Espanya, 1- Bèlgica, 2 (Euro 80-Primera fase)

75. Julien Cools (1-2)

En aquesta llista s'ha parlat moltes vegades de la gran era que la selecció belga va viure durant la dècada dels vuitanta, i també com aquells resultats van venir derivats de tota la feina que s'havia fet en l'anterior. En els setanta, els conjunts belgues, fins aleshores molt lluny de l'elit, van anar apareixent en les últimes rondes, i fins i tot a les finals de les competicions continentals i la selecció se'n va beneficiar. Un dels jugadors que va fer aquesta feina perquè llavors se'n beneficiessin d'altres va ser un centrecampista que encara va arribar a temps d'assaborir el subcampionat en l'Eurocopa del 1980. Era Julien Cools.

Nascut a Retie, prop d'Anvers, Cools es va formar al Beringen, un club de la vora que va passar anys a la segona categoria fins que va aconseguir ascendir el 1972. Va ser l'any, justament, en què Bèlgica va acollir la fase final de l'Eurocopa, amb un combinat que encara conservava jugadors dels que havien participat al mundial de Mèxic de dos anys enrere, liderats per Paul van Himst. Mentre als veïns Països Baixos s'apostava pel futbol total de l'Ajax, a Bèlgica va adquirir protagonisme un tipus de joc físic, de reducció d'espais i d'explotar la tàctica del fora de joc liderat pel tècnic Raymond Goethals. Cools va ser un tipus de jugador que es va adaptar bé a una manera de jugar que requeria una gran forma física per tal de mantenir la pressió durant els noranta minuts.

L'any següent de pujar a primera amb el Beringen, el 1973, ja amb 26 anys, Cools va fitxar pel Bruges, el club que el portaria al zènit. Amb l'equip blau-i-negre assoliria tres lligues consecutives entre el 1976 i el 1978, a part d'una Copa i arribaria a dues finals europees. El 1976 va ser la de la UEFA i el 1978, la de la Copa d'Europa. Totes dues es van perdre davant del Liverpool. Però aquestes fites, unides a les Recopes aconseguides per l'Anderlecht durant el final dels setanta, van catapultar el futbol belga cap a les primeres posicions dels més potents d'Europa.

Faltava un èxit per a la selecció. Cools va ser internacional des del 1974, en la seva primera temporada al Bruges, i va participar en la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1976, per a la qual Bèlgica va quedar eliminada en ser derrotada pels Països Baixos per 5-0 en els quarts de final. De cara al mundial del 1978, novament es van trobar de cara amb els neerlandesos, posteriors subcampions. Van quedar segons de grup a una important distància. Una derrota a casa per 0-2, amb gols de Rep i Cruyff, que esgotaven els seus últims anys a l'elit, els va barrar el pas.

El 1978, l'any en què el Bruges va ser subcampió d'Europa i l'Anderlecht va guanyar la seva segona Recopa en tres temporades, Cools va ser triat el millor jugador de Bèlgica, Ja tenia 31 anys i veia com arribava una nova generació de talent que, aquest cop sí, es va classificar per a l'Eurocopa del 1980. Ell ja n'era capità i va veure, des del camp, com una victòria a Hampden Park contra Escòcia per 1-3, amb gols dels joves Vanderbergh i Van der Elst, permetia l'accés a la fase final d'Itàlia, del 1980. Ell l'afrontaria com al seu primer torneig gran, ja amb 33 anys, enrolat ja en un equip més modest, el Beerschot, i com a capità.

El grup era molt dur, amb els amfitrions, Espanya i Anglaterra. Només el primer passava a la final i el debut va ser un empat davant dels britànics gràcies a un gol de Ceulemans. El segon partit era davant dels espanyols, en principi el rival més assequible de grup. No perdre estava molt bé, però calia guanyar un partit per arribar a la final.

El gol

La primera part va ser igualada, amb un gol del lateral Gerets per als belgues que va ser igualat tot seguit amb una rematada de cap de Quini. Les dues formacions havien empatat en el primer partit, amb la qual cosa qui guanyés tindria opcions i qui perdés, quedava fora. La jugada decisiva va arribar en una acció plena de desencerts dels espanyols.

Va ser en una jugada de mèrit de Ceulemans, que es va escapar per la banda dreta, això sí, amb moltes facilitats atorgades pel defensa Tendillo. Va centrar a l'àrea i Del Bosque, posterior seleccionador campió del món amb Espanya, va tocar la pilota com va poder. Ho va fer tan malament que va agafar a contrapeu el central Migueli i l'esfèrica va passar per davant d'un Arconada que tampoc no va estar gaire expeditiu en la sortida. A l'altra banda, tot sol, hi havia el davanter centre Vandenbergh a punt per anotar, però va ser Cools qui, venint des de molt lluny, va rematar i va marcar l'1-2 definitiu. 

Seria un gol totalment decisiu, ja que va permetre que, per diferència d'anotacions, Bèlgica en tingués prou amb un empat sense gols contra Itàlia en l'últim partit per arribar a la seva primera, i fins ara única, final d'un gran campionat. En aquesta, va caure contra Alemanya Federal per 2-1, amb un gol de Hrubesch a última hora. L'inici de la gran era belga es va solapar amb el final del seu capità, Cools, amb l'equip nacional.

Ell va seguir jugant una temporada al Beerschot i el seu bon estat de forma li va permetre allargar la seva trajectòria fins als 39 anys amb equips modestos com el Dessel i el Westerlo, amb el qual es va retirar, el 1986, just l'any en què Bèlgica va ser quarta al mundial de Mèxic, liderada per tota aquella colla de joves a qui ell havia capitanejat. El Pilota d'Or belga del 78 i subcampió d'Europa del 1980 havia plantat un llavor en una època complicada de la qual molts futbolistes del seu país se'n van poder aprofitar.