URSS, 2- Iugoslàvia, 1 (Euro 60-Final)

49. Slava Metreveli (1-1)

La geopolítica europea del segle XX va ser tan complicada i convulsa que va provocar trasllats de població que ho van afectar tot, fins i tot el futbol. El 1918 va esclatar l'anomenat conflicte de Sotxi, entre els georgians i els bolxevics d'Abjàsia del Nord, que volien fer-se seu un territori que fins aleshores no els havia pertanyut. Després de tres anys de disputes, es van fixar les fronteres de l'actual estat de Geòrgia a partir del riu Psou, que desemboca al sud de la ciutat de Sotxi. Va succeir, però, que molts georgians van quedar a la banda nord. Aquest va ser el cas dels pares d'un dels herois del primer i únic títol absolut de la Unió Soviètica, l'Eurocopa del 1960. Era Slava Metreveli.

Perquè ell va néixer precisament a Sotxi, actualment a la Federació Russa i fora de les fronteres de la república soviètica de Geòrgia, el 1936. Allà va créixer jugant a futbol i aviat va destacar per la seva capacitat tècnica i el domini de la pilota. Va començar a formar part de les seleccions de la regió de Krasnodar, de la qual es va proclamar campió i, després de ser fitxat pel Torpede Victòria de Nijní Novgòrod, ja molt a prop de Moscou, va ser fitxat per un altre Torpede, el de la capital soviètica, on va quedar sota les ordres del posterior seleccionador Konstantin Beskov.

Metreveli tenia tendència a jugar d'extrem dret, però també a anar cap al mig i a combinar amb els companys. No era tan ràpid com tècnic. Dos anys després de desembarcar a Moscou va convertir-se en internacional en un escenari immillorable, Wembley, tot i que l'equip soviètic, en renovació després d'haver debutat mesos enrere en un mundial, a Suècia 58, hi va perdre per 5-0. Va participar en la victòria contra Hongria en la primera ronda de l'Eurocopa, amb un gol seu. La URSS no va haver de disputar els quarts de final per la renúncia d'Espanya a jugar contra un adversari comunista i, per tant, es va classificar directament per a la primera fase final de la història, a França.

El 1960 va ser un gran any per a ell. El Torpede acabaria sent campió de la lliga i la Copa de la URSS i ell va entrar en la convocatòria del seleccionador, Gavriil Katxàlin, per a l'Eurocopa. Va jugar el primer partit, en què els soviètics no van tenir gaires problemes per derrotar Txecoslovàquia per 3-0. L'esperava la final, en un calorós 10 de juliol, al Parc dels Prínceps.

El gol

Aquesta no va començar gairebé, perquè Iugoslàvia, el rival, es va avançar abans del descans amb una rematada de cap de Milan Galic. A la mitja part, els soviètics sabien que els calia un gol per, almenys, forçar la pròrroga, i aquest va arribar molt aviat.

El davanter del Lokomotiv Babukin va avançar sense que ningú no el marqués i va disparar des de fora de l'àrea amb la cama esquerra. La pilota semblava fàcil per al porter Vidinic, però li va fer un bot just abans d'arribar a ell i no la va poder atrapar. El rebot va caure cap a un costat, des d'on va arribar amb rapidesa Metreveli, qui la va allotjar al fons de la porteria. Quatre minuts de la represa i tot tornava a començar. La final no es va resoldre fins al temps suplementari quan, sis minuts abans del final, Ponedelnik va donar el títol a la URSS, l'únic de la seva història entre europeus i mundials.

Després de l'èxit, la carrera de Metreveli, que només tenia 24 anys, es va propulsar encara més. Va participar en els quatre partits de classificació, amb dos gols, de la URSS per al seu primer mundial, el de Xile, el 1962. Aquell campionat va ser molt dur i ell va rebre molta llenya. El porter suplent d'aquell torneig, Vladímir Malasxenko, també del Lokomotiv, recorda l'acció del primer partit del torneig, la revenja contra els iugoslaus, quan va anar a rematar de cap una pilota dividida i va rebre un cop que li va obrir la cella. Va acabar el partit, perquè llavors no hi havia canvis, però no va poder jugar més en tot el campionat. De tota manera, Malasxenko explica que el bon caràcter de Metreveli el feia encaixar els cops amb estoïcitat i sense queixar-se mai. La URSS va notar la seva baixa en l'eliminació en els quarts de final, en una altra guerra, contra els amfitrions xilens.

El 1963, Metreveli va fer cas a les seves arrels i va fitxar pel Dinamo Tbilissi, el conjunt emblemàtic de Geòrgia, la terra dels seus pares. Potser per aquest canvi no va ser cridat per la selecció que va ser subcampiona d'Europa a Madrid, tot i la presència de Beskov com a seleccionador i que el Dinamo va guanyar la lliga de la URSS. Però després del torneig hi va tornar i va ajudar amb tres gols en sis partits a la classificació per al mundial d'Anglaterra, del 1966. Allà, la URSS va arribar a semifinals, el seu millor resultat, però el tècnic, Nikolai Morozov, el va usar poc. Només en dos partits, entre ells la derrota contra Portugal en el partit de consolació, en què va marcar.

Metreveli va tornar a estar tres anys més sense anar amb l'equip nacional, amb el qual va jugar només tres partits més, entre el 1969 i el 1970, abans de deixar-lo definitivament. L'any següent, penjaria les botes de manera definitiva amb 35 anys. Va iniciar una curta carrera d'entrenador en el Dinamo i el Dila, també georgià, abans d'abandonar el futbol. Fins i tot va regentar un restaurant. Quan ja no era jugador va ser quan se li van reconèixer tots els mèrits des de les dues bandes. A Sotxi, la seva ciutat natal, van posar el seu nom a un estadi i una entitat que reuneix els georgians que hi viuen van recaptar fons per erigir-li un monument. A Geòrgia, el consideren una llegenda pròpia i té l'Orde d'Honor del país. Després d'una llarga malaltia cerebral, va morir el 1998, amb només 61 anys, sense conèixer ningú. Metreveli, el futbolista que va empatar la final de l'Eurocopa del 1960, se'n va anar deixant un llegat no només esportiu, sinó també de vida, de com una sola persona pot unir els sentiments de dues realitats en principi enfrontades.