Bèlgica, 1- Alemanya Federal, 2 (Euro 72-Semifinals)

45. Günter Netzer i Gerd Müller (0-1 i 0-2)

Moltes vegades, tant important com la rematada és la creació de la jugada. Grans golejadors han viscut tota la vida de fer el toc necessari per culminar accions de la resta de l'equip. Ja s'ha parlat, i es tornarà a parlar, en aquesta llista dels gols de Gerd Müller en tota la seva trajectòria i en l'Eurocopa del 1972. Però en aquest torneig, l'extraordinari joc de la selecció alemanya es pot personificar en un genial centrecampista, Günter Netzer. L'aliança de tots dos va situar la selecció a la final del torneig.

Es va repassar l'inici de la carrera de Müller i es tornarà a parlar d'ell en un altre gol d'aquest rànquing. Netzer, per la seva banda, va néixer a Mönchengladbach i va jugar al segon equip de la ciutat, el FC Mönchengladbach, fins que als 19 anys va ser captat pel Borussia. A partir d'aquí, es va convertir en una llegenda dels poltres, per als quals va guanyar dues lligues i una Copa. Dotat d'una capacitat tècnica extraordinària i d'una gran personalitat, era capaç de moure ell sol un equip. Però a la selecció alemanya va tenir un mur a davant que no li va permetre assolir més metes: Wolfgang Overath.

El centrecampista del Colònia jugava justament en la seva posició i el seleccionador, Helmut Schön, el preferia a ell per la seva més gran rigorositat tàctica en contrast amb l'exhuberància del borusser. Així, tot i haver guanyat la lliga aquell any amb el Borussia, i haver debutat amb l'equip nacional el 1964, la presència d'Overath va deixar fora Netzer del mundial d'Anglaterra 66 i del de Mèxic, el 1970. 

En la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1972, els va alternar en alguns partits, però semblava que Overath tornaria a ser el titular quan arribessin els rivals durs. Aleshores, però, aquest es va lesionar just abans de l'eliminatòria de quarts de final contra Anglaterra, a final d'abril. Schön va utilitzar Netzer per enfrontar-se a Anglaterra a Wembley i el resultat va ser un dels recitals més importants de l'equip nacional en tota la seva història. Un 1-3, amb gol seu inclòs i un altre de Müller, que va deixar el pas per a la fase final encarrilat i que només es va haver de ratificar amb un 0-0 a Berlín. Netzer tindria la seva oportunitat en una gran cita.

Els gols

I el debut era contra els amfitrions. Bèlgica, organitzadora de l'esdeveniment, va posar el petit estadi d'Anvers com a escenari del partit. Pretenien que fos una ratonera, però es va convertir en l'aparador per a tothom de com es podia fusionar l'enorme talent de Netzer i la inigualable capacitat rematadora de Gerd Müller.

Els alemanys, superiors tècnicament, s'anaven passant la pilota per la frontal de l'àrea al minut 24 de partit quan, de sobte, Netzer va veure la desmarcada del davanter. Va enviar una centrada subtil exactament al lloc on calia, al cap de Müller, que es va avançar al defensa Thissen i a l'embogida sortida del porter Piot per anotar el primer gol. L'equip de Schön ja manava i va deixar la victòria gairebé enllestida als 26 minuts de la represa. 

Netzer, dominador de l'acció, tornava a conduir al centre del camp i, un altre cop, de sobte, va tornar a enviar una passada a l'espai, on ningú no el veia menys Müller. Aquest es va tornar a escapar de l'atrafegat Thissen i es va tornar a avançar a Piot per marcar el 0-2 amb un altre subtil toc. El gol belga, d'Odion Polleunis, al minut 83 només va donar emoció al tram final. Alemanya Federal va arribar a una final en què, conduïda per Netzer i amb dos gols de Müller, es va endur el primer dels seus tres títols europeus en la primera ocasió en què participava en una Eurocopa.

Semblava que, als 27 anys, Netzer podia sortir del torneig amb la titularitat, però no va ser així ni fitxant el 1973 per un dels grans d'Europa com el Reial Madrid. Overath va tornar a ser el favorit de Schön, tant en els amistosos previs al mundial 74, que es disputava a Alemanya Federal, com en la fase final. En els set partits del campionat, Netzer només va jugar 21 minuts del nefast duel contra Alemanya Democràtica a Hamburg. Va sortir als 24 minuts de la segona part, justament per donar descans a Overath, i tretze després els germans pobres van marcar mitjançant Sparwasser. Va ser campió del món, però ell no va estar ni un minut més al camp. Només jugaria dos partits més amb la selecció, de classificació per a l'Eurocopa del 1976, que no va arribar a disputar. Ja tenia 32 anys i la seva millor època ja havia passat.

La connexió Netzer-Müller va ser efímera. Van jugar sempre en equips rivals i, en la selecció, l'entrenador els va fer jugar poc junts. Però veient com s'entenien, qui sap si els grans èxits que Alemanya Federal va obtenir en aquella època, amb un mundial, una Eurocopa i dues semifinals més de la Copa del Món, a part de ser efectius no haurien pogut ser encara més estètics d'haver coincidit més damunt del camp.