Hongria, 0- Bèlgica, 4 (Euro 2016-Vuitens de final)

102- Eden Hazard (0-3)

La selecció belga s'ha situat en els últims anys en el primer lloc del rànquing de la FIFA, i ara és favorita per guanyar qualsevol competició que jugui, gràcies al mateix que li va passar als anys vuitanta del segle passat, a reunir una lleva de jugadors de primer ordre europeu. Aleshores actuaven gairebé tots als potents equips locals i ara nodreixen els principals clubs europeus. Un dels jugadors que, tot i que ara es trobi en hores baixes, ha col·laborat més a l'enlairament del seu equip nacional ha estat, sens dubte, un virtuós de la pilota, el mitja punta Eden Hazard.

Perquè en un equip de gran qualitat com el belga, sempre fa falta algú desequilibrant i, en forma, el gran dels germans Hazard (també és internacional el seu germà Thorgan que juga al Borussia Dortmund), ho és. Partint habitualment des de la banda esquerra, tot i que també ha acostumat a situar-se darrere d'un davanter, la qualitat del belga és evident, sobretot quan fa la típica jugava de marxar cap al centre i disparar. 

I no és estranya l'afició dels Hazard pel futbol, ja que els seus dos pares hi jugaven. Van néixer a La Louvière, a la zona valona del sud del país i, tot i que als vuit anys la família es va traslladar a Tubize, més a prop de Brussel·les i més lluny de França, no va ser obstacle perquè fos captat pels tècnics del Lilla, club situat molt a prop de la frontera i que des de fa dècades treballa extraordinàriament amb la base. Des de petit, es veia que Eden tenia un do extraordinari per jugar a futbol i "Les Dogues", nom amb el qual és conegut el Lilla, li oferia l'ecosistema perfecte, molt a prop de casa, però formant part ja d'una estructura professional.

A dos mesos de fer 17 anys va debutar a la Ligue 1, amb una derrota a Nancy, però el seu creixement va ser exponencial. Un any després va estrenar-se amb amb la selecció absoluta, després d'una bona carrera de base en què va arribar amb Bèlgica a unes semifinals europees en les quals va perdre per penals contra Espanya. Hazard ja va jugar 30 partits i va marcar 4 gols en la seva segona temporada en l'elit. El Lilla va estar a punt d'entrar a la Champions i el seu nom cada cop era més conegut. El gran salt el va fer la temporada 2010-11, en què va guanyar el doblet de lliga i Copa en un equip entrenat per Rudi Garcia. I només tenia 20 anys. Es veia clar que no duraria gaire a França.

I així va ser. Va debutar a la Champions l'any següent, va completar una temporada descomunal amb vint gols i tots els partits jugats i va ser traspassat al Chelsea per 35 milions d'euros. Allà va fer un salt de qualitat encara més gran. Perquè en les seves set temporades a Stamford Bridge hi va guanyar dues lligues, una Copa, una Copa de la Lliga i dues Europa League, a part de convertir-se en el millor jugador de l'equip i un dels millors d'Europa en una combinació no gaire vista de fantasia, velocitat i precisió.

El seu esclat va coincidir, a més, amb el de la selecció. Els belgues es van despertar de dues dècades de no comptar per res en el panorama internacional el 2014, amb la classificació per al mundial del Brasil, la seva primera gran competició des del 2002. Van arribar a quarts de final, on van ser eliminats per Argentina, però van deixar la sensació que podien haver fet més coses. La tàctica de Marc Wilmots, el seleccionador, va ser molt censurada però la federació encara el va mantenir al càrrec amb l'ultimàtum de canviar la imatge de l'equip.

I ho va aconseguir a poc a poc. Bèlgica va entrar a l'Eurocopa de França del 2016, la primera per a la qual es classificava el país des de la del 1984, ja que en la del 2000 eren amfitrions. Hazard havia marcat cinc gols en la fase prèvia i l'equip es va plantar a les portes del torneig sent un dels candidats a tot. Malgrat això, el campionat va començar amb dubtes i una derrota per 0-2 contra Itàlia. Els belgues van reaccionar, guanyant per 3-0 Irlanda i per 1-0 Suècia en els altres dos partits i entraven a vuitens de final. A més, ho feien per la part benigna del quadre, amb un bon camí per provar d'arribar a la final. El primer rival seria la sorprenent Hongria.

El gol

Els magiars, un altre antic gegant adormit durant dècades, havien sorprès a la primera ronda sent primers del seu grup i volien posar les coses complicades a Tolosa. Bèlgica va iniciar bé el partit amb un gol del central Alderweireld als deu minuts. Però aquests avançaven i, tot i el domini, no arribava la sentència. Els belgues van haver d'esperar a dues grans accions del seu crac per aconseguir-la. Al minut 78, després d'un córner, es va fer una autopassada i la centrada de la mort per donar el gol mastegat a Batshuayi. Dos minuts més tard, va completar la seva gran actuació.

Hongria va perdre la pilota en el seu atac, la va recuperar el rival i Carrasco va iniciar una contra que va passar per De Bruyne, que es va encarregar de traslladar-la amb rapidesa a Hazard, Aquest va tenir via lliure per fer la seva jugada favorita, retall cap a dins i xut sec, ras i creuat fora de l'abast del porter Király. Un altre gol de Carrasco, aquest a l'últim minut, va tancar el 0-4 i la classificació brillant de Bèlgica per als quarts de final. Lamentablement, en el següent partit l'equip no va ser tan efectiu i, tot i avançar-se amb un gol de Nainggolan, va ser sorprenentment eliminat per Gal·les per 3-1. Va ser una decepció i això li va costar el lloc a Wilmots, rellevat pel català Robert Martínez.

Faltava la gran actuació internacional d'Hazard i dels belgues i aquesta va arribar al mundial del 2018. L'estrella de l'equip hi va aconseguir tres gols i, sobretot, va conduir el seu equip cap a la tercera posició, la millor de la història, després de partits per al record com haver eliminat Brasil a quarts de final o els dos triomfs contra Anglaterra, el segon en el duel de consolació amb gol seu inclòs. El seu últim any amb el Chelsea també va ser brillant i, aleshores, va decidir canviar d'aires i fitxar pel Reial Madrid per una desorbitada quantitat de 115 milions d'euros.

Però de blanc les coses no li han anat bé. Durant tota la seva carrera, Hazard ha hagut de cuidar-se molt i no relaxar-se per no caure en recurrents lesions musculars. Es parla que la seva ètica de treball cal que estigui molt controlada per poder rendir i a Madrid les coses no li van sortir bé des de l'inici. Tot i guanyar la lliga l'estiu passat, la seva participació, fins ara, hi ha estat residual i cal estar pendents de com arribarà a l'Eurocopa i si podrà ser el mateix que havia estat en els últims grans tornejos internacionals. Si aconsegueix tenir salut, l'espectacle, tenint en compte la seva qualitat i la dels seus companys, hi està assegurat.