Portugal, 1 (2)- Espanya, 1 (4) (Euro 2012-Semifinals)

145. Sergio Ramos (1-1, 2-3)

Els defenses, sobretot els centrals, han exercit en moltes ocasions dels líders dels equips. La seva situació privilegiada al camp, amb tot el joc de cara, i el caràcter fort que cal tenir per actuar en aquesta demarcació els converteixen en apropiats per a aquesta funció. Un dels més exitosos dels últims anys, tant en el seu equip, el Reial Madrid, com en la seva selecció ha estat un futbolista que, més enllà de fílies i fòbies, se li ha de reconèixer una capacitat d'aprenentatge i de superació personal difícilment comparables. Es tracta de Sergio Ramos.

Nascut a Camas, a prop de Sevilla, Ramos va debutar a l'equip del Sánchez Pizjúan amb divuit anys de lateral dret, però de seguida se li va veure la seva fusta de líder. Molt fort físicament, corria la banda amunt i avall sense parar i, a més, assumir la responsabilitat de llançar les faltes. De fet, el seu segon gol a Primera, en la seva segona temporada a l'equip, va ser un tir lliure contra l'equip que el fitxaria poc després, el Reial Madrid. El 2005, només amb 19 anys, va debutar amb la selecció i el mateix estiu fitxaria pel club blanc. La seva carrera estava llançada.

Aquell primer Ramos era un jugador de banda, sovint massa impulsiu, una qualitat que no ha abandonat. De fet, és el jugador més expulsat de la història de la Primera Divisió. Però seria injust centrar el seu futbol en la duresa. Ramos és l'exemple clar d'algú que s'ha pres les seves flaqueses com una qüestió personal i les ha intentat pal·liar amb el pas dels anys, fins arribar a ser el líder del Reial Madrid i de la selecció. El seleccionador, Luis Aragonés, que el va portar al mundial del 2006 amb vint anys, li va frenar els impulsos excessius per abandonar la seva posició i poc a poc van arribar els èxits, tant amb el club, com amb la selecció.

Ramos té un palmarès difícilment millorable amb cinc lligues, dues Copes, quatre Champions, quatre mundials de clubs i tres Supercopes europees com a màxims guardons amb el Madrid. A més, el 2008 va formar part de la selecció espanyola que va guanyar l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa i va repetir dos anys després amb la Copa del Món de Sud-àfrica. En aquell moment encara era lateral, però va marcar el seu canvi de rol.

En el segon any de José Mourinho com a entrenador del Madrid, la temporada 2011-12, va afiançar la posició de central, en la qual s'havia mogut ocasionalment. La seva més gran comprensió del joc li permetia fer-ho i cada vegada anava guanyant més jerarquia. Va ser una gran temporada amb els blancs, amb el títol de lliga, tot i que li va quedar una espina. Va caure eliminat en les semifinals de la Lliga de Campions contra el Bayern de Munic en la tanda de penals i la seva errada va donar la volta al món.

Del seu xut tan alt se'n va fer burla. Però com li ha passat sempre, a Ramos li va servir per intentar superar-se i no amagar-se. Poques setmanes després, amb la selecció, i ja de central al costat del blaugrana Piqué, va afrontar l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna. Espanya va passar la primera fase amb certs patiments, amb un empat contra Itàlia i un triomf a última hora davant de Croàcia. Ho va tenir més fàcil en els quarts de final contra França (2-0). Les semifinals aparellarien la selecció amb la Portugal del seu company d'equip Cristiano Ronaldo, un gran xoc a Donetsk.

El gol

El partit va ser molt tàctic, amb poques ocasions, i es va arribar a la tanda de penals. Aquesta no va poder començar de la pitjor manera per als dos equips, amb errades de Xabi Alonso i Moutinho. A continuació van anotar Iniesta, Pepe, Piqué i Nani. Arribava el quart penal espanyol i Sergio Ramos s'enfrontava als seus fantasmes davant del Bayern, el del penal als núvols. Però com ha fet sempre, no va evitar la responsabilitat.

En una gran demostració de responsabilitat, no només va transformar el xut, sinó que ho va fer a l'estil Panenka. Ho va celebrar amb ràbia, recordant les burles passades. Potser la situació va desestabilitzar el següent llançador portuguès, Bruno Alves, que va enviar el seu xut al travesser. Com havia passat quatre anys abans en els quarts de final de Viena, Cesc Fàbregas tenia la responsabilitat de classificar Espanya i ho va fer amb suspens, ja que la pilota va tocar el pal abans d'entrar. Cristiano Ronaldo es va quedar sense llançar l'últim tir i clamant pel que ell considerava una injustícia. Espanya guanyaria la final per 4-0 davant d'Itàlia només quatre dies més tard.

Ramos va començar a viure els seus millors anys i, des del 2014, a encadenar Lligues de Campions amb el Reial Madrid. En la primera, va anotar en l'últim minut el gol que evitava la derrota contra l'Atlètic de Madrid a Lisboa i conduïa a una pròrroga guanyadora. En la del 2016, ell també va marcar a la final conquerida en la tanda de penals davant del mateix rival i en què també va xutar-ne un, el quart, com el número de la seva samarreta. Poques setmanes després, una altra Eurocopa, la de França.

Espanya va debutar amb dues victòries, contra la República Txeca i davant de Turquia. El tercer partit, contra Croàcia, era per ser primera de grup i anar per la banda benevolent del quadre. Amb empat a un gol al marcador, penal a favor d'Espanya per traveta a Silva. En aquell moment, Ramos no era el llançador oficial ni del Madrid, ni de la selecció, però va voler tornar a assumir la responsabilitat.

I aquest cop va sortir creu, tot i que amb la complicitat del col·legiat neerlandes Bjorn Kuipers, que va permetre que el porter Subasic s'avancés de manera il·legal. A més, Perisic va marcar en el tram final i Espanya va quedar segona, va haver de jugar vuitens contra Itàlia i va ser eliminada. 

Els dos anys següents, Ramos tornaria a guanyar la Champions amb el Madrid. El 2018 va arribar després de provocar una polèmica lesió a Mohamed Salah, del Liverpool, en la final de Kíev. Perquè és un jugador que no admet grisos, o se l'adora, o se l'odia, per la seva manera de ser, sempre directa, i per les seves actuacions al camp. Està casat amb una famosa presentadora, Pilar Rubio, i fins i tot se li ha dedicat una sèrie a Amazon Prime Video. Des del 2018, quan Cristiano Ronaldo va marxar a la Juventus, llança tots els penals del Reial Madrid i és gairebé impossible que en falli cap. I molts són a l'estil Panenka, com aquell de l'Eurocopa del 2012, tan important per donar la tercera Eurocopa a la selecció.