Països Baixos, 1- Rússia, 3 (Euro 2008-Quarts de final)

77. Andrei Arxavin (1-3)

Els grans campionats internacionals han ofert enormes actuacions individuals de futbolistes que han dut els seus països al triomf, com Maradona, Pelé o Platini, o d'altres que no han aconseguit el títol, com Johan Cruyff. Hi ha un tercer grup de jugadors que també han desenvolupat una bona carrera i han destacat en campionats en concret però que, sobretot, són recordats per un partit colossal. És el que va passar a l'Eurocopa del 2008 amb el rus Andrei Arxavin.

Seria injust resumir tota la seva trajectòria en el món del futbol en una sola nit, ja que va tenir una carrera llarga i, en certs moments, brillant, però tothom recorda Arxavin per la seva descomunal actuació en els quarts de final de l'Eurocopa del 2008, quan va conduir Rússia a les semifinals i va destrossar els Països Baixos. Aquell partit es va inscriure en un any en què ell va conduir també el Zenit a la Copa de la UEFA i en què es va convertir en un dels jugadors a qui tothom volia contractar.

Aquell juny, Arxavin ja tenia 27 anys i la seva trajectòria era reconeguda a Rússia, tot i que potser no tant a l'estranger. De fet, no havia pogut disputar cap gran torneig amb la seva selecció, que no apareixia a l'aparador internacional des del 2002. Aleshores, ell ja havia debutat amb el Zenit, l'equip de la seva ciutat de naixement i, malgrat que va debutar en un amistós previ a la Copa del Món de Corea i Japó, no va entrar a la convocatòria. En els anys posteriors va ser titular indiscutible, tot i que la seva formació no aconseguia guanyar la lliga russa. Des del punt de vista internacional, no va ser important fins a la fase de classificació per al mundial del 2006, en què va marcar cinc gols, però Rússia va quedar fora de la repesca per diferència de gols respecte d'Eslovàquia.

Arxavin era un jugador amb tocs de genialitat. Amb cos d'extrem, era un mitja punta creatiu, regatejador imaginatiu i capaç de posar-se l'equip a l'esquena. La seva gran explosió va arribar el 2007, quan va marcar deu gols i va portar el Zenit del neerlandès Dick Advocaat a un títol de lliga aconseguit en l'última jornada. Va ser el preludi d'una temporada esplendorosa a la segona competició europea, en què l'equip de Sant Petersburg es va doctorar amb exhibicions contra l'Olympique de Marsella, el Leverkusen, el Bayern, amb un 4-0 en què ell no va poder actuar, i la final guanyada per 2-0 al Glasgow Rangers. A més, Rússia havia entrat a l'Eurocopa del 2008 deixant fora Anglaterra amb una victòria per 0-1 agredolça a Andorra, que garantia el bitllet per al torneig, però que va acabar amb Arxavin expulsat i amb una sanció que no li permetria disputar els dos primers partits del torneig.

Aquest es va iniciar amb una derrota dura per 4-1 contra Espanya. Calia vèncer en el segon partit davant de Grècia per tenir opcions, i es va aconseguir. En el tercer i decisiu, triomf contra Suècia per 2-0 amb el debut d'Arxavin i el seu primer gol. Rússia passava com a segona de grup i el seu rival en els quarts de final eren els Països Baixos, invictes després d'una gran primera fase.

El gol

El partit era especial per als russos, entrenats per un altre neerlandès, Guus Hiddink. El duel va ser el millor del torneig, segurament, ple d'alternatives i amb un Arxavin desbocat. Rússia es va avançar amb una rematada de Pavliutxenko, però els oranje van empatar just abans del final mitjançant Van Nistelrooy. Es va entrar a la pròrroga amb tot per decidir. A la segona part d'aquest temps suplementari i, vuit minuts abans del final, Arxavin va tornar a trencar la defensa rival i va centrar per al gol de Torbinski. Faltava posar la rúbrica a la seva actuació, i va arribar quatre minuts després.

Els neerlandesos van badar en un servei de banda en què el lateral Aniukov, company d'Arxavin al Zenit, va estar molt llest. L'estrella de l'equip va aprofitar que en aquesta acció no hi ha fora de joc per posar el cos entre ell i el central Ooijer, encarar Van der Sar i xutar. L'altre central, Heitinga, va desviar mínimament l'esfèrica que va passar per entre les cames del porter Van der Sar. Final de la partida. Rússia a semifinals. Desafortunadament per a l'equip, es va tornar a trobar Espanya i va caure derrotat per 0-3 davant d'un adversari col·lectivament molt superior. Però Arxavin havia impactat i durant les següents setmanes es va especular sobre el seu futur.

Tot i que ell es va vendre com a futur jugador del FC Barcelona, amb la camiseta del qual va arribar a posar i tot, i també el van desitjar conjunts com el Reial Madrid i el Tottenham, es va estar mig any més al Zenit, amb el qual va guanyar la Supercopa d'Europa al Manchester United amb una nova exhibició, i va acabar fitxant per l'Arsenal en el següent mercat d'hivern. Seria injust dir que va fracassar durant les quatre temporades i mitja que va ser a Londres, però segurament se n'esperava més. Va tenir bones actuacions intermitents, però les lesions tampoc no el van ajudar i no hi va guanyar cap títol. El 2012 va tornar puntualment al Zenit per ajudar-lo a guanyar una altra lliga i va anar allargant la seva carrera a l'equip de Sant Petersburg, amb un tram final al Kuban Krasnodar i al Kairat Almaty de Kazakhstan, ja lluny dels seus millors dies.

Amb la selecció, no va poder entrar al mundial de Sud-àfrica del 2010, eliminat en un play-off per Eslovènia, i tot i que va jugar amb Rússia l'Eurocopa del 2012 a Polònia i Ucraïna, quan ja tenia 31 anys, l'equip va ser sorprenentment eliminat després d'haver iniciat el torneig amb un triomf per 4-1 sobre la República Txeca que feia pensar en una reedició de l'èxit del 2008. Va ser el seu comiat de l'equip nacional, aquell amb el qual quatre anys abans havia fet un partit tan enorme que el va convertir en el futbolista més desitjat del món.