Suècia, 0 (4)- Països Baixos, 0 (5)

101. Arjen Robben (4-5, en els penals)

La història està plena de sostres que sembla que no es puguin superar i de malediccions. D'això en sap molt la selecció neerlandesa. Els oranje són els únics de la història que han arribat a tres o més finals de la Copa del Món i encara no l'han guanyada. De la mateixa manera, entre final del segle XX i principi del XXI van quedar eliminats en quatre grans tornejos gairebé consecutius en la tanda de penals. Semblava que no podien superar ronda si el partit passava dels 120 minuts reglamentaris. Però un dia això es va trencar, i l'executor de la victòria més esperada va ser un extraordinari extrem que aleshores feia les primeres passes en el futbol d'elit. Era Arjen Robben.

Només tenia 20 anys quan va afrontar un xut que havia de canviar la sort de tot un país, tot i que llavors no n'hi va haver per a tant. Robben, nascut al nord, prop de la frontera amb Alemanya, era una nova estrella emergent del futbol neerlandès i, per tant, no venia contaminat dels fracassos anteriors. Esquerrà rapidíssim, va començar d'extrem a banda natural, però amb els anys va acabar a la dreta, patentant una acció que va fer milions de vegades, la de retallar cap a dins i marcar. 

Havia debutat a l'Eredivisie gairebé cinc anys abans, quan encara li faltava un mes i mig per fer-ne setze, en un cas de precocitat extraordinari. Ho havia fet al Groningen, l'equip del costat de casa, i les seves dues primeres temporades van ser tan impressionants que amb disset anys el va contractar el PSV Eindhoven. En aquell moment ja era un habitual de les seleccions de base, amb les quals va participar, tot i que sense gaire minuts, al mundial juvenil del 2001, en què els Països Baixos van ser eliminats a quarts de final. Amb el conjunt de la Philips va guanyar una lliga en dues temporades. En la segona va debutar a la Champions i l'estiu del 2004 ja estava aparaulat per anar al primer projecte del Chelsea de José Mourinho per 18 milions d'euros.

Abans, el 2003, amb 19 anys, ja havia debutat amb la selecció absoluta i, després de tres partits, dos de classificació i un d'amistós, va ser convocat per Dick Advocaat per a l'Eurocopa de Portugal. El torneig era important per al país, que no havia pogut assistir al mundial anterior, el del 2002, en quedar eliminat en la fase de classificació sota les ordres de Louis van Gaal. Arribar al torneig europeu del 2004 tampoc no havia estat fàcil, amb play-off inclòs contra Escòcia, i a terres lusitanes Robben no havia de tenir un paper destacat.

Després de no jugar en el debut contra Alemanya, amb empat a un gol, va ser titular contra la República Txeca, el mateix equip que havia superat els Països Baixos en la fase de classificació. Els neerlandesos guanyaven per 2-1 quan va ser substituït i al final van perdre per 3-2. Va ser titular i va jugar tot el partit davant de Letònia, en què va assistir per al 3-0 de Makaay, un triomf que permetia arribar a quarts. El rival, a Faro, era Suècia.

El gol 

El partit va ser poc atractiu i els noranta minuts i els trenta afegits van finalitzar amb empat a zero. Calia anar als penals, una sort maleïda per als neerlandesos. I és que per culpa dels onze metres havien quedat fora en les semifinals de l'Eurocopa 92 contra Dinamarca, en els quarts de l'Euro 96 davant de França, en les semifinals del mundial 1998 enfront de Brasil i en les semifinals de l'Eurocopa de casa, el 2000, amb Itàlia de rival. Quatre de quatre en contra, un fet que podia fer tremolar les cames de qualsevol. La tanda va ser vibrant.

En els deu primers llançaments, els neerlandesos van prendre avantatge per l'errada del suec Ibrahimovic en el tercer llançament, però en el quart dels Països Baixos va errar Cocu, un dels que també havia fallat el 1998 a França. Amb els gols dels suecs Källström, Larsson, Ljungberg (aquest amb rebot en Van der Sar inclòs) i Wilhelmsson i els dels neerlandesos Van Nistelrooy, Heitinga, Reiziger i Makaay, aquest amb tota la pressió de no poder fallar per no quedar eliminats, va iniciar-se la mort sobtada. Aleshores, Van der Sar, un porter poc afortunat en els penals, va aturar el del central Mellberg. La classificació reposava a la cama esquerra d'un jove de vint anys. Robben, que havia resistit els 120 minuts al camp. Va apuntar, va superar Isaksson i va trencar un malefici.

Lamentablement, els Països Baixos no van poder vèncer la següent ronda i van ser eliminats en semifinals per Portugal per 2-1, ja sense penals. De tota manera, el torneig havia servit per descobrir un jugador que va iniciar una carrera europea fantàstica. A Londres va guanyar dues lligues i cinc tornejos nacionals més en tres anys. Després va fitxar pel Reial Madrid. En dues temporades va obtenir una lliga i una Copa. Posteriorment, vuit lligues, cinc Copes i l'ansiada Champions amb el Bayern de Munic i amb 36 anys, després d'haver anunciat la seva retirada, va tornar a calçar-se les botes i torna a jugar al Groningen, a la màxima categoria.

I és fins i tot estranya aquesta longevitat en un jugador que ha tingut en les lesions musculars el seu gran problema. Gairebé cinquanta al llarg de la seva carrera, de la qual la majoria, 22, als isquiotibials. El seu joc explosiu d'arrencada l'ha castigat molt en moments puntuals, però tampoc no li va impedir assistir a grans cites amb la selecció. 

Al mundial 2006 va marcar un gol en tres partits i l'equip va quedar eliminat per Portugal en vuitens de final; en l'Eurocopa 2008, el gran dia d'Arshavin va deixar fora un conjunt que ja no podia comptar amb ell perquè s'havia lesionat a la primera fase. En el mundial 2010, la seva gran oportunitat per ser campió del món. Va arribar a la final després d'un torneig magnífic, amb dos gols inclosos, entre ells un a les semifinals, però va errar un mà a mà amb Casillas que hauria pogut fer els neerlandesos campions. Ho van pagar després amb el gol d'Iniesta.

En l'Eurocopa del 2012, l'equip va estar a un baix nivell i va quedar fora en la primera fase. I la segona gran oportunitat va arribar en el mundial del Brasil del 2014. Dotze anys després, Van Gaal es prenia la revenja i, no només classificava els Països Baixos per al torneig, sinó que el portava a les semifinals. A més, ho feia derrotant per penals Costa Rica en els quarts, amb una decisió controvertida, la de canviar el porter abans dels tirs. L'entrada de Krul per Cillessen va ser decisiva. 

En les semifinals, el rival era l'Argentina de Messi i novament el punt fatídic per decidir-ho tot. Robben, que havia marcat tres gols i, juntament amb Van Persie, era la figura de l'equip als trenta anys, va anotar el seu, com havia fet contra els caribenys, però les errades de Vlaar i Sneijder li van prendre la seva última oportunitat de guanyar un títol amb la selecció. Encara hi va jugar tretze partits més, però eren èpoques de vaques magres per al país i d'eliminacions en fases prèvies. Com a mínim, ell havia pogut trencar un malefici i, tot i l'errada en la final del mundial, podrà dir que mai no va fallar un penal en cap tanda amb els Països Baixos, un fet que molts i il·lustres companys no poden subscriure.