Croàcia, 1 (1) Turquia, 1 (3) (Euro 2008-Quarts de final)

95. Ivan Klasnic (1-0)

Quan marques un gol en l'últim minut de la pròrroga que serveix per desfer l'empat inicial, sembla que ja no hi haurà temps per res més. De fet, dues finals d'Eurocopes es van decidir per una anotació en el temps suplementari que ja no van permetre reprendre el partit, perquè llavors existia la norma del gol d'or. El 2008, ja s'havia abolit i tot semblava indicar que Croàcia arribaria a la penúltima ronda gràcies a un davanter que ja ha aparegut en aquesta llista, en concret en el número 177. Es tracta d'Ivan Klasnic.

En aquella entrada es va parlar dels problemes de ronyó que havia tingut abans i que es van reproduir després d'aquell campionat, però no es va fer prou èmfasi en la ratio de gols per minuts jugats del davanter, que aquell mateix estiu deixaria enrere set exitoses temporades al Werder Bremen, malgrat la malaltia. Feia només un any i mig que havia estat trasplantat d'aquest òrgan i, per això, ja va ser un èxit que pogués assistir a la cita de Suïssa i Àustria.

En l'inici de la seva carrera, Klasnic va haver de decidir per a quina selecció jugar, ja que ell és nascut a Hamburg, al nord d'Alemanya, i ha viscut tota la vida en aquest país. No va actuar en les categories de base de la formació balcànica, però el 2004 va decidir que portaria la camiseta del tauler d'escacs, la de la terra dels seus pares. Klasnic havia debutat al St. Pauli, el club més irreverent de la ciutat hanseàtica, amb el qual va aconseguir l'ascens la temporada 2000-01, quan ell tenia 21 anys. No era un davanter centre a l'ús, rematador, però les seves xifres golejadores eren prou bones i tenia gran capacitat per associar-se amb un altre atacant en sistemes amb dos puntes.

Aquell estiu hauria pogut quedar-se al St. Pauli, que dotze mesos després acabaria tornant a la segona categoria, però va acceptar la proposta del Werder Bremen, que va aconseguir gratis els seus serveis ja que finalitzava relació amb el seu antic equip. Al costat del reu Wesser va començar bé, però en la segona temporada va tenir dues lesions importants de genoll que van comprometre la seva carrera. Un cop recuperat, va ser essencial en l'històric doblet de l'equip, que va guanyar la lliga amb sis punts sobre el Bayern i la Copa, en una emocionant final a l'Alemannia Aachen en què ell va marcar un gol. Aquell any va debutar amb la selecció croata.

Va assistir a l'Eurocopa de Portugal, però no va gaudir de cap minut. Sí que els va tenir dos anys després, en el mundial d'Alemanya, però no hi va marcar i va haver de tornar a casa al final de la primera fase. Les coses anaven bé, però llavors van sorgir els problemes de ronyó que van derivar en el seu trasplantament, el gener del 2007. Es va recuperar meteòricament, encara va disputar partits de la fase de classificació per al següent torneig europeu, i va ajudar amb set gols al Werder Bremen a classificar-se per a la següent Champions. La seva presència a la llista de Slaven Bilic estava assegurada.

Però en el torneig gairebé no va jugar. Petric i Olic li barraven el pas de la titularitat i només va actuar en el tercer partit de la fase de grups, en què va marcar el gol que suposava la victòria contra Polònia i el ple de punts en la fase. Els quarts de final serien contra Turquia, una bona opció per arribar a les semifinals i emular l'equip que va ser tercer al mundial d'una dècada abans.

El gol

Klasnic va tornar a iniciar el partit des de la banqueta. Aquest era molt tancat i cap de les dues formacions anotava. Aleshores, Bilic el va fer entrar al minut 7 de la pròrroga en el lloc del veterà Olic. I la seva actuació hauria pogut ser històrica. No ho va ser per segons.

Era l'últim minut del temps suplementari quan Modric va córrer més que el porter Rüstü a recollir una esfèrica solta a l'àrea. Es va regirar i va enviar la pilota a l'àrea petita abans que l'arquer pogués retornar a la porteria. Allà hi era Klasnic en lluita amb el central Gökhan Zan i, tot i que aquest va intentar desviar la pilota amb la mà, l'atacant croat va saltar més i va introduir la pilota a la porteria. Era el minut 119 i tot semblava fet. Però els balcànics van vendre la pell de l'ós abans d'hora i, en l'acció següent, ja a la desesperada, el davanter otomà Semih Sentürk va caçar una centrada i va afusellar Pletikosa. En els penals, Modric, Rakitic i Petric van errar tres dels quatre penals del seu equip i Turquia va eliminar Croàcia. Amb 28 anys, va ser l'últim partit de Klasnic en un gran torneig internacional.

Perquè aquell estiu va fitxar per un Nantes que va baixar a Segona i les coses ja no van tornar a ser igual. Tres campanyes al Bolton, amb un altre descens al final de l'última, i una de comiat al Mainz, amb només tres partits damunt del camp, van precipitar el final de la carrera d'un jugador que, des de l'Eurocopa del 2008, només va actuar en vuit partits més amb Croàcia. Ja retirat, novament els problemes de ronyó dels quals es recupera. Carrera de llums i ombres d'un davanter talentós, l'únic de la història que ha jugat una Eurocopa després d'haver estat trasplantat.