Alemanya, 2- Croàcia, 1 (Euro 96-Quarts de final)

80. Matthias Sammer (2-1)

El final de la dècada dels vuitanta i el principi de la dels noranta va significar un autèntic trasbals per al futbol alemany. La caiguda del mur de Berlín i la reunificació entre la banda occidental i l'oriental va provocar que a nivell social i en tots els altres àmbits les diferents parts del nou estat s'haguessin d'adaptar. Des del punt de vista futbolístic, els antics alemanys de l'est eren vistos com a inferiors per la resta, però aquest estereotip el va trencar un jugador que va ser Pilota d'Or, que va impulsar el país a la seva tercera Eurocopa i que havia vingut al món a Dresden. Era Matthias Sammer.

Nascut només sis anys després de la construcció del mur, tota la infància, l'adolescència i la primera joventut de Sammer va tenir lloc en un règim comunista. Als nou anys es va incorporar a les categories inferiors del Dinamo de Dresden i a l'inici era davanter. De fet, l'alternativa al primer equip li va donar el seu pare, Klaus, que era l'entrenador, el 1985. 

El conjunt de la segona ciutat del país havia de competir contra un Dinamo de Berlín que guanyava els campionats gairebé per decret. Però en els últims anys de vigència del règim, l'equip de Dresden el va avançar i, amb Sammer a la plantilla, va guanyar les lligues del 1989 i del 1990, aquesta última ja amb el mur a terra. Ell, aleshores, ja era migcampista, posició a la qual el va situar el nou tècnic de l'equip, Eduard Geyer.

Paral·lelament, havia iniciat la seva carrera com a internacional amb l'Alemanya Democràtica. Lluny quedava el 1974, l'única intervenció de la selecció en un gran campionat, el mundial dels veïns del costat on van ser els únics de derrotar els amfitrions, els posteriors campions. Sammer va arribar amb l'equip alemany democràtic a les semifinals del mundial juvenil de Xile del 1987, on va anotar quatre gols, un en les semifinals contra Iugoslàvia, posterior campiona. Ell va empatar el gol de Stimac, però els rivals van vèncer amb una anotació de Suker. Després, els balcànics derrotarien l'altra Alemanya a la final, per penals. Sobta de veure com pocs anys després, els dos països que es van enfrontar en aquella semifinal deixarien d'existir.

Amb l'equip absolut, Sammer va estar a punt de classificar-se per a l'Eurocopa d'Alemanya Federal del 1988. Al seu equip, on destacaven posteriors estrelles de la Bundesliga com Andreas Thom, Ulf Kirsten o Olaf Marschall, li van faltar dos punts. L'equip també va estar a punt d'entrar al mundial d'Itàlia 90. De fet, quan va caure el mur, estaven concentrats a Àustria per jugar el duel decisiu contra els veïns. Tota la situació creada pel moment polític va afectar la selecció, que va caure per culpa de tres gols de Toni Polster i va quedar sense anar a la Copa del Món novament per dos punts.

El 1990, Alemanya es va reunificar i a Sammer li va tocar canviar de selecció, i també de campionat. Va deixar el Dinamo i va fitxar per l'Stuttgart amb el qual, en la seva segona temporada, va ser campió de lliga. També s'havia hagut d'incorporar a la nova selecció alemanya, just després que aquesta fos campiona del món a Itàlia 90, i va ser convocat per Berti Vogts per a l'Eurocopa de Suècia, el 1992. Allà va ser titular indiscutible en un equip que semblava que faria el doblet, però que va perdre la final contra Dinamarca de manera sorprenent.

L'estiu del 1992 va fitxar per l'Inter, amb 25 anys, però va durar-hi mig any. No es va adaptar mai a l'estil de joc italià i va tornar a Alemanya, on el va fitxar el Borussia Dortmund. Allà hi va viure les seves millors temporades, un total de cinc i mitja. A Alemanya, aleshores, es jugava amb el sistema de tres centrals i dos carrilers i Sammer va adaptar-se del tot a la posició de lliure, al mig de la rereguarda i amb llibertat per incorporar-se al centre del camp. Però a la selecció les coses no anaven tan bé.

Per al mundial dels Estats Units, Vogts va apostar per un veterà reconvertit a lliure. Lothar Matthäus, per ocupar aquesta posició. Sammer va ser bellugat a la zona ampla, però no va ser indiscutible. Va jugar intermitentment en l'equip, que va caure en els quarts de final del mundial davant de Bulgària. Va ser el preludi de dos anys fantàstics a Dortmund, on va guanyar dues lligues. A més, Matthäus s'havia barallat amb Vogts i el davanter Klinsmann i, de cara a l'Eurocopa del 1996, Sammer recuperava la seva posició de lliure amb tots els galons.

L'equip va fer una bona primera fase, amb victòries sobre la República Txeca i Rússia, aquesta amb un gol seu, i un empat contra Itàlia. Com a primera de grup havia de jugar contra l'emergent Croàcia en els quarts de final. Els balcànics, que debutaven en un gran torneig, havien estat massa superbs. Havien reservat els titulars en el tercer partit del seu grup afirmant que tant els feia haver de jugar contra Alemanya, que els podien guanyar igualment. Van pagar cara la llicència.

El gol

En el duel jugat a Manchester, Klinsmann va transformar un penal i va avançar els alemanys. Però a l'inici de la represa, un vell conegut de Sammer del mundial juvenil de nou anys abans, Davor Suker, empatava el partit. Els alemanys havien de tornar a anar a buscar el gol i no van trigar gaire a trobar-lo.

Scholl i Babbel van combinar per la dreta. Aquest va passar literalment per damunt del central Jerkan, que havia anat a fer la cobertura i va centrar. Al mig, Stimac, l'altre golejador del mundial juvenil, esperava la pilota, però Sammer, que era qui havia començat l'acció des de darrere i l'havia seguida, havia arribat a l'àrea, se li havia avançat, va aconseguir que l'esfèrica li quedés morta i va afusellar Ladic. La revenja dels comptes pendents del 1987 era un fet. A més, Alemanya va derrotar Anglaterra per penals en les semifinals i va superar la República Txeca en la final de Wembley amb els dos gols de Bierhoff. A final del 1996, Sammer es va convertir en el primer jugador nascut a l'antiga Alemanya Democràtica de ser guardonat amb la Pilota d'Or.

L'any següent, el 1987, Sammer completaria el doblet de ser campió d'Europa de seleccions i de clubs. El Dortmund va guanyar la Champions en una final en què va derrotar la Juventus per 3-1 a Munic i en què ell va ser titular. Tenia trenta anys i estava en el millor moment de la seva carrera, però va passar el pitjor. Va tenir una dura lesió de genoll que no es va curar mai. Només un any després, amb 31, i amb una temporada en blanc, es va haver de retirar del futbol.

Fora del camp, Sammer va iniciar molt bé la seva carrera de tècnic, amb un títol de lliga amb el Dortmund el 2002 al qual va estar a punt d'unir una Copa de la UEFA, perduda davant del Feyenoord. Quan va deixar el club groc, el va fitxar l'Stuttgart, un altre dels seus exequips, on va durar poc i va passar a tasques de despatx. Les va fer com a director esportiu de la selecció, primer, i del Bayern, després, on va ser peça fonamental en formar l'equip campió d'Europa del 2013. Tres anys més tard, va tenir un trastorn cerebral i els metges li van recomanar que deixés la feina. Sammer fa vida de família ara amb la dona i els tres fills a Munic mentre recorda tota una trajectòria que el va portar d'un país a un altre i que el va fer ser el millor jugador europeu d'aquell 1996 per al record.