Espanya, 2- Hongria, 1 (Euro 64-Semifinal)

132. Ferenc Bene (1-1)

Quan es parla d'Hongria relacionada amb la història del futbol tothom recorda l'equip de la primera meitat dels anys cinquanta, l'Aranycsápat (equip daurat), la formació dels magiars màgics, del fals nou Hidegkuti o de figures com Puskás, Kocsis i Czibor, entre d'altres. Va ser l'equip que va dominar el món fins que va perdre la final del mundial del 1954 contra Alemanya Federal. Però després d'aquell moment, la selecció magiar encara va estar durant uns quants lustres sovintejant els grans tornejos abans d'entrar en una llarguíssima travessa del desert. Un dels elements importants del país, sobretot durant les dècades dels seixanta i setanta, va ser el davanter Ferenc Bene.

Golejador d'instint, fidel durant disset anys a l'Ujpest Dosza, el millor curs de la carrera de Bene va arribar-li molt aviat. Encara no n'havia fet vint, però ja havia disputat tres temporades a Primera, amb 23 gols en una d'elles, i havia debutat amb la selecció, amb la qual havia intervingut en sis ocasions. No va poder anar al mundial de Xile, el 1962, però sí que va intervenir en tres partits, i hi va anotar tres gols, un d'ells important contra França, en la fase de classificació per a l'Eurocopa del 1964, que celebraria la fase final a Espanya.

Nascut a l'oest del país, al costat del llac Balaton, prop de la frontera amb les actuals Eslovènia i Croàcia, va ser captat per l'Ujpest el 1961 i s'hi estaria fins al 1978, període en què guanyaria vuit lligues i tres Copes, tot i que trigarien a arribar, fins que l'equip morat no va posar fi al domini del Vasas i del Ferencváros. El 1964 per a ell hi havia dues cites importants. Va ser seleccionat per disputar, a la tardor, els Jocs Olímpics de Tòquio. Abans, però, faltava el torneig europeu. Hongria hi assistia per segona edició seguida, després de caure contra la URSS en les semifinals de la primera. Ara li tocava jugar contra l'equip amfitrió, Espanya, a l'estadi Santiago Bernabéu. I els magiars van vendre cara la seva pell. Els hongaresos havien arribat a quarts de final al darrer mundial, campionat en què havien vençut Anglaterra, i no serien un adversari fàcil.

El gol

Els espanyols, empesos pel públic, tot i que no omplia l'estadi, es van avançar als 35 minuts gràcies a una rematada de cap de Pereda. Però no van poder sentenciar perquè Hongria jugava bé, comandada pel gran Florian Albert, millor jugador europeu posteriorment, el 1967, i pel davanter del Ferencváros Fenyvesi, el mateix que va anotar un gol el 1971 que donaria l'únic torneig europeu, la Copa de Fires, a un conjunt del seu país. El partit s'acostava al final i, cinc minuts abans que l'àrbitre l'indiqués, tot va canviar.

Malgrat els comentaris del vídeo, que expliquen la jugada al revés, va ser Albert qui va disparar des de la dreta de l'atac. Iribar no va poder blocar l'esfèrica i Bene va mostrar tot el seu instint avançant-se als defenses espanyols i portant el partit a la pròrroga. Hongria no va poder arribar a la final perquè Amancio va anotar el 2-1 definitiu en el tercer minut de la segona meitat del temps suplementari. Els magiars van jugar el partit pel tercer lloc contra Dinamarca i el van guanyar per 3-1, amb un altre gol del davanter del Ujpest.

Però el motiu pel qual Bene va entrar a la història aquell 1964 va ser pels Jocs Olímpics. Va aconseguir una marca difícilment igualable de 12 gols en el torneig olímpic, aconseguits en cinc partits. De fet, va marcar en quatre. Va fer els sis gols que el seu equip va marcar contra Marroc, només un en el 6-5 davant de Iugoslàvia, va descansar en els quarts de final davant de Romania, va anotar-ne quatre en el 6-0 de les semifinals davant d'Egipte i va aconseguir el segon del seu equip en el 2-1 de la final vençuda contra Txecoslovàquia. Es convertia, així, sense haver arribat als 20 anys, en campió olímpic.

La carrera de Bene va ser llarga. Dos anys més tard va jugar el seu primer mundial i va assolir una altra marca. Va anotar en els quatre partits que va jugar, un gol cadascun d'ells. A la primera fase va marcar en tres partits que van acabar 3-1, una derrota contra Portugal i les victòries davant la Brasil de Pelé, tot i que el crac no va jugar aquell partit per lesió, i Bulgària. Hongria va caure en els quarts de final, novament, contra la URSS per 2-1 i ell va ser l'autor del gol del seu equip.

Va ser dos cops futbolista hongarès de l'any, el 1964, ja relatat, i el 1969. En algunes temporades, com la 70-71, va arribar a aconseguir 34 gols. L'any següent, ja amb 27 anys, va jugar la seva segona Eurocopa després d'una eliminatòria prèvia de tres partits contra Romania. Va tornar a perdre una semifinal contra la URSS, aquest cop per 1-0. Va ser rellevat a l'hora de joc i el seu company Zámbó va errar un penal que hauria conduït a la pròrroga. El 1978, quan ja en feia tres que no jugava amb la selecció, va deixar l'Ujpest amb 33 anys. Hi havia marcat 303 gols en 417 partits. El règim comunista el va deixar sortir a l'estranger després d'un any amb un equip de segona fila i va jugar una temporada amb el Sepsi finlandès, abans de tornar a casa.

El seu gran estat físic li van permetre jugar fins als 41 anys i això va contrastar amb el seu final. El 2006, quan només en tenia 61, va patir una caiguda que es va complicar de tal manera que els tractaments que li van fer no van resultar exitosos i li va causar la mort. Precoç en triomfar i precoç en anar-se'n, així va ser la vida de Bene, un davanter dels altres magiars, de la generació posterior a la que ha passat a la història.