França, 5- Islàndia, 2 (Euro 2016-Quarts de final)

76. Paul Pogba (2-0)

Hi ha jugadors que segurament finalitzen la seva carrera amb un gran palmarès quant a títols, però amb la sensació que podien haver arribat molt més lluny. És complicat de preveure què es dirà d'un jugador que ara mateix té 28 anys i ja té un mundial al seu palmarès, a més d'altres títols amb els seus equips, però aquesta pot ser la maledicció que acompanyi la vida futbolística del centrecampista Paul Pogba.

Les condicions físiques i tècniques de Pogba per jugar a futbol són indiscutibles i se surten de la mitjana. Amb un cos superior a l'hora de resistir al centre del camp, una gran gambada, bon joc de peus i aeri i una gran capacitat de desplegament pel terreny de joc, Pogba ho ha tingut sempre tot per triomfar. A més, s'ha mogut en grans clubs i ha estat gairebé indiscutible a la selecció francesa, però tret d'una etapa a la Juventus, el seu joc sempre ha despertat dubtes. Possiblement hagi estat per les expectatives eren massa altes, o per una tendència a un joc excessivament farcit de toc i i poc fluïd. La realitat, però, és que Pogba ha estat un dels líders de França en un quadrienni en què va ser campiona del món i va estar a un gol de ser-ho d'Europa.

Nascut a Lagny-sur-Marne, a l'est de París, prop d'Eurodisney, el seu joc sovint ha estat més proper a la ficció que a la realitat. És complicat ser tan elàstic i tan vistós. Format a Le Havre, a la Bretanya francesa, a un dels vivers del futbol del país, els seus avantpassats guineans el doten d'una genètica privilegiada a l'hora de fer esport. Les seves bones actuacions en edat de juvenil el van dur a la selecció i va destacar en campionats internacionals, com l'Eurocopa sub-17 de Liechtenstein del 2010. Feia un any que ja havia estat captat pel Manchester United, que l'havia traslladat a la seva acadèmia.

Encara amb Alex Ferguson a la banqueta dels red devils, va debutar en el primer equip el 2011, però només va jugar set partits en tota la temporada. Acabava contracte i, com que quedava lliure, va poder triar el seu futur. La Juventus el va convèncer i se'l va endur a Torí gratis amb només 19 anys. I hi va viure els seus millors anys. Hi va guanyar quatre lligues, una per cada temporada en què hi va ser, va arribar a una final de la Champions el 2015, es va endur dues Copes i dues Supercopes i, sobretot, es va fer un nom a tot Europa. Incrustat al centre del camp, però més desplaçat cap a un costat, al final de la seva primera temporada a Itàlia va ser campió del món juvenil amb França, en el torneig jugat a Turquia i va debutar amb la selecció absoluta en la fase de classificació per al mundial de Brasil del 2014.

Pogba va entrar a la convocatòria de Didier Deschamps per al torneig. El nou seleccionador estava rejovenint l'equip i aquest va aconseguir arribar a quarts de final, on va caure per un solitari gol de Hümmels contra el posterior campió, Alemanya. Ell hi va jugar els cinc partits i hi va marcar un gol, en els vuitens de final davant de Nigèria. La seva progressió semblava imparable i, dos anys després, el 2016, va arribar a una cruïlla de camins.

El Manchester United, un dels seus equips de formació, s'havia adonat de l'errada de deixar-lo marxar. Ara ja no hi era Ferguson, però l'entitat es trobava en una profunda crisi esportiva i anava darrere seu per repatriar-lo. El jugador s'ho estava pensant quan va arribar la gran cita de l'estiu, l'Eurocopa que, a més, es jugava a casa. França va disputar una primera fase plena de dificultats, amb dos triomfs agònics contra Romania i Albània i un empat davant de Suïssa. El joc no era gaire bo i també va caler patir en els vuitens de final, en què dos gols de Griezmann van suposar una remuntada davant d'una Irlanda que s'havia avançat amb un penal comès pel mateix Pogba i tranformat per Brady. L'equip ja era a quarts i el rival seria la gran sensació, la sorprenent Islàndia.

El gol

Els nòrdics eren l'equip més estimat del torneig i encara més després d'haver-se desfet d'Anglaterra en els vuitens. Era complicat saber com sortiria el partit de Saint-Denis, però al final va ser el més senzill per als francesos, que es van avançar als 12 minuts amb un gol de Giroud. Vuit després, arribaria gairebé la sentència.

Va ser en una acció senzilla, però on es va poder comprovar la potència de Pogba. Córner llançat directament a l'àrea per Griezmann i el jugador, encara a la Juventus, va saltar per damunt del davanter Bodvarsson, en funcions defensives, i va rematar tan fort amb el cap que va vèncer l'oposició del lateral Saevarsson, situat al pal. Vint minuts i 2-0. El partit va ser una passejada pels gals, que a la mitja part ja guanyaven per 4-0, amb dos gols més de Payet i Griezmann. Al final, el resultat va ser de 5-2 i França va arribar a les semifinals, en què dos gols més de Griezmann van permetre arribar a la final davant de Portugal. Quan tot semblava favorable per aconseguir el títol, un gol d'Éder va permetre els lusitans donar la sorpresa a Saint-Denis.

Poques setmanes després d'aquella final, es va confirmar el retorn de Pogba al United per 70 milions d'euros. En les cinc temporades que fa que és a Old Trafford, el seu joc no s'ha assemblat més al de la Juventus, també condicionat per la falta de resultats de l'equip. que només ha aconseguit una Copa i una Europa League en aquest temps. Això sí, Pogba va sumar el 2018 el mundial al seu palmarès, un torneig en què va tornar a demostrar el seu millor futbol, amb la confiança del seleccionador, i en què va aconseguir un gran gol a la final.

Aquesta dualitat entre el club i la selecció, que podria tornar a provocar la sortida de Pogba del Manchester United i potser el retorn a la Juventus, serà la que caldrà que resolgui en els propers anys, per saber si al final serà recordat com un bon jugador amb enormes condicions o explota del tot el seu talent i passa a la història com un dels grans.