Alemanya, 1 (6)- Itàlia, 1 (5) (Euro 2016-Quarts de final)

78. Jonas Hector (6-5 en els penals)

Els one club men són jugadors que romanen fidels a una sola entitat en el decurs de la seva carrera. Trobem casos de futbolistes que ho han estat en formacions que aspiren sempre a títols, com Puyol al Barça, Sanchis al Madrid o Maldini al Milan, però també en d'altres per als quals, en certs moments, hauria estat més fàcil marxar-ne, sobretot quan l'equip perd la categoria. Però a alguns això no els importa i, a més, troben recompensa a la seva feina en moments puntuals, com quan són internacionals o anoten un gol decisiu, ni que sigui en una tanda de penals, en un gran torneig internacional. És el cas del lateral Jonas Hector.

Nascut a Saarbrücken, a la regió del Sarre, històricament convulsa per haver estat motiu d'intercanvi entre França i Alemanya després de les successives guerres, a Hector només se li coneix una temporada a l'Auersmacher, equip de regional profunda de la fronterera població de Kleinbittersdorf, abans de ser captat pel Colònia el 2010, quan tenia 20 anys. La seva trajectòria fins al primer equip no va ser ràpida, ja que va haver de disputar dues temporades a l'equip filial, de lliga regional, abans no va debutar amb els grans. I no va ser a la màxima divisió, sinó a Segona.

El Colònia, històric club que havia dominat el futbol alemany en diverses etapes, l'última a principi dels anys vuitanta, vagava per la categoria inferior quan ell hi va debutar. És un lateral esquerre amb bona arribada a l'àrea però, al mateix temps, amb bon domini de l'esfèrica i del joc, motiu pel qual, posteriorment, ha arribat a actuar al centre del camp, de doble pivot. El 2014, l'any en què Alemanya guanyava el mundial de Brasil, Hector va debutar a la Bundesliga. En aquella Copa del Món es va oficialitzar la retirada de l'equip nacional de Philipp Lahm, el capità que va aixecar el títol i que havia fet de lateral esquerre en la seva última etapa a la formació. A la Mannschaft, per tant, s'obria un forat gran per qui el volgués aprofitar.

I Hector va presentar la seva candidatura des del primer moment. El Colònia va fer una temporada solvent, salvant-se amb facilitat, i ell va ser convocat pel seleccionador, Joachim Löw, en un partit de la fase de classificació per a l'Eurocopa contra Gibraltar. Només hi va actuar 18 minuts en substitució d'Eric Durm, aleshores al Borussia Dortmund, però al tècnic li devia agradar el que va veure, ja va ser titular en el següent enfrontament, a Geòrgia, i ningú no li va prendre el lloc. Va tancar la fase de classificació amb cinc titularitats més i arrencava com un dels fixos abans de l'Eurocopa de França del 2016.

Allà no es va perdre ni un minut en els quatre primers partits, saldats amb tres victòries i un empat de l'equip alemany, que no entusiasmava amb el seu joc, però que anava avançant. Els quarts de final serien contra Itàlia, el botxí de l'edició del 2012 en el qual, segurament, va ser el millor partit del campionat.

El gol

Així, a Bordeus, després d'una primera part sense anotacions, els alemanys es van avançar gràcies a una rematada d'una de les seves estrelles, Mesut Özil. Però abans del final dels noranta minuts, els transalpins van igualar amb un penal força absurd de Boateng transformat per Bonucci. Va passar la pròrroga sense canvis i es va arribar a una espectacular tanda de penals.

Després dels encerts d'Insigne i de Kroos i de les errades consecutives de Zaza, que havia entrat al camp per llançar el penal a la pròrroga per Chiellini, i de Müller, en el tercer tir, Barzagli va anotar, però Özil va fallar. En el quart va ser al revès, amb xut a fora de Pellè i encert de Draxler. En el cinquè, Bonucci, que havia marcat en el partit, va errar però Schweinsteiger va perdre l'oportunitat de classificar el seu equip. Es va entrar a la mort sobtada, amb encerts consecutius de Giaccherini, Hümmels, Parolo, Kimmich, De Sciglio i Boateng. En el novè llançament de cada equip, Neuer va aturar el xut del lateral Darmian. Tot quedava als peus de Jonas Hector. Només faltaven per xutar ell, l'altre lateral, Höwedes, i el propi Neuer. El xut del jugador del Colònia no va ser gens col·locat, però sí fort i va passar per sota el cos de Buffon. El nouvingut classificava Alemanya per a les seves terceres semifinals europees consecutives. Lamentablement, en aquesta fase, l'amfitriona, França, va ser massa superior i va deixar Alemanya fora del campionat.

Hector segurament tenia ofertes, després del seu bon torneig, però va decidir continuar a un Colònia sense aspiracions de títols. El següent estiu va ser campió de la Copa Confederacions de Rússia, la prèvia del mundial, però en la següent temporada va tenir el disgust de veure com el seu equip baixava a la segona categoria. Malgrat això, seguia tenint la confiança de Löw, que el va convocar per a la Copa del Món. No va actuar en el debut, una derrota contra Mèxic, en el qual li va prendre el lloc el jugador de l'Hertha Plattenhardt, però va recuperar la titularitat en els dos següents compromisos, el triomf davant de Suècia i la derrota contra Corea del Sud que deixava Alemanya fora del campionat. En tots dos partits va ser rellevat pel davanter Brandt, ja que l'equip necessitava gols en els últims minuts.

Tot i que el Colònia era a Segona, ell s'hi va quedar, en una demostració d'amor als colors. Per necessitats de l'equip, es va adaptar a jugar al centre del camp i segurament això li va restar opcions de tornar a la selecció. De fet, des del mundial només hi ha actuat en dos partits més, l'últim dels quals el novembre del 2019. Aquesta temporada ha tingut una lesió cervical que l'ha tingut gairebé tres mesos aturat. La seva presència a la propera Eurocopa, que afrontaria amb 31 anys, no es pot ni confirmar, ni descartar, però segur que Löw encara aprecia la constància del jugador que, sense fer soroll, el va classificar per a les semifinals del torneig del 2016.