Dinamarca, 2- Suècia, 2 (Euro 2004-Primera fase)

99. Mattias Jonson (2-2)

"Biscotto" és un terme d'origen italià. Vol dir "galeta", però en futbol no té res a veure amb el menjar, sinó segurament amb la manera com es confecciona, com es fa una massa a la qual se li acaba donant la forma que es vol. En esport, un "biscotto" és quan dos conjunts arriben a un acord tàcit per acabar un partit amb un resultat que els afavoreix a tots dos per als seus objectius. No és igual que comprar un triomf o una derrota, però tampoc no és legal, ni que a l'hora de la veritat sigui impossible de sancionar, ja que no hi ha proves que l'acord s'hagi produït anteriorment. Simplement, damunt del camp, no es fa res que pugui perjudicar-te a tu mateix. Això va passar en un duel de l'Eurocopa del 2004 entre dos països veïns i amics, Dinamarca i Suècia, i l'autor del gol que va confirmar el pacte va ser el davanter suec Mattias Jonson.

No era un dels jugadors més coneguts del món en aquell moment, ni molt menys. De fet, solia ser suplent, tot i que en aquell partit va entrar a l'onze titular. Jonson, de trenta anys, va néixer a Kumla, a l'oest d'Estocolm, i va començar a jugar a futbol de manera professional a l'Örebro, l'equip de la primera divisió que rep el nom del comtat, amb divuit anys. Es tractava d'un típic davanter lluitador que, tot i que les seves xifres de gols no van ser mai particularment altes, sempre molestava les defenses contràries i obria espais per als companys.

Jonsson va fitxar el 1996, amb 22 anys, pel Helsinborgs i hi va guanyar una lliga el 1999. S'hi va estar quatre temporades durant les quals va debutar amb la selecció absoluta, tot i que el seu paper hi solia ser testimonial. Va jugar-hi quinze partits en quatre anys amb un sol gol, davant de Letònia, en una fase de classificació per al mundial del 1998 que va acabar amb eliminació. Ja al final del 1999 va canviar de país. El seu èxit a la lliga li va valer un fitxatge pel Brondby danès, equip de Copenhaguen, capital situada a un cop de pedra de Suècia. Allà hi va jugar molt, va marcar quaranta gols en quatre anys i hi va guanyar una lliga i una Copa.

A més, va ser convocat per al mundial del 2002 de Japó i Corea, en el qual va jugar dues estones. De fet, en la segona van ser només quatre minuts, ja que va entrar al camp contra Senegal, en vuitens de final, en el minut deu de la pròrroga i, quatre més tard, Henri Camara marcava un gol d'or que classificava els africans per als quarts de final. Va seguir dos anys més al Brondby i jugava en aquest conjunt danès quan va tornar a ser convocat, aquest cop per a l'Eurocopa del 2004, a Portugal.

El gol

Suècia va iniciar el torneig amb una clara victòria sobre Bulgària en què Jonson no va participar. En el segon partit, els escandinaus van igualar contra Itàlia, amb un gran gol de Ibrahimovic de taló. Ell hi va jugar 23 minuts i era al costat del seu company quan va rematar. El tercer partit era, precisament, contra Dinamarca i la situació era curiosa. Suecs i danesos tenien quatre punts i els italians, només dos. Hi podia haver un triple empat en cas de taules entre els veïns i victòria italiana contra Bulgària en l'altre duel del grup. En aquest cas, calia anar als partits entre els tres implicats, en què també hi havia empat, ja que els tres enfrontaments haurien acabat amb igualada. Itàlia i Dinamarca havien empatat a zero; Itàlia i Suècia, a un. Per tant, per tal que suecs i danesos sobrepassessin els transalpins en un triple empat, calia que el seu enfrontament quedés igualat a dos o més gols. Aquest resultat els classificava a tots dos.

Un empat a dos o més gols és més complicat de pactar que un zero a zero, ja que has d'aconseguir que passin moltes coses durant l'enfrontament. Però a l'estadi Bessa de Porto van anar passant. Tomasson va marcar a l'inici i va empatar Larsson de penal per als suecs pocs minuts després de la represa. Amb la grada plena d'aficionats que reclamaven el pacte, Tomasson va tornar a avançar Dinamarca al minut 66. En l'altre enfrontament, Itàlia tenia problemes per vèncer una Bulgària que es va avançar amb un gol de Petrov. Perrotta va igualar a la segona part. Amb 2-1 per a Dinamarca, un altre gol italià a Guimaraes deixava Suècia fora del torneig. Per això calia assegurar.

Així, en l'últim minut, Wilhelmsson va entrar per la banda esquerra, va superar dos defenses danesos i va centrar enrere. El porter danès Sorensen va rebutjar de manera sospitosa cap a dins de l'àrea, on cap company no va estar suficientment atent i Jonson, que aquell dia havia estat titular compartint davantera amb Larsson i Ibrahimovic perquè calia marcar gols, va rematar i va anotar l'empat a 2-2. Èxtasi a la graderia. El 2-2 era el que volia tothom i el resultat que fins i tot hi havia a les pancartes dels aficionats. A Guimaraes, Cassano va fer el 2-1 per Itàlia, però la imatge va ser la de la celebració del gol. En girar-se cap a la banqueta li van dir que no servia per res. El "biscotto" no era italià, era nòrdic.

Almenys el pacte va rebre càstig en la següent eliminatòria. Dinamarca va perdre per 3-0 contra la República Txeca i Suècia va ser eliminada en els penals pels Països Baixos en els quarts de final. Jonson va ser titular i va jugar 64 minuts en aquest partit, abans de ser rellevat per Wilhelmsson, l'assistent del seu gol salvador. Aquell estiu va deixar Dinamarca i va fitxar pel Norwich anglès, amb el qual va disputar 28 partits de Premier i no va marcar cap gol en un any en què, com sol ser habitual cada cop que pugen, els "canaries" van tornar a baixar.

L'atacant va tornar a Suècia el 2005 i, en la seva primera temporada, va guanyar la lliga amb el Djurgardens de la capital. Hi va disputar sis temporades més i, al final de la segona, va ser convocat per a un altre mundial, el del 2006, a Alemanya. Hi va jugar quatre partits, dos de suplent i dos de titular. L'últim, la derrota contra els amfitrions per 2-0, va ser el darrer amb la camiseta nacional, que va acabar defensant en 57 ocasions, amb 9 gols. Es va retirar del futbol amb 37 anys i amb el record d'aquella anotació mig pactada que va desfermar la festa a dos països i va deixar-ne un amb cara d'estaquirot.