Croàcia, 0- Portugal, 1 (Euro 2016-Vuitens de final)

94. Ricardo Quaresma (0-1)

Portugal ha tingut una relació d'amor-odi amb els grans tornejos internacionals absoluts. Primer, directament, gairebé no s'hi classificava mai, però gairebé sempre que ho feia arribava lluny. Després, va començar a ser un habitual de les fases finals, però sempre passava alguna cosa que no li permetia arribar a l'èxit total, com es va demostrar amb la final perduda de l'Eurocopa 2004 o les semifinals del mundial del 2006 o el torneig europeu del 2012. Però quatre anys més tard, segurament quan menys favorita era, tot va canviar. I segurament ho va començar a fer arran d'un gol marcat per l'extrem Ricardo Quaresma.

Quaresma va arribar a l'Eurocopa de fa cinc anys en plena regressió d'una carrera que havia començat amb els millors presagis. En una societat que es passa la vida buscant successors de les grans estrelles, ell va ser catalogat des de ben aviat com una barreja entre Figo i Cristiano Ronaldo. Crescut a l'acadèmia de l'Sporting, com ells dos, va debutar amb divuit anys a la màxima categoria i en el seu primer any va fer doblet de lliga i Copa, un fet no tan habitual en el club blanc-i-verd. 

L'estiu següent, el FC Barcelona de la nova etapa de Joan Laporta com a president va decidir contractar-lo amb vint anys. En feia tres que havia perdut precisament Figo, que se n'havia anat al Reial Madrid, i es va pensar que Quaresma podria complir la missió d'obrir el camp i jugar amb extrems, com s'ha fet durant moltes temporades al Camp Nou. Però la immaduresa li va pesar i també va ser víctima d'un irregular inici de curs dels blaugrana. Dotze mesos després tornava a Portugal, però aquest cop al Porto com a part del traspàs de Deco als blaugrana.

Les quatre temporades que va passar a Dragao no van ser tan enlluernadores com la que havia viscut el Porto de Mourinho el 2003 i el 2004, però hi va guanyar tres lligues, una Copa i una Intercontinental. Havia debutat en la selecció absoluta l'estiu del seu traspàs al Barça, però en aquest moment s'hi va consolidar i va ser cridat per participar en l'Eurocopa del 2008. A Suïssa, la seva participació va ser testimonial i, tot i que hi va marcar un gol, contra la República Txeca, només hi va actuar en dos partits.

Després de l'estiu el va fitxar l'Inter de Milà, però les seves actuacions a San Siro van ser decebedores. Fins i tot va guanyar un premi al pitjor fitxatge de l'any a Itàlia i a l'hivern va ser cedit al Chelsea, on va actuar només quatre estones a les ordres de Luiz Felipe Scolari. Va tornar a Milà i va ser part de la plantilla del triplet, amb lliga, Copa i Champions, però amb un paper residual a les ordres de Mourinho. Aleshores va fer una passa enrere i va anar a la lliga turca, al Besiktas.

Allà, a un nivell inferior, sí que va jugar molt més durant dues temporades, però li va costar no ser cridat gairebé mai pel seleccionador, primer Queiroz i després Paulo Bento, i perdre's el mundial del 2010 i l'Eurocopa del 2012. Segurament per això va decidir tornar al Porto, però tampoc no li va servir per disputar la Copa del Món del 2014. Però el canvi de seleccionador i l'entrada de Fernando Santos va ser positiva per a ell. Ja tenia 31 anys, però el nou tècnic el va començar a convocar sovint i, ni que no fos titular en molts partits, exercia de revulsiu.

L'estiu anterior a l'Eurocopa va tornar al Besiktas, on va guanyar la lliga jugant-hi un bon futbol, i va entrar a la llista per al campionat de França del 2016. Portugal hi va tenir un inici complicat, amb tres empats contra Islàndia, Àustria i Hongria que van comprometre la seva classificació per a vuitens. Hi va entrar com a tercer de grup i el creuament era contra una Croàcia molt talentosa que aspirava a arribar a la final. Quaresma havia estat un cop titular i dos suplent, amb una assistència davant dels hongaresos, en els partits anteriors, i va tornar a partir des de la banqueta en el duel jugat a Lens.

El gol

El partit va ser d'un domini croat que als portuguesos ja els anava bé. Santos, tècnic amb fama de fer defensar bé els seus equips, volia que el rival perdés la paciència i enganxar-lo a la contra amb els ràpids puntes, Cristiano Ronaldo i Nani. Quan li va semblar que tenia el partit prou madur, a tres minuts per al final dels noranta, va introduir un canvi ofensiu, Quaresma en el lloc del centrecampista Joao Mário. Va trigar a passar, però li va donar resultat.

Només faltaven tres minuts per al final de la pròrroga quan l'emergent i jove centrecampista Renato Sanches va sortir del seu camp amb molts metres per davant. Va passar al pilota a l'esquerra, a Nani, qui va veure Cristiano a l'altra banda de l'àrea. Li va fer una gran passada i el davanter del Reial Madrid va xutar per batre Subasic. Aquest va respondre amb una gran aturada, però el tercer home que acompanyava la jugada, Quaresma, estava en el lloc oportú per empènyer amb el cap l'esfèrica a la xarxa. El canvi de Santos i la presència de tres atacants havia donat resultat. Portugal no era favorita, però eliminava Croàcia en circumstàncies poc favorables. A partir d'aquí, els lusitans ja s'ho van creure tot.

Quaresma també va marcar el penal decisiu en els quarts de final, acabats en una tanda contra Polònia, i va jugar uns minuts de la semifinal amb Gal·les i gairebé tot el partit contra França, el de la final guanyada a Saint-Denis, el del canvi de mentalitat en el seu país. El 2018 va jugar el seu últim partit amb la selecció al mundial de Rússia. L'èxit internacional li va arribar molt tard per encarrilar de nou la seva carrera, però aquell gol contra Croàcia serà recordat pels portuguesos tant, segurament, com el que va donar el títol pocs dies després.