Anglaterra, 1- Països Baixos, 3 (Euro 88-Primera fase)

43. Marco van Basten (0-1, 1-2 i 1-3)

En la història de l'Eurocopa, en les seves quinze edicions, segurament hi ha tres actuacions individuals molt per damunt de les altres. La millor va ser la de Michel Platini, el 1984, amb nou gols en cinc partits. També va ser esplèndida, en només dos partits, la de Gerd Müller el 1972, quan quatre anotacions seves van guiar Alemanya Federal al seu primer títol. La tercera, probablement, va ser el 1988 i va tenir com a protagonista el neerlandès Marco van Basten.

La seva carrera va ser més curta del compte, per culpa, sobretot, d'una lesió de turmell que en va precipitar la retirada. La seva història es pot llegir en un llibre autobiogràfic aparegut aquest any i que es titula "Basta". És molt il·lustratiu sobre la personalitat de l'atacant i també explica molt bé com va viure la dualitat entre una carrera esportiva d'èxit i els problemes físics que el van conduir a haver de deixar el futbol massa jove.

Nascut a Utrecht, Van Basten va ser una estrella fugaç, però que va brillar molt mentre va durar. Era el davanter perfecte. Amb un físic privilegiat, que li permetia lluitar de cos a cos amb els rivals i fins i tot guanyar-los batalles aèries, semblava que flotés per damunt del terreny de joc i tenia una capacitat anotadora a l'alçada dels millors. A més, podia rematar de qualsevol manera, amb les dues cames i en situacions acrobàtiques, a part de tenir un gran instint per aparèixer sempre en els moments oportuns.

Després de la seva infantesa a l'Utrecht, va ser captat per l'Ajax i va anar creixent en els equips inferiors, a més velocitat de la normal, fins que va debutar a l'Eredivisie als 17 anys. En el seu segon any complet a l'equip, la temporada 1983-84, va esclatar, amb 28 gols en 26 partits a la lliga i el debut a Europa, tot i que el conjunt d'Aad de Moos no va poder guanyar el campionat. Hi va ser tercer.

Van Basten va debutar amb la selecció en la fase de qualificació per a l'Eurocopa del 1984, en què va marcar un gol a Dublín en dos partits disputats. Aquesta va ser la ronda en què els Països Baixos van quedar fora del torneig per culpa del mític 12-1 d'Espanya, posterior subcampiona, a Malta. Qui sap quin paper haurien fet els joves neerlandesos en el torneig. L'equip taronja tampoc no va poder entrar al mundial de Mèxic 86 per culpa d'Hongria, que es va basar en una victòria a Rotterdam per 1-2 per fer fora l'equip de Kees Rijvers del torneig.

A nivell de clubs, Van Basten anava evolucionant. Va acumular tres lligues i tres Copes amb l'Ajax i el seu rendiment va augmentar quan Johan Cruyff se'n va fer l'entrenador. Hi va tenir un enfrontament perquè havia signat un precontracte amb el Milan, però en l'any del seu adeu, la temporada 1986-87, va anotar el gol a Atenes que va donar a l'equip d'Amsterdam la Recopa davant del Lokomotiv de Leipzig. Va ser la seva última rematada amb l'elastica blanca i vermella. A més, els Països Baixos es van classificar amb facilitat per a l'Eurocopa del 1988, amb dos gols en cinc partits del davanter. Tot semblava anar bé, menys per una cosa.

Van Basten, que ja arrossegava problemes al turmell dret mentre era a l'Ajax, va haver d'estar molts mesos aturat en la seva primera temporada al Milan. Seria l'aperitiu del que l'esperava més endavant. Només va poder jugar onze partits de lliga, gairebé tots en el tram final, en el títol de l'Scudetto de la formació d'Arrigo Sacchi. Tot i jugar poc, va arribar a temps perquè el veterà entrenador Rinus Michels el convoqués per al torneig.

Els gols

Aquest va començar malament per als neerlandesos. Van Basten va començar de suplent de Johnny Bosman i va entrar cinc minuts després que el soviètic Rats anotés el gol que costava la primera derrota dels taronja. El segon partit, a Düsseldorf, era contra Anglaterra, que també havia caigut en el debut, davant d'Irlanda. Era un duel a cara o creu en què, a més, els anglesos van avisar primer amb un xut de Lineker al pal a porteria buida. Semblava que s'arribaria al descans sense anotacions, però aleshores va arribar una acció de les estrelles neerlandeses.

Ruud Gullit, el jugador més cobdiciat del moment i company de Van Basten al Milan, es va escapar per l'esquerra d'Stevens i va enviar una centrada a l'àrea cap a l'exatacant de l'Ajax, Aquest va respondre en una acció de virtuosisme. Va aturar la pilota amb l'esquerra, amb la dreta va retallar espectacularment Tony Adams i va batre Shilton creuant l'esfèrica. Era el 0-1 abans del descans. Tornant dels vestidors, Brian Robson va empatar pels anglesos i, a més, Glenn Hoddle havia estavellat una rematada al pal. El partit era obert, però als 27 minuts va tornar a aparèixer Van Basten.

Aquest cop va ser en una pilota penjada a l'àrea amb mil i un rebots. Finalment, la pilota va caure a Wouters, que va xutar en una semierrada que va tenir la virtut d'anar a raure als peus de Gullit. Aquest va aixecar el cap i no es va obcecar. Va mirar a l'esquerra i la va cedir a Van Basten qui, aquest cop amb l'esquerra, va tornar a creuar la rematada a Shilton. I l'exhibició no s'havia acabat.

Aquest cop va ser a pilota aturada. Erwin Koeman va fer el llançament al primer pal on va aparèixer el davanter del PSV Eindhoven Wim Kieft, qui la va pentinar enrere. Van Basten esperava al segon pal, es va avançar al seu marcador i, de volea, va anotar el tercer. Hat-trick decisiu. Els Països Baixos sobrevivien i l'empat en l'altre partit entre la Unió Soviètica i Irlanda deixava els anglesos, un gran equip que venia de jugar els quarts de final, i ser víctimes de Maradona, en l'últim mundial i disputarien les semifinals en el següent, fora de concurs. Després dels problemes de tota la temporada, Marco van Basten resistiria tot el partit i ja no l'apartarien de la titularitat. Era l'aperitiu del que succeiria els següents dies.