Espanya, 2- França, 0 (Euro 2012-Quarts de final)

103. Xabi Alonso (1-0 i 2-0)

L'Espanya que va encadenar dues Eurocopes i un mundial va ser coneguda com la del "tiki-taka" per la qualitat dels seus centrecampistes. En la primera d'aquelles fites, l'Eurocopa del 2008, la selecció de Luis Aragonés va actuar amb un sol pivot davant de la defensa, Marcos Senna. Amb l'arribada de Vicente del Bosque a la banqueta, però, va apostar per dos jugadors en aquella zona, que li donaven construcció i també més seguretat defensiva. Un era el barcelonista Sergio Busquets. L'altre, un madridista, Xabi Alonso.

I això que per família no semblava que hagués d'acabar al conjunt blanc. El seu pare, Miguel Ángel Periko Alonso, havia actuat durant tres temporades al FC Barcelona després d'haver guanyat dues lligues amb la Reial Societat. Els Alonso són originaris de Tolosa, a la província de Guipúscoa, i per això el jove Xabi i el seu germà Mikel, que també jugaria amb el primer equip d'Anoeta, va iniciar-se als equips inferiors del conjunt blanc-i-blau després d'haver començat a l'Antiguoko. En aquest primer equip coincidiria amb Mikel Arteta, que va deixar Euskadi per fitxar pels equips inferiors del FC Barcelona. Més endavant, tots dos mantindrien grans rivalitats a Anglaterra. 

Xabi Alonso va debutar al primer equip de la Reial Societat als 18 anys de la mà de Javier Clemente, en una derrota contra el Logronyès en partit de Copa. El club va decidir-se a cedir-lo a l'Eibar, però només hi va estar mitja campanya, ja que a l'hivern del 2001 John Toschack el va repescar pel primer equip. Com el seu pare, Xabi jugava de mig centre defensiu, però tenia molta més qualitat que el progenitor i també que el seu germà gran Mikel, que també es movia a la zona ampla. Destacava pels seus llargs desplaçaments de pilota, gran posicionament al camp i no evitava les incorporacions a l'atac, amb una bona rematada des de mitjana distància, perfecte joc aeri i arribada a l'àrea. 

Sense cap carrera amb les seleccions espanyoles de base, el gran "boom" de Xabi Alonso va arribar la temporada 2002-03, en què la Reial va estar a un pas de guanyar la lliga. Va debutar amb l'equip estatal absolut de la mà d'Iñaki Sáez, que preparava la formació per a l'Eurocopa de Portugal, a la qual va entrar després d'una repesca contra Noruega. En el torneig, Alonso va jugar una estona en el triomf contra Rússia i va ser titular en el duel decisiu, una derrota davant de Portugal amb un gol de Nuno Gomes que deixava l'equip fora del campionat. 

Aquell estiu va fer un gran pas i va fitxar pel Liverpool. I no hi podia entrar amb millor peu. L'equip de Rafa Benítez va guanyar la Champions d'Istanbul, la de la remuntada contra el Milan. Alonso va assumir la responsabilitat de llançar el penal que podia ser el 3-3. El va errar, però va recollir el rebot i va introduir la pilota a la porteria. Era campió d'Europa amb 24 anys. Es va estar cinc temporades a Anfield, on va jugar una altra final de Lliga de Campions, perduda per 2-1 contra el mateix Milan el 2007, i hi va assolir una Copa, una Copa de la Lliga i una Supercopa europea. 

Amb la selecció, va ser cridat per al mundial d'Alemanya del 2006 i per a l'Eurocopa del 2008. En la primera, va ser clar titular i fins i tot va marcar un gol contra Ucraïna en el debut, però Espanya va ser eliminada en vuitens de final contra la França de Zidane. El 2008, en canvi, el seu rol era de clar suplent. Senna era el mig centre únic i ell havia d'esperar des de la banqueta. Hi va jugar 27 minuts de la final, a part d'un partit sencer i d'altres estones, i s'hi va proclamar campió.

