Espanya, 1- Bèlgica, 2 (Euro 80-Primera fase)

148. Eric Gerets (0-1)

Els laterals han estat durant dècades els aneguets lletjos del futbol. Durant molts anys, els jugadors amb menys tècnica individual eren situats en aquesta posició perquè no molestessin gaire en la creació del joc i es dediquessin a seguir, amb marcatges sovint individuals, els atacants contraris. Però des de ja fa força temps la figura dels laterals ha crescut tant que ara són els encarregats de dotar de profunditat a l'equip i, a més, alguns tenen tanta qualitat que també se situen en posicions interiors per combinar amb els centrecampistes o els davanters. Un dels precursors de la importància dels laterals en el futbol va ser el belga Eric Gerets.

La carrera de Gerets va discórrer, durant els seus millors anys, a l'Standard de Lieja. Va arribar al club el 1971, just després que aquest sumés la seva sisena lliga, i en la seva segona temporada ja va disputar una final de Copa, perduda contra l'Anderlecht, tot i que no tenia fitxa del primer equip. En una selecció belga d'entretemps, entre la que va disputar el mundial de Mêxic 70 i la que va esclatar a la dècada dels vuitanta, Gerets va debutar-hi el 1975. Era un lateral dret que se sortia de la norma perquè no només es dedicava a marcar i a passar la pilota, sinó que es basava en la seva gran condició física per arribar a zones d'atac. En dels dotze anys que va estar a l'Standard va marcar 23 gols, una bona xifra per a un lateral.

Amb el combinat nacional l'inici no va ser gaire bo. Una derrota contra Alemanya Democràtica i l'eliminació davant dels veïns dels Països Baixos en la prèvia de l'Eurocopa del 76, amb un 5-0 encaixat a Rotterdam. La selecció va tornar a ser eliminada pels oranje en la classificació per al mundial d'Argentina del 1978, però va entrar a l'Eurocopa del 1980 deixant enrere en el seu grup Àustria, Portugal i Escòcia. L'entrenador ja era un Guy Thys que, amb la seva tàctica de reducció d'espais heretada de Raymond Goethals, portaria Bèlgica a una altra dimensió.

Gerets era del tot titular, ja amb 26 anys, en el debut al torneig, un empat contra Anglaterra (1-1) a Torí. El segon partit, a San Siro, era contra Espanya, que també havia empatat contra Itàlia en el duel inaugural i va ser vital per al futur de l'equip en el campionat.

El gol

Els dos equips es van temptejar en els primers minuts, però aviat van començar les hostilitats. Qui guanyés el partit tenia força opcions de lluitar per un lloc a la final, per a la qual només entrava el campió de cada grup, i els belgues van fer servir el seu lateral dret ofensiu per fer el primer pas, just després d'un gol anul·lat de manera controvertida al davanter basc Satrustegui. 

Va ser en una sortida imperial del lliure Walter Meeuws, l'home clau en la tàctica del fora de joc que implantaven els belgues. Va enviar al davanter Vandenbergh i aquest va cedir a Gerets, ja en posició ofensiva. Aquest va tornar a Meeuws i va córrer per tornar a rebre la passada del líder de l'equip en una posició centrada. Va xutar, va vèncer l'oposició de Satrustegui, que havia reculat per tapar la seva pujada, i va batre pel centre de la porteria un Arconada descol·locat. Espanya va empatar dinou minuts més tard, amb un cop de cap de Quini, però Cools va donar la victòria als belgues en aprofitar una pilota solta a la segona part.

Bèlgica va aconseguir, en l'últim partit, contra Itàlia, l'empat que li feia falta per acabar primera de grup i disputar la final. L'equip va estar a punt d'assolir el títol, però un gol de Hrubesch en el tram final del duel contra Alemanya Federal va comportar la seva derrota per 2-1. Però el millor encara havia de venir. I per a Gerets, també.

El lateral va tenir un gran any 1982, en què va classificar-se amb l'Standard per a la final de la Recopa. La va haver de jugar al Camp Nou contra el FC Barcelona i, curiosament, un altre gol de Quini aquest cop el va apartar de l'èxit. Bèlgica es va classificar per al mundial i va sorprendre d'entrada derrotant Argentina en el partit inaugural, tot i que després es va apagar a la segona fase amb dues derrotes contra Polònia i la URSS.

El 1983, l'etern 2 de l'Standard va deixar l'equip, ja amb 29 anys, i va fitxar pel Milan. Però no hi va tenir èxit per culpa d'una greu lesió que el va fer estar un any sense jugar i que li va fer perdre's l'Eurocopa del 1984. Aquell estiu va fitxar per l'MVV Mastricht, un modest equip neerlandès, i en el posterior, el del 1985, amb 31 anys, va arribar al PSV Eindhoven, on va renéixer. L'any següent va ser titular en la fita màxima dels belgues en un mundial fins aleshores, la quarta posició a Mèxic 86. Però encara havia d'arribar el millor any, el 1988. Gerets va ser titular en el PSV que va aconseguir el triplet de lliga, Copa i Copa d'Europa. L'èxit màxim a nivell de clubs li arribava als 33 anys. Però amb la seva gran genètica, encara va aguantar jugant fins als 38, el 1992, dos anys després d'haver participat en tres partits del mundial d'Itàlia 90.

Un cop abandonat el futbol, Gerets va iniciar una llarguíssima carrera d'entrenador que li va fer guanyar la lliga belga amb el Lierse i el Bruges, la neerlandesa amb el PSV i la turca amb el Galatasaray. També va entrenar a Alemanya (Kaiserslautern i Wolfsburg), a França (Marsella), a Orient Mitjà i a la selecció marroquina. Van ser anys en què va poder aplicar coneixements tàctics que no li faltaven a algú que, des de la posició més maleïda del futbol, la de lateral dret, va aportar tanta innovació.