquest fet succeeix molt a les illes britàniques amb les diferents nacionalitats que hi ha. Fins i tot pot passar que un d'aquests futbolistes que ha nascut a una altra nació es converteixi en un símbol per als aficionats de la nova selecció. És el que va succeir amb el central anglès, però defensor de la camiseta gal·lesa, Ashley Williams.

La carrera d'aquest fort defensor nascut a Wolverhampton, al centre d'Anglaterra, no estava encaminada cap a l'elit. De fet, després d'uns inicis al gran rival de l'equip d'aquesta ciutat, el West Bromwich Albion, la seva carrera transcorria entre la tercera i la quarta divisions quan va rebre la crida d'una selecció gal·lesa molt allunyada de la noblesa europea. Tot i que ell és anglès, va fer ús del parentiu amb els avis materns gal·lesos per debutar amb la selecció d'aquest país. De fet, la seva família té una curiosa barreja, ja que de la banda del seu pare provenen de Jamaica, d'aquí el color de la seva pell.

Fins aleshores, tant al Hednesford Town com a l'Stockport, havia combinat el seu rol de futbolista amb feines com treballador de gasolinera o cambrer que l'ajudaven a arribar a final de mes. Però el 2007 va canviar tot. Va ser cedit al Swansea, equip gal·lès que juga les competicions angleses i que llavors militava a la tercera categoria, als 23 anys. En el seu primer curs, l'equip va pujar al segon nivell i ja s'hi va quedar. Va iniciar una trajectòria de vuit anys amb els cignes (swans) alhora que anava creixent la seva participació en una selecció que, poc a poc, s'anava nodrint de talent i s'acostava a la classificació per a una gran cita.

Així, després de quatre anys a l'equip, el 2011 va assolir l'ascens a la Premier League amb el Swansea. Tot i haver nascut al país del costat, els gal·lesos ja el veien com un més d'ells ja que, a més, jugava amb un dels seus equips. Van ser bons anys per al club i també per a la selecció que, com moltes d'altres, va veure l'ampliació de l'Eurocopa a 24 equips com una bona oportunitat per entrar-hi.

I així va ser. De la mà del tècnic Chris Coleman, Gal·les va fer una gran fase i, juntament amb Bèlgica, es va classificar, com a segona de grup, per al torneig europeu de França. Williams hi va actuar en els deu partits. No era un central tècnicament dotat, però sí molt fort i amb una gran determinació, del gust dels aficionats. El debut de l'equip no va poder ser més bo, amb una victòria davant d'Eslovàquia per 2-1, tot i que després arribaria un desencís.

Williams havia de jugar contra el conjunt del seu país de naixement, Anglaterra, i tot i que Gal·les es va avançar, els anglesos van remuntar. L'empat va ser aconseguit per Vardy després d'un desafortunat rebot en ell mateix. Per sort, un triomf clar contra Rússia classificava l'equip per a uns vuitens de final que també van resoldre derrotant Irlanda del Nord per 1-0, amb un solitari autogol de McAuley. Els vuitens serien contra un vell conegut, una Bèlgica amb qui ja s'havien creuat en la fase de classificació.

El gol

Els belgues apareixien com a favorits del torneig després d'haver destrossat Hongria per 0-4, però venien avisats. En la ronda preliminar, només havien pogut empatar a Brussel·les davant de Gal·les i havien caigut a Cardiff per 1-0 amb un gol de Gareth Bale. De tota manera, en el partit de quarts de final de Lilla, es van avançar amb un gol de Nainggolan al minut 13. A la mitja hora, però, va arribar l'empat.

Va ser en una acció absolutament britànica i directa. Ramsey va servir un córner a l'esquerra de Courtois i Ashley Williams, va aprofitar que Jordan Lukaku no va arribar a l'esfèrica i que Jason Denayer havia badat per rematar de dalt a baix. A més, una de les estrelles belgues, Kevin de Bruyne, es va apartar del pal que havia de defensar i per allà, justament, va entrar la bola. El partit va girar-se com un mitjó després d'aquesta acció de força i Gal·les acabaria guanyant el partit per 3-1, amb un golàs de Robson-Kanu i una rematada de cap de Sam Vokes. Lamentablement, però, Williams i els seus no van poder fer res contra Portugal, que els va vèncer per 2-0 a les semifinals.

Aquell estiu, ja amb 32 anys, va fer un pas endavant en la seva carrera, i va fitxar per l'Everton gràcies a la seva gran Eurocopa. Hi va jugar força partits, però a un nivell decreixent i, al final del segon any, va ser cedit a l'Stoke City, ja a la segona categoria, novament. Gal·les no va aconseguir anar al mundial de Rússia després d'una dolorosa derrota a casa contra Irlanda que va evitar-li jugar la repesca. El 2019, el nou seleccionador, Ryan Giggs, va decidir no cridar-lo més per a l'equip nacional després d'una derrota a Eslovàquia en la fase de classificació per a l'Eurocopa. 

Ell va jugar els mesos pre-pandèmia a Bristol, a la segona categoria, i un cop es va aturar tot va dir que es retirava amb 35 anys. Va declarar que, tot i el desencís de la decisió de Giggs, estava en pau amb ell mateix i que havia donat tot el que podia. Segurament era molt més del que pensava quan era petit als West Midlands i no sabia que defensaria la camiseta d'un altre país i que, fins i tot, marcaria un dels gols més importants de la seva història.