Espanya, 1- França, 2 (Euro 2000-Quarts de final)

100. Youri Djorkaeff (1-2)

Fa gairebé dos mesos vam tenir el primer contacte amb un dels pilars de la selecció francesa que va encadenar títol en el mundial del 1998 i l'Eurocopa del 2000. Aleshores, ho vam deixar amb ell anotant un gol que va donar la victòria, en la primera fase, contra la República Txeca i havent-se d'enfrontar, després de caure contra els Països Baixos, a Espanya en els quarts de final. En aquest partit, disputat a Bruges, arribaria un gran moment per a l'atacant Youri Djorkaeff.

El futbolista d'ascendència armènia ja era tot un veterà en aquesta cita, amb 32 anys. Els francesos, que quatre anys abans, a Anglaterra, havien quedat eliminats en les semifinals per la República Txeca, ja s'havien enfrontat als espanyols en aquell campionat, tot i que aleshores havia estat en un partit de la primera fase que no era tan decisiu. Aleshores, a Leeds, el resultat va ser d'empat a un gol i l'anotació del seu equip havia estat aconseguida per Youri Djorkaeff, tot i que després l'empataria Caminero. El futbolista francès es trobava llavors en els mesos de canvi entre el París Saint-Germain i l'Inter de Milà i ara, a l'Eurocopa del 2000, ja estava en un altre moment de la seva carrera, al Kaiserslautern.

Espanya havia arribat a quarts de final gairebé de rebot, després de remuntar en el temps de descompte un 3-2 desfavorable contra Iugoslàvia que li havia donat el lideratge del seu grup. En canvi, els francesos havien quedat segons del seu, però no es pot menysprear mai un campió del món, i va quedar clar a l'estadi Jan Breydel.

El gol

El partit va tenir els tres gols en un espai de només onze minuts. Poc després del descans, Zidane va avançar els gals amb un extraordinari llançament de falta. Només cinc després, empataria el conjunt de Camacho després d'un clar penal de Thuram a Munitis que transformaria Mendieta. Semblava que tot s'encaminava cap al descans a l'espera de la resolució a la segona part, però faltava una acció decisiva.

En un moment en què calia conservar la pilota i no posar-se en problemes, Guardiola la va perdre amb una passada horitzontal a Mendieta que va interceptar Lizarazu. Ràpidament, el lateral va trobar Vieira, que va fer servir el seu enorme cos per mantenir la possessió de l'escomesa de tots els espanyols que se li acostaven i, en el moment adequat, va descarregar a la dreta, per on entrava Djorkaeff. Molts s'esperaven una centrada, però el centrecampista tenia un altra idea, va disparar fort i al primer pal i va sorprendre Cañizares. El gol ja no seria remuntat, tot i que Espanya va disposar d'un penal a l'últim minut que va malbaratar Raúl.

França acabaria guanyant aquella Eurocopa, la segona de la seva història, després de derrotar Portugal amb un gol d'or a la semifinal de Brussel·les per 2-1 i de vèncer Itàlia a la final de Rotterdam amb un altre gol d'or, en aquesta oportunitat de Trézéguet. Djorkaeff i els seus ja tenien el doblet.

El futbolista va seguir dues temporades més al Kaiserslautern, fins al mundial del 2002. França defensava títol i ell, ja amb 34 anys, va ser convocat per al torneig de Corea i Japó. L'any anterior, la selecció s'havia apuntat un altre títol, la Copa Confederacions després de derrotar Brasil, en la revenja de la final del 98, en les semifinals i el conjunt nipó a la final. Però la formació de Roger Lemerre va demostrar que els anys no passaven en va i va quedar eliminada en el mundial a la primera ronda, i sense marcar cap gol, amb derrotes contra Senegal i Dinamarca i empat davant d'Uruguai. Djorkaeff hi va ser titular el primer dia i només va disputar uns minuts més en el comiat, davant dels nòrdics. Va ser el seu últim partit amb la camiseta "bleu".

A nivell de clubs va provar, amb èxit, l'aventura de la Premier i va tenir dos bons anys amb un equip molt europeïtzat com el Bolton i va finalitzar la seva carrera, amb 38, a Nova York, als MetroStars, que després es van convertir en Red Bulls. Després de retirar-se, Djorkaeff ha mantingut la seva ajuda al territori armeni dels seus avantpassats, obrint-hi escoles de futbol i ajudant a la tristament famosa últimament regió de Nagorno-Karabakh, feu de pugnes entre Armènia i Azerbaidjan. De fet, ell no va poder anar al país àzeri a jugar amb França per les seves arrels, les que sí que va portar a la resta del món durant dècades.