Ucraïna, 0- Irlanda del Nord, 2 (Euro 2016-Primera fase)

146. Gareth McAuley (0-1)

La majoria de futbolistes té trajectòries esforçades i lluny del focus mediàtic. No són tants els que arriben a les primeres divisions dels respectius països i encara menys els que poden jugar partits internacionals. Als 36 anys, la carrera d'un jugador arriba al final, si no s'ha acabat ja. Per això, que tinguis l'oportunitat de debutar en un gran campionat amb el teu país a aquesta edat és una alegria, i que hi marquis un gol decisiu, encara més. Tot i que el destí sol ser cruel i t'ho pot prendre gairebé tot amb només nou dies de diferència. És el que li va passar, en una història que veurem en dos capítols, al central nord-irlandès Gareth McAuley.

McAuley tenia només dos anys i mig quan Irlanda del Nord va arribar a la segona fase del mundial d'Espanya 82 i sis i mig quan va disputar el seu últim gran campionat, el mundial de Mèxic. Allà, Colin Clarke va anotar l'últim gol de la formació verda en un torneig important, en una derrota contra els espanyols per 2-1. Trenta anys després, els nord-irlandesos havien aconseguit classificar-se per a un gran torneig, l'Eurocopa del 2016 a França, i aquell havia de ser el brillant punt final a la carrera internacional de McAuley.

El central jugava al West Bromwich Albion des de feia quatre anys i hi estava vivint els seus millors moments, amb continuïtat a una Premier League que no havia tastat fins als 32. Nascut a Larne, al nord de Belfast, es va traslladar a la capital per jugar a futbol al Linfield i després de passar pel Crusaders i el Coleraine, els principals clubs del país, i ja amb 24 anys, va poder sortir-ne i va fitxar pel Lincoln City, un conjunt del quart nivell del futbol anglès. En aquells anys va debutar amb la selecció d'Irlanda del Nord, un conjunt que quedava sempre lluny de classificar-se per a les grans cites. La seva motivació era defensar la camiseta del país i fer-ho el millor possible, però la reduïda quota d'equips que podien entrar en un mundial o una Eurocopa feia inviable la classificació. De fet, el seu equip no va estar mai a menys de cinc punts d'aconseguir-ho.

Dues temporades després d'arribar al Lincoln va anar escalant. Va encadenar cinc exercicis seguits al Championship, la segona divisió del futbol anglès, entre el Leicester i l'Ipswich Town. Destacava també per la seva potència a l'hora de rematar de cap les accions de pilota aturada. Amb aquest últim equip hi va arribar a marcar cinc gols en una lliga. Va ser el 2011, ja amb 31 anys, quan el va fitxar el West Brom i, aleshores, tot el que havia anat lent fins aleshores es va precipitar. Va encadenar cinc temporades seguides a la màxima categoria anglesa jugant-hi regularment i sent clau per a les salvacions, i fins i tot alguna bona posició, del seu equip. A més, la UEFA havia decidit ampliar l'Eurocopa a 24 equips i això donava més opcions a Irlanda del Nord.

La selecció va aconseguir aplegar un bon grup de jugadors. No n'hi havia cap que destaqués, però a les ordres del tècnic, Michael O'Neill, formaven una bona pinya i feien valer l'ambient de Windsor Park en els partits a casa. A sobre, els va tocar un grup assequible de classificació per a l'Eurocopa del 2016 i no ho van desaprofitar. Irlanda del Nord va entrar per la porta gran al torneig com a campiona de grup, davant de Romania, també classificada, Hongria, que ho va fer en la repesca, i les eliminades Finlàndia, Illes Fèroe, a les quals McAuley va marcar tres gols, i Grècia, totalment enfonsada. Als 36 anys, el central de l'esforçada carrera jugaria un gran torneig.

Els gols

El debut es va saldar amb una derrota mínima contra Polònia (1-0), amb un gol de Milik, en un partit en què van demostrar que seria complicat superar la seva entrega i força defensiva. El segon duel era contra Ucraïna, que havia caigut en l'estrena contra Alemanya. Era el partit vital per aspirar a alguna cosa. I als quatre minuts de la represa, va arribar el gran moment de la carrera de McAuley.

Va ser en una falta lateral que, com passa sempre amb els equips britànics, és sinònim de perill. L'acció va ser simple. Oliver Norwood va penjar la pilota i McAuley (1,95 metres) va guanyar l'acció al gegantí Khacheridi (1,98) i va batre un estàtic Pyatov. El gol, el primer dels nord-irlandesos en una fase final des del de Colin Clarke a Mèxic, va ser decisiu perquè Irlanda del Nord controlés el duel fins que, en temps de descompte, va arribar la segona anotació, de Niall McGinn en una contra, que va deixar el duel liquidat. 

Aquesta va ser la primera part de la intervenció de McAuley en l'Eurocopa. Irlanda del Nord va entrar a la segona fase, tot i perdre el tercer partit del grup contra Alemanya per 1-0, per culpa d'un gol de Mario Gómez. Però d'aquí a uns dies s'explicarà en aquesta llista com va ser l'eliminació dels britànics del torneig, en què el central hi va tenir molt a veure.