Alemanya Federal, 3- Països Baixos, 2 (Euro 80-Primera fase)

156. Klaus Allofs (1-0, 2-0 i 3-0)

Ha quedat reiterat en aquesta llista que els alemanys han disposat en el decurs de la seva història d'un extraordinari filó de davanters que els han ajudat a assolir els títols i arribar lluny en grans competicions. N'hi ha que són més recordats que altres, han tingut més exposició mediàtica. En canvi, alguns sembla que estiguin en un segon pla, tot i que hi han dut a terme actuacions realment impactants. És el cas d'una de les figures del futbol germànic de final dels setanta i, sobretot, els vuitanta, el davanter Klaus Allofs.

Nascut a Düsseldorf, havia de jugar al Fortuna, l'equip de la ciutat, i va debutar a la Bundesliga a punt de fer 19 anys, el 1975. En la seva segona temporada ja es va convertir en titular i hi va marcar set gols a la lliga. No era un davanter potent, però sabia trobar l'espai correcte a l'àrea, un autèntic oportunista que també tenia suficient qualitat com per associar-se amb els centrecampistes. Amb l'equip de la seva ciutat va tenir un gran any 1978. Tot i que no va ser convocat per al mundial d'Argentina, va arribar a la final de Copa, perduda contra el Colònia. Però com que aquest equip havia estat campió de lliga, va poder disputar la Recopa la temporada següent.

El Fortuna va arribar a la final de la segona competició europea, a Basilea contra el FC Barcelona. Però els blaugrana van vèncer per 4-3 i van privar els alemanys del seu primer títol europeu. Això era el 1979. L'any anterior, Allofs havia debutat amb la selecció de la mà de Jupp Derwall, que havia rellevat Helmut Schön després del fracàs a la Copa del Món d'Argentina. Va participar en quatre partits d'una còmoda fase de classificació, amb dos gols contra Malta, i va entrar a la llista per a l'Eurocopa d'Itàlia, del 1980. Només tenia 23 anys.

Va formar tàndem amb Rummennigge en el primer partit, en què aquest va marcar el gol que va donar el triomf contra Txecoslovàquia en la revenja de la final del 1976. Per primer cop, l'Eurocopa es jugava amb dos grups de quatre equips i només el primer entrava directament a la final. Per això era important la segona cita, davant dels Països Baixos.

Els gols

Els anys anteriors havien anat plens d'enfrontaments entre alemanys i neerlandesos. Tothom recorda la final del mundial del 1974, amb victòria germànica per 2-1. També s'havien vist les cares a l'última Copa del Món, amb empat a dos. Ara es tornaven a enfrontar a Nàpols. Un triomf acostava els alemanys a la final i Klaus Allofs hi va tenir, segurament, la seva millor actuació amb la Mannschaft.

Perquè hi va anotar un hat-trick demostrant el seu olfacte de gol. En el primer, va treure partit d'un gran xut de Hrubesch que va picar al pal esquerre de la porteria de Schrijvers. Va recollir el rebot i va anotar. A la segona part, entre el minut 15 i el 21 va semblar sentenciar amb dues accions similars. En la primera va xutar creuat després d'una passada de Hansi Müller a l'àrea i en la segona va rematar la passada de gol després d'una gran internada d'un joveníssim Bernd Schuster. Els oranje van reduir la distància fins al 3-2, amb un gol de Rep de penal i un altre de Willy van der Kerkhof, però el triomf va viatjar a Alemanya. L'actuació d'Allofs va ser tan recordada que, després del campionat, va rebre la Fulla de Llorer de Plata, un guardó que la nació entrega als grans esportistes i que li va entregar el president del país, Karl Carstens.

El campionat no va poder acabar de millor manera per a Allofs i l'equip. Va descansar en el tercer partit, un gairebé intranscendent empat a zero contra Grècia, però va ser titular en una final en què Alemanya Federal va superar Bèlgica per 2-1, amb dos gols de Hrubesch.

El 1981, el davanter va deixar Düsseldorf i va fitxar pel veí Colònia, en una operació no gaire ben vista pels seus antics aficionats. Buscava guanyar títols, però el millor moment d'aquest equip ja havia passat i només en va treure una Copa, el 1983. L'any anterior va rebre una de les seves decepcions més grans. Contra tot pronòstic, no va ser convocat per al mundial del 1982 d'Espanya, per al qual, en canvi, sí que va entrar a la llista el seu germà petit, Thomas, que s'havia quedat a Düsseldorf i que aquell estiu va fitxar pel Kaiserslautern. Es va perdre, per tant, el subcampionat del món.

Dos anys després, Derwall va rectificar i sí que el va portar a l'Eurocopa del 1984, on va ser titular en els tres partits i on va quedar eliminat per un gol de l'espanyol Maceda en l'últim. Però eren els seus millors moments i ho va confirmar el 1986, quan tenia 29 anys. Franz Beckenbauer va confiar en ell per al mundial de Mèxic, l'únic que jugaria i que va estar a punt de guanyar. El 1985 havia quedat màxim golejador de la Bundesliga amb 26 gols, un més que Rudi Völler, i tot que la campanya següent va ser més fluixa, va ser titular a la Copa del Món en tots els partits. Va marcar dos gols, contra Uruguai i Escòcia a la primera fase, va donar una assistència per al 0-2 de Völler a les semifinals davant de França i va arrencar en la final davant d'Argentina. Però va ser rellevat a la mitja part, quan l'equip ja perdia per 1-0, i va veure des de la banqueta com l'empat momentani a dos de Völler, que havia entrat en el seu lloc, no era suficient perquè un gol de Burruchaga donaria el títol als argentins. Només jugaria cinc partits més amb l'equip nacional, tots ells amistosos.

Però a nivell de clubs encara li quedava corda. Va jugar quatre temporades a França, dues a Marsella i dues a Bordeus, amb una lliga i una Copa guanyada amb els primers, abans que el 1990, amb 33 anys, tornés a Alemanya i fitxés pel Werder Bremen. Les tres campanyes amb els hanseàtics van ser molt positives, amb una Copa el primer any, la Recopa en el segon i la Bundesliga en l'últim. No es va poder retirar de la millor manera, disputant els últims vuit minuts del partit que va donar el campionat al seu equip en la victòria per 0-3 a Stuttgart.

Allofs va afrontar la seva etapa post-jugador intentant ser entrenador del Fortuna, l'equip on havia començat, però va ser un fracàs i llavors es va dedicar a ser director esportiu. El va contractar el Werder Bremen i hi va passar tretze grans temporades, portant al club a fites altes com una lliga, una Copa i la final de la UEFA del 2009. El 2012 va deixar l'entitat i es va unir al projecte del Wolfsburg, on s'hi va estar fins al 2016. Gairebé quaranta anys després que debutés a la lliga, Klaus Allofs és un històric del futbol alemany amb totes les lletres.