L'any següent, va fer un altre gir a la seva trajectòria. Amb 28 anys el va fitxar el Reial Madrid, el gran rival d'un dels equips del seu pare i una formació no gaire estimada a Sant Sebastià. Xabi Alonso, el fill pròdig, era escridassat cada cop que jugava a Anoeta, però al Bernabéu va viure els seus millors anys. A la selecció, es va consolidar com a mig centre titular amb Busquets i va ser indispensable en el títol mundial del 2010. Amb el Madrid, després d'un primer any dubitatiu, es va convertir en un dels líders de la formació de Mourinho, el seu braç executor al camp. El seu joc es va tornar més dur, però també més transcendental, i va arribar al 2012 en el seu millor moment, havent guanyat la lliga amb el Madrid. Aquell estiu, hi tornava a haver Eurocopa.

Els gols

Del Bosque no va tocar gaires coses de l'equip campió del món, si de cas situar Ramos de central i actuar sense davanter centre clar. Però els dos mitjos centres eren innegociables. Alonso va jugar els tres partits de la primera fase, amb dues victòries i un empat. En els quarts de final, el rival tornava a ser França, el botxí del mundial del 2006, però ara en un clar procés de construcció. Espanya era favorita i ho va començar a demostrar en el minut 19.

Va ser en una cavalcada d'una de les novetats, el lateral Jordi Alba per l'esquerra. Es va escapar de l'entrada de Debuchy i va enviar una centrada cap al segon pal on Alonso, amb els dos peus aturats a terra, va batre de cap Lloris. Espanya va dominar gairebé tot el partit, davant dels pocs atacs francesos, però no el va poder sentenciar fins al final de tot. 

Va ser en una internada de Pedro que va ser molt hàbil provocant el penal d'un altre lateral, Réveillère. Xabi Alonso havia estat protagonista en el mundial del 2010 en errar una pena màxima en el duel decisiu de quarts de final contra Paraguai. Però no li van tremolar les cames. Ho va oblidar, va efectuar el llançament i va tornar a enganyar el porter gal. Va ser el seu gran partit amb la selecció en un campionat important. Després, en les semifinals, en canvi, sí que va errar el primer tir de la tanda decisiva davant de Portugal. Per sort per a ell, van pesar més els llançaments fallats per Moutinho i Bruno Alves. En la final, no hi va haver color i Espanya va completar el triplet de títols vencent Itàlia per 4-0.

Alonso va aguantar dos anys més al Madrid, en què va guanyar la seva segona Champions, amb ell sancionat en la final a la graderia, contra l'Atlètic de Madrid a Lisboa. Havia vist la tercera targeta en les semifinals a Munic i es va quedar sense acomiadar-se vestit de jugador, al camp, del seu club durant els últims cinc anys. Aquell estiu, va jugar el mundial de Brasil, en què va tornar a marcar de penal, en la revenja davant dels Països Baixos, un partit que acabaria amb derrota per 1-5 i marcaria el naufragi dels espanyols en el torneig. Quan es va acabar, amb 33 anys, va anunciar que es retirava de l'equip nacional després de 114 internacionalitats.

Aquell estiu va sorprendre tothom i va fitxar pel Bayern de Munic de Pep Guardiola. Xabi Alonso, un dels estendards del mourinhisme en els duels acarnissats contra el Barça de temporades enrere, ara es convertia en la prolongació al camp de les idees d'un tècnic davant del qual havia protagonitzat grans batalles. Va jugar tres anys a Munic, amb tres lligues, una Copa i una Supercopa alemanya. Es va retirar amb 36 anys i amb Ancelotti de tècnic, el mateix amb el qual va guanyar la Champions del 2014 i a qui va vèncer en la final del 2005, a la banqueta muniquesa. Després d'uns problemes amb hisenda, va iniciar una tasca d'entrenador que ja l'ha portat al planter del Reial Madrid i de la Reial Societat. I és que Xabi Alonso és el clar exemple que en el futbol, per molt referent que siguis d'un club o d'una manera de jugar, no et pots tancar cap porta.