Hongria, 0- Bèlgica, 4 (Euro 2016-Vuitens de final)

81. Toby Alderweireld (0-1)

La nova era de la selecció belga com a potència mundial va començar en la fase de classificació per al mundial de Brasil. L'equip que aleshores entrenava Marc Wilmots presentava una particularitat, els quatre membres de la línia defensiva  podien actuar com a centrals. Alguns d'ells s'havien d'adaptar a jugar de lateral, tot i que en el decurs de la seva carrera, posteriorment, es van acomodar a l'eix de la rereguarda. En aquest cas es trobava Toby Alderweireld.

De fet, la versatilitat d'aquests jugadors i la seva bona sortida des de darrere venia determinada perquè tres d'ells, Alderweireld, Vermaelen i Vertonghen, havien passat per l'Ajax, club referent a l'hora de formar defensors que aportin en el joc d'atac dels seus respectius equips. En el cas d'Alderweireld, nascut a Anvers, va començar a jugar al Beerschot fins que als quinze anys va ser captat per la prolífica maquinària del club d'Amsterdam. Va debutar a primera a punt de fer vint anys i en la seva segona temporada ja es va consolidar com a central titular al costat del referit Vertonghen, amb qui després compartiria equip al Tottenham i a la selecció.

Alderweireld, dretà, es complementava bé amb el seu company, esquerrà. Ell és, segurament, el més físic de tots dos, però la seva bona conducció de pilota també li permetia actuar a la banda. Durant sis temporades va guanyar tres lligues i una Copa amb l'Ajax i va començar a sovintejar la selecció des del principi de la seva etapa als Països Baixos. A principi de la dècada del 2010, Bèlgica vivia en un sotrac profund. Havia organitzat l'Eurocopa del 2000 i havia jugat la fase final del mundial del 2002, però sempre havia perdut en la primera fase i en els anys posteriors havia caigut a l'anonimat continental. L'arribada a l'edat adulta de molts fills d'emigrants li va donar una empenta. Així, va passar del quart lloc en la ronda prèvia del mundial del 2010, al tercer, a dos punts de la repesca, en la de l'Eurocopa del 2012, a la classificació rotunda, i com a primera, per al mundial de Brasil del 2014, en un grup amb Croàcia, Sèrbia, Escòcia i Gal·les.

Aquell 2014. Alderweireld havia abandonat l'Ajax i fitxat en el mercat d'hivern per l'Atlètic de Madrid. L'equip matalasser va acabar guanyat la lliga i va quedar a un minut de fer el mateix amb la Lliga de Campions, tot i que ell hi va tenir una participació intermitent, ja que era molt complicat entrar en un engranatge en què Godín i Miranda eren indiscutibles al centre i Juanfran i Filipe Luis, als laterals. Malgrat això, va actuar en 22 partits entre les tres competicions i va marcar un gol al Màlaga en la penúltima jornada que va acabar sent important per al títol.

Aquell estiu va jugar el mundial de Brasil en quatre dels cinc partits del seu equip i ho va fer de lateral dret, en convivència amb tres centrals més, Vertonghen, Kompany i Van Buyten. L'equip va ser eliminat per Argentina en els quarts de final i, a la seva tornada, l'Atlètic va decidir cedir-lo al Southampton. Ho va aprofitar amb un gran any, en què els Saints van ser setens a la lliga de la mà de Ronald Koeman i l'Atlètic ho va aprofitar per fer negoci amb ell i vendre'l al Tottenham per 16 milions d'euros.

Alderweireld es va consolidar de seguida a l'equip de Mauricio Pochettino, de nou al costat de Vertonghen, sempre de central, en defensa de tres o de quatre. Després del seu primer any va ser convocat per a l'Eurocopa del 2016 de França on, novament a les ordres de Marc Wilmots, va tornar a la banda. Va disputar els tres primers partits, amb dues victòries i una derrota que van provocar que Bèlgica fos segona de grup i s'hagués d'enfrontar a Hongria en les vuitens de final.

El gol

El partit es va disputar a Tolosa i, tot i que els magiars havien passat com a primers del seu grup, per davant d'Islàndia i Portugal, van ser netament inferiors als belgues, que fins aleshores s'havien mostrat dubitatius però que van dur a terme la seva millor actuació del campionat. El partit es va aclarir des de ben aviat, als deu minuts.

Kevin de Bruyne va disposar d'una falta a l'esquerra de l'atac del seu equip. Amb la tècnica habitual va penjar la pilota a l'àrea. Lukaku no hi va arribar en primera instància, però just darrere, Alderweireld va saltar encara més i va rematar amb força l'esfèrica per superar la desesperada estirada del porter Király.  Bèlgica va dominar la resta de l'enfrontament, però no va poder sentenciar-lo fins al tram final, amb tres gols pràcticament seguits de Batshuayi, Hazard i Carrasco per al 0-4 final. Lamentablement, l'exhibició no es va repetir en els quarts de final i, tot i avançar-se en el marcador, va caure per 3-1 contra Gal·les, un resultat que va precipitar el final de l'etapa de Wilmots a la banqueta.

Tot i ser reconegut com un dels millors defenses de la Premier League, Alderweireld encara no ha obtingut cap títol amb el Tottenham. El màxim que va aconseguir va ser arribar a la final de la Lliga de Campions del 2019, perduda contra el Liverpool. L'any anterior, el 2018, va formar part de la selecció belga que va obtenir el seu millor resultat en un mundial, la tercera posició a Rússia. El jugador del Tottenham va actuar com a central en la línia de tres imposada pel nou seleccionador, Robert Martínez, i va estar a una passa de la final. El proper juny, ja amb 32 anys, ha de ser peça clau a l'assalt definitiu dels belgues al campionat. Serà una de les últimes oportunitats d'aprofitar una gran generació de jugadors que ells saben perfectament que cal explotar abans no s'acabi i arribi una altra sequera.