URSS, 2- Itàlia, 0 (Euro 88-Semifinals)

67. Hennadi Litovtxenko (1-0)

El futbol ucraïnès, i l'esport en general, va tenir sempre molta importància en els èxits de la Unió Soviètica. Tant des del punt de vista individual, com d'equip, moltes de les victòries de la URSS van venir impulsades o aconseguides pel territori del sud de la unió. El 1988, l'equip soviètic va arribar a la final de l'Eurocopa amb dotze jugadors dels 21 procedents d'aquell indret, dels quals onze eren del Dinamo de Kíev. Dos d'ells havien arribat al club aquell hivern procedents del Dnipro, aleshores anomenat Dniepr. Un era el davanter Oleh Protàssov, que ja hem vist en aquesta llista, i ho hem fet perquè va marcar un gol el mateix dia que el va aconseguir l'altre, el centrecampista Hennadi Litovtxenko.

Tot i que només tenia 24 anys, ja era tot un veterà de l'equip nacional, amb el qual havia estat present al mundial de Mèxic dos anys abans. Litovtxenko era segurament el més fosc dels quatre centrecampistes d'aquell equip, al costat de talents com Aleinikov, Zavarov i Mikhailitxenko, que van acabar jugant a la lliga italiana. Ell s'encarregava d'equilibrar-lo, però tenia prou potencial físic com per arribar a l'àrea rival amb perill.

Litovtxenko es va formar al Dniepr des de petit, ja que havia nascut en una localitat propera, i va debutar a l'antiga lliga soviètica quan només tenia 17 anys. Dues temporades més tard va arribar el seu gran moment, quan va guanyar la lliga amb el Dniepr, que va aconseguir molts gols gràcies a les seves passades. L'any següent va debutar amb l'equip nacional, que no s'havia pogut classificar per a l'Eurocopa del 1984, moment en què va ser triat millor jugador de la URSS. També va debutar a la Copa d'Europa, amb dos gols importants per superar la primera eliminatòria davant del Trabzonspor turc, malgrat que després l'equip quedaria eliminat pel Girondins en una tanda de penals amarga, ja que ell va ser l'únic que va fallar el seu tir.

Però no es va desanimar i va ser important per entrar al mundial de Mêxic, amb un gol seu a Noruega que va servir per empatar un duel que acabaria sent transcendental. Llavors, a la Copa del Món, només va jugar un partit, l'últim, en la victòria contra Canadà, Tenia 22 anys i la seva progressió seguia amb un paper de protagonisme a la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1988, en què la Unió Soviètica va entrar deixant a la cuneta una potent Alemanya Democràtica. El torneig es jugaria a l'altra Alemanya.  A més, havia estat un hivern important per a ell, ja que juntament amb Protàssov havia deixat el Dniepr per fitxar pel Dinamo de Kíev.

Litovtxenko va arrencar de titular en l'Eurocopa en la sorprenent victòria contra els Països Baixos, però el seleccionador, Lobanovski, va decidir prescindir d'ell en el segon partit, davant d'Irlanda, per reforçar el joc aeri, L'equip només va empatar i l'entrenador va retornar al dibuix habitual per superar Anglaterra en el tercer partit. Amb dues victòries i un empat, la URSS passava com a primera de grup i s'hauria d'enfrontar a Itàlia en les semifinals.

El gol

El partit es va jugar al Neckarstadion de Stuttgart sota una intensa pluja. La URSS tenir a davant un rival que s'estava rejovenint amb la vista posada en el mundial que organitzaria dos anys més tard. Al descans es va arribar amb empat a zero i el partit es va resoldre en tres minuts, gràcies a dos gols de dos companys inseparables.

Va ser als setze minuts de la segona part quan Mikhailitxenko va robar una sortida amb la pilota d'Altobelli i va voler combinar amb Zavarov. Aquest no va poder evolucionar perquè el central Ferri li va tocar al pilota, però aquesta va quedar solta per a Litovtxenko, que havia iniciat tota l'acció anterior i que havia arribat des del centre del camp. Va intentar disparar una vegada, Baresi li va impedir la primera rematada, però l'esfèrica li va tornar i amb la cama dreta, de puntera, va enviar la pilota a l'altre pal, lluny de l'abast de Zenga. Havia obert la llauna que tancaria només tres minuts després Protàssov amb un segon gol que liquidava el partit. En la final, Litovtxenko va tornar a ser titular, però els Països Baixos es van prendre la revenja i la van guanyar per 2-0.

En els anys posteriors al Dinamo, sempre va estar a la zona alta de la classificació i l'etapa es va acabar guanyant la lliga i la Copa del 1990. L'estiu anterior, havia participant en el mundial d'Itàlia, amb eliminació a la primera fase. Van ser els seus últims compromisos amb la URSS abans que aquesta implosionés. El gener del 1991 va poder sortir del país per anar a l'Olympiakos grec, amb el qual va iniciar una trajectòria de cinc anys que el va dur també a l'Admira austríac, a l'AEL Limassol xipriota i un últim tram a casa, a una Ucraïna ja independent, amb el Txernomorets d'Odessa. Va tenir temps de debutar amb la seva nova selecció, només en tres partits, un dels quals de classificació per a l'Eurocopa del 1996. Quatre anys abans, ja no havia comptat per al combinat de la Comunitat d'Estats Independents que havia participat en el torneig continental de Suècia. 

Quan es va retirar, el 1996, amb 32 anys, Litovtxenko va iniciar una carrera d'entrenador que va haver d'aturar el 2001 per culpa d'una malaltia de la pell de la qual va haver de ser tractat. Va tornar entrenant nens i després fent d'ajudant de formacions com ara el Dinamo de Moscou, amb el qual va arribar de nou a la màxima categoria el 2017. Casat amb una excampiona de gimnàstica rítmica, va tenir tres filles, dues de les quals van arribar a jugar a tennis de manera professional. Ja amb 57 anys, no serà mai un dels jugadors més recordats de la història del futbol a l'antiga URSS, però sempre li quedarà que un gol seu va obrir el camí cap a tota una final de l'Eurocopa.