Portugal, 2- Alemanya, 3 (Euro 2008-Quarts de final)

86. Miroslav Klose (0-2)

A alguns jugadors, una competició els va millor que d'altres. Al llarg de la història n'hi ha hagut molts que han rendit millor en mundials que en Eurocopes, o al revés, o fins i tot n'han arribat a disputar més d'una d'un tipus i no han debutat en l'altra ja sigui per lesió, per baixa forma o per decisió dels entrenadors. Alemanya té dos dels tres màxims golejadors acumulats de la història de les Copes del Món. Un, el tercer classificat, era Gerd Müller, i va ser màxim anotador dels dos tornejos. L'altre, en canvi, és el jugador que ha marcat més en els mundials, però en les Eurocopes no hi ha assolit ni una cinquena part de gols. És Miroslav Klose. 

També és cert que no ha disputat tants partits, ni tantes edicions, del campionat europeu com del mundial, però s'hauria esperat d'ell una marca més important que els tres gols en tretze partits aconseguits, sobretot si els comparem amb els 16 gols en 24 partits del torneig universal. Tot per a un jugador que va seguir durant més d'una dècada la tradició de grans rematadors del combinat alemany en el decurs de la història, oportunistes, llestos, bons amb el cap i amb la majoria d'èxits a un sol toc.

I això que Klose no és nascut a Alemanya, sinó a Polònia, en concret a Opole, més a prop de la frontera txeca que no pas a la del país germànic. Però el seu cognom revela antecedents alemanys, i és que el seu pare, Josef, també jugador de futbol, era un "aussiedler", o sigui un dels teutons que es va quedar a Silèsia quan el territori va deixar de pertànyer a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. La mare de Miroslav també era esportista, en el seu cas jugadora d'handbol. Amb aquests gens, no era estrany que ell nasqués amb predisposició física i social a ser-ho.

El 1986, quan Miroslav tenia vuit anys, la família va decidir tornar a Alemanya, en concret a la regió de Renània-Palatinat, a l'oest del país. Ell no parlava ni dues paraules d'alemany, però s'hi va adaptar i també va començar a jugar a futbol. Va fer-ho al Homburg i ja amb 21 anys va ser contractat pel veí Kaiserslautern, on va alternar el primer i el segon equips. L'abril del 2000 va debutar a la Bundesliga i el mateix any va debutar amb la selecció, en partits de fase de classificació per al mundial. Al Kaiserslautern, en un equip de la zona mitjana-baixa de la classificació, obtenia bons registres d'anotacions, tot i no ser espectaculars, i li va valer per ser a la convocatòria de Rudi Völler per a la Copa del Món de Corea i Japó.

Klose va obrir tots els noticiaris en marcar tres dels vuit gols d'Alemanya en el debut contra Aràbia Saudita. Va fer dos gols més a la primera fase i va ser titular en tots els partits fins a la final, perduda davant de Brasil per culpa de dos gols de Ronaldo, justament aquell a qui superaria dotze anys més tard. Havia sumat cinc gols a la llista de gols mundialistes que després creixeria exponencialment. Encara es va estar dos anys més al Kaiserslautern i el 2004, després d'una molt escasssa participació a l'Eurocopa de Portugal, el va fitxar al Werder Bremen.

Allà va jugar tres temporades amb grans registres. Després de la segona va ser titular, amb Jürgen Klinsmann a la banqueta, al mundial de casa, en què va anotar cinc gols més, dos al partit inaugural, i va ajudar l'equip a arribar a la tercera posició, amb un gran joc. Amb el seu company Podolski, un altre "aussiedler", havia començat a formar una dupla fantàstica per a l'equip nacional. El 2007 el va contractar el gran equip d'Alemanya, el Bayern, i l'estiu següent va ser convocat per a l'Eurocopa del 2008, a Suïssa i Àustria.

Malgrat ser titular en els tres primers partits, no havia aconseguit inaugurar el seu compte golejador. En quarts de final, l'equip que ja entrenava Joachim Löw, segon del seu grup darrere de Croàcia, es veia les cares amb Portugal i el partit va començar molt bé per als germànics.

El gol

Perquè Schweinsteiger, que havia estat expulsat en el segon partit davant dels croats, va obrir el marcador als 22 minuts. Dos més tard, el mateix company de Klose al Bayern seria essencial en l'explicació del segon gol.

Va ser en una falta frontal que s'havia de penjar a l'àrea. Schweinsteiger va realitzar el llançament de fora cap a dins i Klose va trencar l'estàtica defensa lusitana i va rematar de cap al fons de la porteria de Ricardo. Era la seva estrena en una fase final d'Eurocopa, quan ja acumulava deu gols en els mundials. El duel va ser molt igualat, amb un gol tot seguit de Nuno Gomes, el tercer dels alemanys de Ballack i el definitiu 2-3 d'Hélder Postiga que va precedir un final de partit emocionant, però favorable als centreeuropeus. Klose va tornar a marcar en el 3-2 contra Turquia de les semifinals, però no ho va poder fer en la seva segona gran final perduda, aquest cop contra Espanya, per 1-0.

Al Bayern, Klose va guanyar dues lligues i dues Copes i, tot i que hi va fer gols, no va excel·lir tant com s'esperava en competència amb un altre davanter, Mario Gómez, que li va acabar guanyant la partida. El 2010 va estar a punt d'assolir un altre títol. Va marcar quatre gols al mundial de Sud-àfrica, entre ells dos a Argentina en els quarts de final. Ja en sumava catorze en Copes del Món, a un de Ronaldo, però va tornar a caure contra els espanyols, ara a semifinals, i l'equip va tornar a ser tercer.

El 2011 va deixar el Bayern i va provar la seva primera aventura forana, a la Lazio, on va jugar les cinc últimes temporades de la seva carrera esportiva. Va arribar a Itàlia amb 33 anys i la va deixar amb 38, però encara li faltava molt per viure amb la selecció. Va disputar la seva última Eurocopa el 2012, amb un sol gol, davant de Grècia a quarts, el tercer i últim en tornejos europeus. El 2013 va guanyar la Copa d'Itàlia amb la Lazio i l'any següent, quan ningú no ho esperava, amb 36 anys, va entrar a la llista per al mundial de Brasil. 

En un equip en què Löw preferia jugar amb falsos nous, el tècnic va haver de recórrer a ell quan perdia per 1-2 contra Ghana en duel de primera fase. Dos minuts després de ser al camp, va marcar el seu quinzè gol en un mundial i va demostrar que seguia sent important. Va jugar una estona en el partit següent, davant dels Estats Units i, després de perdre's el de vuitens contra Algèria, va arrencar d'inici en la victòria contra França en els quarts. El setzè gol, el del rècord, va arribar en un dia històric, l'1-7 contra Brasil a Belo Horizonte en semifinals. Ell hi va fer el segon gol. Dotze anys després de la primera, va tornar a disputar la final d'un mundial i, tot i ser rellevat dos minuts abans de la pròrroga contra Argentina per Mario Götze, va ser precisament aquest, l'home que l'havia tret del camp, qui el va fer campió amb el seu gol. La retirada de l'equip nacional no podia arribar en un millor moment.

Klose va jugar dos anys més amb la Lazio i es va retirar. Després de ser tècnic ajudant de Löw al mundial de Rússia, ara entrena els juvenils del Bayern. Va arrencar tard la carrera i alguns el veien com un estranger al seu país, però ell ha passat a la història, sobretot dels mundials i en els partits internacionals més que no pas en els de club. Això sí, en les Eurocopes, malgrat no guanyar-ne cap, també hi va aconseguir èxits, ni que fossin en comptagotes.