Països Baixos, 1- Rússia, 3 (Euro 2008-Quarts de final)

88. Roman Pavliutxenko (0-1)

Rússia va deixar passar el 2008 una bona oportunitat per aconseguir un títol internacional. Basat en els jugadors del Zenit de Sant Petersburg, que havien guanyat la Copa de la UEFA feia poques setmanes, l'equip nacional havia trobat el punt de forma necessari per assaltar un gran torneig. Però es va trobar amb Espanya a les semifinals. Abans, va disputar el millor partit del campionat, en què va eliminar uns Països Baixos que també havien realitzat una gran primera fase. El marcador el va obrir un jugador que no era el Zenit i que va viure els seus millors moments a partir d'aquella Eurocopa. Era l'espigat davanter Roman Pavliutxenko.

Ja tenia 27 anys quan va afrontar aquella cita, però l'absència de Rússia tant del mundial d'Alemanya del 2006, com abans de l'Eurocopa de Portugal del 2004, havien provocat que encara no hagués pogut disputar cap gran campionat internacional. Pavliutxenko era del sud del país, de la zona de Krasnodar, i després de debutar com a professional al Dinamo Stavropol, a la segona categoria, els seus gols, onze en 31 partits, el van conduir al Rotor Volgograd. 

Pavliutxenko s'acostava als 1,90 metres però tenia una molt bona coordinació del seu cos. A part d'excel·lir en la rematada de cap, podia caure a les bandes i protegia bé l'esfèrica. Al Rotor no va destacar especialment pel seu instint realitzador, però va cridar l'atenció d'un dels grans del país, l'Spartak de Moscou, que el va contractar per 700.000 euros el 2003. En cinc anys a la capital russa només va guanyar una Copa, en la seva primera temporada. Tampoc no era gaire cridat per l'anterior seleccionador, Iuri Semin, però l'arribada del neerlandès Guus Hiddink a la banqueta de la selecció russa va suposar un canvi per a ell.

El veterà tècnic es va mostrar satisfet amb les seves qualitats, no de gran golejador sinó les associatives per permetre la combinació d'homes de la segona línia com el virtuós Arxavin. A més, dos gols seus van provocar la victòria contra Anglaterra a Moscou per 2-1, clau per deixar els britànics fora de l'Eurocopa i classificar-se per només un punt sobre ells i la sorprenent Israel. També va tenir sort de cara a la fase final. Perquè amb un Zenit en estat de gràcia, el seu lloc a la davantera perillava per l'extraordinari moment de forma del davanter centre de l'equip de Sant Petersburg, Pavel Pogrebniak. Però aquest es va trencar el menisc just abans del torneig i no va poder ser convocat per Hiddink. Pavliutxenko es quedava sense competència.

El debut va ser agredolç. Ell va marcar contra Espanya a Innsbruck, però va ser un gol estèril, ja que els russos en van rebre quatre. Va tocar treballar, però la selecció se'n va sortir guanyant Grècia amb un solitari gol de Zyrianov, i Suècia amb un gol seu i un altre d'Arxavin. Rússia va ser segona de grup i el creuament de quarts seriaa a Basilea davant dels Països Baixos, un xoc especial per l'origen del seu tècnic.

El gol

Hiddink coneixia bé els seus compatriotes neerlandesos i va anar parant trampes durant tot el partit a la formació dirigida per l'antiga estrella Marco van Basten. El partit va ser brillant i es va obrir als onze minuts de la segona part amb un autèntic golàs.

Després d'una ràpida combinació, la pilota va arribar a la banda esquerra, on el centrecampista Semak va ocupar el lloc habitualment reservat pel lateral Zhirkov. Va centrar al cor de l'àrea i, allà, Pavliutxenko va atacar l'espai, es va avançar al marcatge de Mathijsen i, de primera i amb el peu esquerre, va enviar una bona rematada ajustada al pal, lluny de l'abast de Van der Sar. Seria els seu tercer i últim gol en el torneig.

Faltava molt perquè el partit es decidís, ja que quatre minuts abans del final Van Nistelrooy va enviar-lo a la pròrroga. Aquesta va ser grandiosa, amb un equip rus desbocat a la contra i una actuació memorable d'Arxavin qui, a part de guanyar-se un gran traspàs a l'Arsenal, va conduir l'equip a dos gols més, un de Torbinski i un altre d'ell mateix. Lamentablement per a Rússia, però, es va topar amb un equip espanyol en estat de gràcia a la semifinal de Viena i hi va tornar a perdre, aquest cop per 0-3.

Però la gran Eurocopa de Pavliutxenko va tenir premi. Va ser traspassat al Tottenham anglès per 17 milions d'euros. Es tractava d'un dels davanters de moda i tindria l'oportunitat de jugar a la Premier League. Allà hi va jugar bons anys, en general, en un Tottenham que va arribar a uns quarts de final de la Lliga de Campions la temporada 2010-11. Això sí, va fer gala d'un caràcter complicat, tant en l'entrada, com en la sortida. Després de mitja temporada 2011-12, va tenir una enganxada amb un tècnic ajudant de Harry Redknapp i es va preferir que sortís en el mercat d'hivern amb destinació a Moscou, ja amb 31 anys.

No ho va fer a l'Spartak, sinó al Lokomotiv, on va jugar tres temporades i va afegir una altra Copa al palmarès. Després va jugar prop de casa, al Kuban Krasnodar i a l'Ural de la llunyana Iekaterinburg abans que el cos no li permetés seguir a l'elit, tot i que encara actua en categories inferiors. Pel que fa a la selecció, després de l'enlluernadora Eurocopa del 2008 Rússia no va entrar al mundial de Sud-àfrica del 2010. Ell va fer una molt bona fase de classificació, amb cinc gols en set partits, però van ser segons de grup, darrere d'Alemanya i l'equip va haver de jugar una repesca perduda de manera sorprenent pel valor dels gols a fora de casa davant d'Eslovènia.

En el següent cicle, l'equip rus sí que va poder entrar a l'Eurocopa del 2012 després d'una còmoda fase prèvia en què ell va anotar quatre gols. I el campionat va començar bé, amb una victòria per 4-1 davant de la República Txeca amb un gol seu, que ja era suplent, en concret l'últim. Però Rússia només va empatar contra Polònia i va perdre el tercer partit davant de Grècia. Seria l'últim de Pavliutxenko amb l'equip nacional, que va deixar amb 31 anys, quatre després de l'exhibició de Basilea que havia començat amb el seu gol.