Alemanya, 1 (6)- Anglaterra, 1 (5) (Euro 96-Semifinals)

50. Stefan Kuntz (1-1)

Quan es passa dels trenta anys, la majoria de jugadors perceben que el final de la seva carrera i que el que els pot passar en el futur és complicat que superi el que ja han viscut en el passat. Però en alguns casos no és així. Debutar com a internacional als 31 anys i tres després convertir-te en campió d'Europa sent titular no és a l'abast de tothom, sinó de jugadors que creuen en les seves possibilitats fins al final. Aquest era una mica l'estil de joc de l'alemany Stefan Kuntz.

De fet, Kuntz és saarlandès, de la regió que ha passat de mans alemanyes a franceses durant diversos conflictes bèl·lics i que, fins i tot, ha arribat a competir com a estat independent. Nascut a Neunkirchen, va ser un davanter lluitador, llest i molt molest per a les defenses, ja que tenia la intuició d'estar sempre en el lloc correcte per arribar al gol. A més, treballava molt per als seus equips. 

Després de debutar a la segona categoria amb el Borussia de la seva ciutat natal, va ser fitxat pel Bochum amb 21 anys, el 1983, i en el mateix equip es retiraria setze temporades més tard. La seva carrera va transcórrer gairebé íntegrament a Alemanya, però la gran densitat de davanters del país en una època gloriosa, amb elements com Rudi Völler, Jürgen Klinsmann o Karl-Heinz Riedle, li tancava sempre les portes de l'equip nacional.

El 1986, un cop va haver cobert tres campanyes al Bochum, amb 22 gols en l'última i sent màxim golejador del campionat previ al mundial de Mèxic, per al qual no va ser convocat, va fitxar pel Bayer Uerdingen. Va ser-hi tres temporades, amb 13 gols en les dues últimes, i el 1989, ja amb 26 anys, va iniciar el millor període de la seva trajectòria amb el que seria l'equip on rendiria més, el Kaiserslautern.

A Betzenberg va guanyar consecutivament la Copa del 1990 i la lliga del 1991, en un equip rocós entrenat per Kalrheinz Feldkamp que va poder canviar la història del FC Barcelona el novembre d'aquell any. Tenia els blaugrana eliminats per entrar a la primera fase de grups de la Copa d'Europa però, des del camp, va veure el gol de Bakero que els eliminava de la competició. El Barça guanyaria el seu primer ceptre continental mesos després, un torneig tan recordat per aquella anotació al Fritz Walter Stadion com pel gol posterior de Koeman a la final.

Kuntz va seguir a Kaiserslautern i el 1993 li va arribar una oportunitat que ja pocs esperaven. Alemanya havia perdut la final de l'última Eurocopa, contra Dinamarca, i el seleccionador, Berti Vogts, va fer proves en una gira hivernal pels Estats Units. Va fer debutar Kuntz contra els Estats Units a Califòrnia, en un partit que els alemanys van guanyar per 0-3 i en què ell va formar al costat de Klinsmann i va anotar un gol. Li va agradar el que va veure, i el va seguir cridant.

L'any següent va anar al mundial, però només va actuar quatre minuts en la victòria contra Bèlgica de vuitens de final. L'equip va ser eliminat per Bulgària en el següent enfrontament en l'últim partit del veterà Rudi Völler i calia trobar un acompanyant per a Klinsmann, ja que Riedle també va deixar l'equip després del campionat. Kuntz va jugar cinc partits de la fase de classificació i un total de 12 en dos anys, comptant els amistosos, i va guanyar el càsting per ser titular en l'Eurocopa, tot i que només havia aconseguit dos gols en aquestes cites. La seva feina bruta, però, era molt valorada.

A Anglaterra, va ser titular des de l'inici. Només va descansar en el partit contra Itàlia en què els alemanys ja estaven classificats i com a primers de grup. En els quatre primers enfrontaments, però, comptant els quarts contra Croàcia, no va poder marcar. Arribaven les semifinals, a Wembley i davant d'Anglaterra, l'amfitrió. A ell li faltaven tres mesos per fer 34 anys.

El gol

Les coses no van poder començar pitjor, amb un gol d'Alan Shearer per als locals al minut 3 en una acció a pilota parada. Però en uns primers minuts molt moguts, Alemanya va refer la igualtat de seguida.

Steffen Freund va robar una pilota mal controlada per David Platt i es va iniciar l'atac alemany. Reuter v semblar sense idees però va trobar la pujada a l'atac d'un dels tres centrals de la disposició germànica, Thomas Helmer. Aquest la va cedir a Möller, qui es va girar i l'hi va tornar. Aleshores, Helmer va jugar de memòria. En una situació no habitual en ell, va centrar ras cap al mig sense mirar ni qui hi havia. La pilota es va passejar per la zona de perill i Kunt, llest com sempre, va anar més de pressa que un despistat Stuart Pearce i va afusellar Seaman. Va ser el seu únic gol en un gran torneig, però va valer el seu pes en or.

El partit va ser molt ensopit, amb molta por per totes dues bandes, i va caldre arribar a la tanda de penals. Allà, Kuntz va tenir molta pressió, ja que li va tocar el cinquè i, si el fallava, Anglaterra arribava a la final. Però va batre Seaman de nou i va posar tota la pressió damunt de l'actual seleccionador anglès, Gareth Southgate, que va errar. L'anotació posterior d'Andreas Möller classificava Alemanya per a una final que guanyaria quatre dies després davant de la República Txeca, amb Kuntz de titular. Era campió d'Europa quan, en arribar als trenta anys, ningú ja no apostava per ell.

Stefan Kuntz ja només va jugar dos partits més amb la selecció, de classificació per a un mundial al qual no va arribar. A nivell de clubs, el 1995 havia deixat el Kaiserslautern i va iniciar una única aventura d'un any a l'estranger, al Besiktas turc. Però no li va acabar de fer el pes, tot i que l'entrenava el seu compatriota Christoph Daum, i va tornar a Alemanya, on va jugar dos anys a l'Arminia Bielefeld i l'últim al Bochum, on es va retirar un any abans que la selecció defensés el títol que ell havia guanyat a Wembley.

Kuntz va iniciar una tasca d'entrenador d'equips de la seva zona, com el Borussia Neunkirchen, on havia començat a jugar a futbol, el Karlsruhe, el Waldorf Mannheim i l'Ahlen abans de ser contactat per la federació. Va posar-se a entrenar la selecció sub-21 que el 2017 va proclamar-se campiona d'Europa amb un gol de Weiser contra Espanya a Cracòvia. Kuntz podrà explicar als més joves que cal estar sempre atent i no rendir-se, ni quan sembli que està tot perdut, ja que no se sap mai quan t'arribarà la gran oportunitat, per molt tard que sembli.