Romania, 1- Espanya, 2 (Euro 96-Primera fase)

91. Guillermo Amor (1-2)

El planter del FC Barcelona ha donat grans alegries a l'entitat en les últimes dècades. Alguns dels seus elements han estat considerats entre els millors jugadors del món. Però a la dècada dels vuitanta era complicat que sortissin talents de la Masia i es consolidessin a l'elit. Un d'ells va ser particularment icònic pels que van venir després i es va consolidar al primer equip quan va arribar Johan Cruyff com a entrenador. Era Guillermo Amor.

Nascut a Benidorm, Amor es va traslladar de ben jove a Barcelona i va viure alguns moments particularment recordats. Per exemple, quan encara estava en edat infantil va substituir Maradona en el partit d'inauguració del Mini Estadi com a representant de la primera generació de jugadors que van viure a la Masia. Després, va debutar a Primera Divisió, amb gol, quan era juvenil a causa d'una vaga de professionals la temporada 1984-85. Va anar seguint tot el camí fins a dalt i es va guanyar la confiança de Johan Cruyff des del primer dia que va arribar com a entrenador del club, el 1988.

Ja en la seva primera temporada va anotar vuit gols en 27 partits i es va fer un forat al centre del camp. Amor semblava, en la seva primera època, que podria actuar d'organitzador però durant la seva trajectòria va derivar més cap a una posició d'interior, amb capacitat de treball i, sobretot, bon xut de mitjana distància i gran arribada a l'àrea des de segona línia. Va formar part de l'anomenat Dream Team, que va dominar el futbol espanyol durant quatre anys i que va marcar el futur de l'entitat. Durant aquells anys, va ser quatre cops campió de lliga i va guanyar la Copa d'Europa del 1992, tot i que ell no va poder ser a la final de Wembley davant de la Sampdoria per culpa d'una targeta groga en les semifinals contra el Benfica.

El 1990 va debutar en la selecció de la mà de Luis Suárez, tot i que les seves presències hi van ser molt intermitents. L'equip estatal no va poder entrar a l'Eurocopa del 1992 i, tot i que Javier Clemente el va convocar fins en set ocasions en la fase de classificació per al mundial del 1994, de manera sorprenent el va deixar fora de la llista final. A partir de llavors, el FC Barcelona va començar a abandonar la seva hegemonia al futbol espanyol, però ell hi seguia sent un home important. De cara a l'Eurocopa del 1996, el mateix Clemente el va convocar davant de baixes de jugadors tècnics al centre del camp com ara el seu company d'equip Guardiola. 

Va ser titular el primer dia, en un empat davant de Bulgària, però va veure des de la banqueta tot el duel en què Clemente va omplir de defenses el centre del camp i que va acabar amb un altre empat, a un, amb França. Calia guanyar el tercer xoc, davant de Romania a Leeds, per entrar als quarts de final. Amor va tornar a ser-hi suplent.

El gol

El partit va començar bé per als espanyols, amb un gol de Manjarín. Però encara a la primera part va empatar Raducioiu per a uns romanesos que ja no tenen opcions de classificació. Davant de la situació, i de la necessitat de marcar, Clemente va començar a apostar per homes d'atac i va fer entrar Amor en el lloc del central Abelardo. Va trigar, però el canvi es va acabar notant.

A sis minuts per al final, en un setge total de l'àrea romanesa, el porter Prunea va rebutjar una centrada i la defensa va blocar un xut de Hierro. Nadal va guanyar el rebot dividit i, amb el cap, va obrir cap a l'esquerra. Allà, el lateral Sergi va centrar de primera al segon pal, on hi havia Alfonso, que també havia entrat des de la banqueta en el lloc de Pizzi. El davanter, aleshores al Betis, va tornar l'esfèrica amb el cap al centre de l'àrea on Amor va explotar el seu talent entrant des de darrere i, amb el cap, va anotar el gol que classificava Espanya per a la següent ronda.

En els quarts, agraït pel gol, Clemente el va fer jugar durant els 120 minuts del xoc contra Anglaterra a Wembley, en què Espanya va ser superior, però va pagar la falta de gol. En la tanda, Amor va anotar el seu llançament, però les errades de Hierro i Nadal i l'encert del porter Seaman van deixar la selecció espanyola fora de l'Eurocopa.

Amor aguantaria dos anys més al Camp Nou, en què va aconseguir el títol de lliga amb Van Gaal d'entrenador, el darrer dels disset vestit de blaugrana, entre els quals cinc lligues, tres Copes, la Copa d'Europa i dues Recopes, a part de diverses Supercopes. Aquell estiu va jugar el seu únic mundial, el de França 98, en què va ser suplent en la derrota contra Nigèria i titular en l'empat contra Paraguai i la victòria estèril davant de Bulgària, que deixava l'equip de Clemente fora del campionat en la primera fase. Amor només jugaria un partit més vestit de vermell, la cèlebre derrota davant de Xipre en la classificació per a la següent Eurocopa que també va significar el comiat del seleccionador que més havia confiat en ell. Al final van ser 34 partits i 4 gols.

Aleshores, amb trenta anys, va iniciar una carrera fora de casa seva. Primer a la Fiorentina, amb dos anys no gaire exitosos. Després sí que va viure dues bones temporades al Vila-real, per acabar recalant al modest Livingston escocès, on va jugar només tres partits i va penjar la samarreta. Va començar una carrera d'entrenador que el va dur durant molts anys a les categories inferiors del Barça abans d'iniciar un periple a Austràlia que va coronar de manera exitosa amb un parell de títols, el 2016. Llavors va tornar a casa, primer com a responsable del futbol base i després com a cap de les relacions institucionals del club, fent gala d'un caràcter diplomàtic i conciliador que ja tenia quan jugava. Amor no era dels jugadors que destaqués gairebé mai, però els entrenadors el feien jugar molt perquè sempre ajudava, com aquella tarda de Leeds en què, amb el cap, va fer passar una ronda a l'equip espanyol.