Espanya, 1- Dinamarca, 1 (Euro 84-Semifinals)

213. Soren Lerby (0-1)

La Dinamita Vermella, la gran selecció danesa de la dècada dels vuitanta, es basava en una perfecta barreja entre una bona qualitat tècnica i una extraordinària capacitat física. Al costat del talent del jove Michael Laudrup, s'ajuntaven una sèrie de futbolistes de cama forta i de molt caràcter, crescuts a les principals lligues europees, que destacaven per la capacitat d'ocupar molt terreny de joc i d'arribar amb potència a les àrees rivals. Un dels grans exponents d'aquesta generació va ser l'esquerrà Soren Lerby.

El principi de la seva carrera va anar de la mà d'un altre jugador que l'acompanyaria durant molts anys a la selecció, Frank Arnesen. Tots dos es van formar a l'Amager i van sortir molt joves per triomfar als Països Baixos. Lerby va ser captat per l'Ajax, amb el qual va debutar amb disset anys a l'Eredivisie, amb tres gols aconseguits en els primers vuit partits. A Amsterdam va jugar vuit temporades i hi va assolir sis lligues i dues Copes.

Tres anys després de debutar amb els neerlandesos ho va fer amb una selecció que aleshores ocupava un segon o un tercer nivell en l'escenari europeu. En la classificació per a l'Eurocopa del 80, per exemple, Dinamarca va ser última en un grup amb Anglaterra, Irlanda del Nord, Irlanda i Bulgària. Però la federació nòrdica va tenir confiança en la feina del seleccionador, Sepp Piontek, conscient que pujava una lleva de bons jugadors que ja actuaven a les principals lligues. Dinamarca tampoc no va anar al mundial d'Espanya'82, però les seves prestacions ja havien millorat, amb victòria i tot a casa contra la posterior campiona del món, Itàlia.

En la següent fase de classificació es va fer el salt definitiu. I això que era més exigent, ja que només el campió de grup entrava a l'Eurocopa de França. En aquest període, Lerby va fitxar pel Bayern de Munic per suplir una llegenda com Paul Breitner. La selecció va superar Anglaterra per un sol punt i, per primer cop des de les semifinals del 1964, entrava en una fase final d'un torneig, en el qual causaria sensació.

El gol

Perquè tot i caure en el debut contra l'amfitriona, França, per culpa d'un gol de Michel Platini, Dinamarca va començar a mostrar les seves credencials d'equip total en esborrar del mapa Iugoslàvia per 5-0 i en remuntar un 0-2 contra Bèlgica per acabar imposant-se per 3-2. L'entrada a les semifinals era un fet i el rival seria una Espanya que havia passat ronda a l'últim minut, eliminant Alemanya Federal.

Els espanyols havien de ser més assequibles i les coses van començar molt bé. Va ser als set minuts del partit de Lió quan una centrada de Berggreen per la banda dreta va ser rematada per Elkjaer-Larsen des del punt de penal. La pilota va descriure una paràbola, Arconada la va refusar com va poder amb l'ajut del travesser, però va quedar morta perquè Lerby, a l'aguait, anotés el primer gol del partit.

Dinamarca va dominar el duel durant molts minuts, però Maceda va empatar a la represa, es va disputar una pròrroga sense gols i es va anar a la tanda de penals. Lerby va anotar el seu, el quart dels danesos, però Elkjaer-Larsen va errar el posterior i Espanya es va classificar per a la final. Seria la primera de les tres vegades consecutives que la mateixa selecció derrotaria Dinamarca en els tres tornejos posteriors.

Lerby ja havia jugat al Bayern en la temporada anterior i ho va fer fins al 1986, just abans del mundial de Mèxic, al qual va arribar amb 28 anys. Amb els bavaresos va fer créixer el palmarès, amb dues lligues i dues Copes, però el 1987, i després d'un any al Mònaco, va tornar als Països Baixos, en aquesta ocasió al PSV Eindhoven, on segurament jugaria els millors anys de la seva carrera. En la primera temporada, va ser peça clau del triplet del conjunt de Guus Hiddink, que va guanyar la lliga, la Copa i la Copa d'Europa, en una final en què va derrotar el Benfica a Stuttgart per penals. Lerby va disparar el cinquè dels sis que van executar els neerlandesos.

Amb la selecció també va jugar l'Eurocopa del 1988, però la seva carrera no duraria gaire més. Amb 32 anys va deixar el futbol i va iniciar primer una carrera com a entrenador, que el va portar a ser ajudant de Jupp Heynckes al Bayern, i després com a agent de jugadors, principalment de futbolistes neerlandesos, del país al qual va dedicar tants anys de la seva carrera.