Bèlgica, 1- Anglaterra, 1 (Euro 80-Primera fase)

84. Jan Ceulemans (1-1)

En la gairebé perfecta tàcticament selecció belga de final dels setanta i tota la dècada dels vuitanta eren necessaris els jugadors esforçats, els que corrien molt, i també els intel·ligents i sempre ben posicionats, a part dels efectius de cara a la porteria rival. Però al centre del camp, el conjunt de Guy Thijs també necessitava una peça que, a part de poder físic, aportés qualitat, arribada i última passada. Durant molts anys, tant a l'equip nacional com al Bruges, aquest paper el va jugar Jan Ceulemans.

Segurament és el jugador més emblemàtic de la història del club blau-i-negre, sobretot pel gest que va tenir a l'inici de la seva carrera, just després de l'Eurocopa de la qual es parla en aquest gol, la del 1980. El Milan va oferir una gran quantitat de diners per ell, però va preferir seguir a una lliga que en aquells moments i en els anys següents seria molt potent, la de casa. Qui sap què hauria passat d'haver-se decantat pel futbol italià.

Ceulemans va néixer a Lier, prop d'Anvers, a la part flamenca del país, i aviat va començar a jugar al Lierse, l'entitat local. Amb l'equip va arribar a jugar una Recopa després que el seu equip disputés el 1976 una final de Copa, que ell no va jugar, perduda per 4-0 davant de l'Anderlecht. Ceulemans va debutar a Europa amb gol, però el seu equip va ser eliminat per l'Hajduk Split. El 1978, després de gairebé 40 gols amb el Lierse, va ser fitxat pel Bruges, que va veure un gran potencial en un jugador que ja era internacional.

Va arribar a l'equip quan aquest acabava de ser subcampió d'Europa, en una final perduda contra el Liverpool a Wembley. Des del punt de vista de la selecció, ell ja havia jugat la fase de classificació per al mundial, en què els Països Baixos havien deixat fora els belgues, i ara tocava la ronda prèvia de l'Eurocopa del 1980. El joc belga, que ja havia tret el cap a Europa a principi dels setanta de la mà de Raymond Goethals, es basava en una forta pressió i en la utilització constant de la reducció d'espais i del fora de joc. Així, l'equip es va classificar per al torneig europeu d'Itàlia gràcies a una victòria per a 1-3 a Escòcia, deixant fora Àustria per un sol punt. Els belgues no eren favorits en el torneig, però tot va canviar per culpa d'un gol.

El gol

I aquest va arribar el primer dia. Bèlgica i Anglaterra s'enfrontaven a Torí. Els britànics, que no havien pogut anar als dos últims mundials, estaven formant un nou equip nacional jove i amb futur, amb Ron Greenwood a la banqueta i basat en els jugadors del Liverpool i del Nottingham Forest que havien assolit els quatre últims títols a la Copa d'Europa. Als 26 minuts es van avançar amb un extraordinari gol del jugador del Manchester United Ray Wilkins, que primer es va fer una autopassada i després va resoldre amb classe per damunt del porter Pfaff. Però quatre minuts després va arribar la igualada.

Van Moer va fer un llançament de córner molt obert i Ceulemans va rematar a porteria des de la frontal de l'àrea gran. Era una gran distància i la pilota no va arribar a porteria, però va caure entre els peus de Vandereycken, que va xutar primer, i Vandenbergh, que no va arribar a rematar del tot. Mentrestant, i davant de la passivitat dels defenses anglesos, Ceulemans va tenir temps d'arribar a l'àrea petita, just per rematar la pilota solta amb la cama esquerra i batre el porter Clemence. El partit acabaria amb empat a un gol i acabaria sent crucial.

Ho seria, sobretot, per la victòria belga sobre Espanya en la segona jornada i la derrota anglesa davant d'Itàlia, que en el debut només havia empatat amb els espanyols. En el duel definitiu, a Roma, Bèlgica no va permetre que Itàlia anotés cap gol i el 0-0 li va donar accés a la final. Ceulemans, aleshores més avançat del que actuaria en la seva trajectòria, va disputar tots els minuts del torneig, inclosos els 90 de la final contra Alemanya Federal, perduda en els últims minuts per culpa d'un gol de Hrubesch.

Va ser una decepció, però l'inici d'una gran trajectòria internacional. Per vist que hi va ser tants anys, al Bruges, al qual s'havia quedat desatenent l'oferta del Milan, tampoc no hi va guanyar tants títols, tres lligues i dues Copes en tretze anys, però cada cop que hi havia un gran torneig, els diables vermells deixaven empremta i ell també. Al mundial d'Espanya, van derrotar l'Argentina de Maradona en el partit inaugural, tot i que després es van enfonsar a la segona fase contra la Polònia de Boniek i davant de la URSS. Ceulemans no hi va marcar cap gol.

En va fer un a l'Eurocopa del 1984 davant de Dinamarca, però no va ser suficient perquè els nòrdics van remuntar el partit i van passar a semifinals en vèncer per 3-2. El seu gran moment amb la selecció li va arribar el 1986, als 29 anys. Era el líder indiscutible de la selecció que va caure en el duel inaugural contra Mèxic, els amfitrions, però va ser essencial a partir dels vuitens de final. Va anotar un gol, el segon, en l'extraordinari triomf per 3-4 contra la URSS, revenja d'Espanya 82; després, va fer l'únic gol belga, amb el cap, en l'empat contra Espanya a Puebla. El partit de quarts es va decidir en els penals. Ell no en va llançar cap. Només Maradona i Argentina van aturar Bèlgica en el camí cap a la final. L'equip també va perdre el duel de consolació davant de França, però ell hi va tornar a anotar.

Bèlgica no es va classificar per a l'Eurocopa del 1988 en quedar darrere d'Irlanda i Bulgària, però va tornar a entrar a un mundial, el del 1990, juntament amb Txecoslovàquia, deixant fora Portugal, entre d'altres coses després d'un 3-0 en què ell va marcar. Bèlgica va fer una bona primera fase, novament a Itàlia, deu anys després del seu debut en un gran torneig, derrotant Corea del Sud i Uruguai. Però li arribarien dues revenges. Primer va ser Espanya qui la va superar i la deixava segona de grup. Aquest fet la va aparellar amb Anglaterra, en un duel a Bolonya. Deu anys després del seu gol a Torí, Ceulemans veia des del camp com una volea enorme d'un anglès, David Platt, el deixava fora del seu últim gran torneig en l'últim minut de la pròrroga. Ja tenia 33 anys. L'últim dels seus 96 partits amb la selecció, rècord absolut, va ser davant de Luxemburg i amb un gol, el que feia 23.

Ceulemans va seguir al Bruges, amb el qual va estar a punt d'arribar als 200 gols, fins l'any 1992, quan es va retirar per culpa d'una lesió de genoll. De seguida va començar a entrenar a l'Aalst, a qui va pujar a Primera. Tot i que va arribar a entrenar el Bruges durant una campanya, en la qual va ser campió de la Supercopa local, el seu èxit més gran va arribar amb el modest Westerlo, al qual va convertir en campió de Copa al 2001, en un any molt estrany en què els favorits van caure en rondes prèvies, en una final inèdita davant d'un altre modest, el Lommel. En general, però, la seva tasca a les banquetes va ser molt més anònima que damunt del camp, on s'havia convertit en el mariscal de camp d'un país durant una dècada, iniciada amb aquell gol mig de rebot contra els anglesos a l'Eurocopa del 1980.