França. 2- Espanya, 0 (Euro 84-Final)

71. Bruno Bellone (2-0)

La vida dels esportistes d'elit sovint ve determinada pel complicat equilibri entre l'èxit total i el fracàs més profund. I no només des del punt de vista esportiu. Qui no sap gestionar el fet que la trajectòria al màxim nivell arriba un dia que s'acaba, i de vegades de manera abrupta, ho pot arribar a pagar amb la ruïna o, fins i tot, amb la vida. Aquest camí és el que va recórrer, tot i que sortosament se'n va sortir, l'extrem francès dels anys vuitanta Bruno Bellone.

Va néixer a Toló i va ser una mena de noi prodigi. Es va formar a les categories inferiors del veí Mònaco i amb 19 anys ja va debutar amb la selecció francesa, en un duel contra Irlanda en què l'equip va perdre, però ell va marcar. Conegut com a Lucky Luke, per la rapidesa com disparava, podia actuar d'extrem esquerre i va anar desenvolupant una bona relació amb el gol.

Va jugar la fase de classificació per al mundial del 1982 i va ser seleccionat per a la fase final per Michel Hidalgo. Justament feia poques setmanes que havia quedat campió de lliga amb el conjunt del principat. A Espanya, només va actuar en el partit pel tercer lloc, amb derrota contra Polònia, però se li obria una gran carrera per davant, amb només vint anys. Tornant de la Copa del Món, però, va ser protagonista passiu d'un fet històric. Com va reconèixer després, la princesa Gràcia de Mònaco va morir al seu jardí. Va ser on va anar a parar el cotxe que suposadament conduïa la seva filla Estefania en l'accident que va posar fi a la vida de l'exactriu de cinema.

Bellone va jugar dos bons anys amb el Mònaco, amb el qual va ser subcampió de lliga i de Copa el 1984, i va entrar a la llista d'Hidalgo per a l'Eurocopa de casa. Allà va ser titular en el debut contra Dinamarca, però els problemes ofensius de la davantera que formava amb Bernard Lacombe van provocar que l'entrenador introduís canvis per al segon partit. Didier Six va entrar al seu lloc i l'hi va prendre. Bellone només va tornar a jugar un quart d'hora, el de la remuntada, en la pròrroga davant de Portugal en les semifinals. En la final, però, l'entrenador va tornar a la tàctica del primer dia. Les baixes en defensa dels espanyols va fer que pensés en un atacant més ràpid i va recuperar la titularitat per al duel decisiu.

El gol

La final entre francesos i espanyols va tenir una primera meitat molt igualada, però es va decantar de manera sobtada a l'inici de la segona part, quan una falta directa llançada per Michel Platini es va escolar per sota del cos d'Arconada. El combinat de Miguel Muñoz va buscar l'empat durant la resta de partit sense sort i, en el temps de descompte, va rebre el cop final en una acció que explica el mateix Bellone en aquest vídeo.

Amorós va tallar un avanç a la desesperada del rival i va cedir a Tigana. El generós centrecampista del Girondins va veure com Bellone es desmarcava entre els defenses espanyols. Li va llançar una pilota perfecta i aquest només va haver de conduir l'esfèrica i batre Arconada amb una picada per damunt del porter basc. França assolia el seu primer gran títol internacional i Bellone era campió d'Europa amb 22 anys.

Van ser els seus millors moments. Amb el Mònaco va guanyar la Copa del 1985 i a la lliga va assolir la seva millor marca, amb 13 gols. La temporada següent, va ser convocat per al mundial de Mèxic, del 1986. No va ser titular, després de debutar uns minuts en el primer partit, un empat davant de la URSS. Va tenir un paper principal en els quarts de final. Va entrar de suplent i va ser protagonista en la tanda de penals guanyadora contra Brasil en un llançament polèmic. Va xutar al pal, la pilota va rebotar en el porter Carlos i va tornar a entrar. Es va arribar a la conclusió que era legal ja que formava part de la mateixa acció. Cal recordar que, en les tandes, no hi ha segones jugades. Va ser titular en la semifinal, perduda contra Alemanya Federal, i en el partit pel tercer lloc, amb triomf davant de Bèlgica.

El 1987 va fitxar pel Canes. Encara era internacional i va decidir anar al Montpeller i va ser allà, el 1988, quan va ser víctima d'una greu lesió que acabaria per posar fi a la seva carrera esportiva. Tot i que va intentar reaparèixer, i que el Canes li va donar una segona oportunitat, mai més no va tornar a ser el mateix i es va haver de retirar amb 28 anys, I aquí va començar el drama. Va quedar sense feina, es va divorciar, amb la qual cosa havia de passar una pensió a la seva exparella, i a més devia una gran quantitat de diners, uns 700.000 euros, d'inversions que no van funcionar. Tots aquests esdeveniments els va explicar posteriorment en un llibre titulat "Els partits de la meva vida", que només es va publicar en francès.

El 1998, després de passar per un infern, sobretot econòmic, Ràdio Montecarlo va arribar a informar de la seva mort per suicidi. Ell mateix la va haver de desmentir. Aleshores, els seus excompanys es van mobilitzar, sobretot Jean Tigana, l'home que li va fer la passada del gol més recordat de la seva carrera va ser qui va organitzar una sèrie d'actes per recollir diners. Paral·lelament, va començar a treballar com a reclutador i després en feines en alguns ajuntaments fins que, poc a poc, va començar a veure la llum. Bruno Bellone només té 58 anys, però les ha vistes de tots colors. Va viure en primera persona què significa ser a dalt, amb aquell gol que va fer esclatar de joia tot un país, i caure a l'infern només sis anys més tard, quan aparentment ho tenia tot a l'abast de la mà.